Senzilles i tendres

JOSUÉ AGUEDO

S’encén la pantalla del mòbil. A l’altra banda del dispositiu, un missatge d’una bona amiga comunicant-me que en Dani, el seu germà, es casa. Ella està nerviosa, ha d’escriure un text per llegir-lo el dia de la celebració. Com moltes altres parelles, han decidit fer el casament oficial a l’ajuntament, de forma civil, i a posteriori la celebració amb la família i els amics. Una decisió ben actual especialment entre les parelles joves. El que s’acostuma a fer és contractar els serveis d’uns mestres de cerimònies que s’ocupen de convertir la celebració en un dia inoblidable, com una mena d’actors especialitzats en aquest tipus d’esdeveniments.

És precisament en aquests actes on un familiar o amic de la parella llegeix unes paraules a tall de recordatori. La meva amiga Ainhoa em diu que no sap per on començar, ja que són molts els records viscuts amb el Dani i la Nayara, la seva companya. Jo, com també faig amb els meus alumnes, li recomano que, en primer lloc, faci una pluja d’idees tot recordant els moments més significatius que ha viscut amb ells, després ja tindrem temps de donar forma a l’escrit.

I és que, com tot en aquesta vida, si el contingut és important, la forma inaudiblement també ha de ser-ho. A l’Ainhoa li va venir de seguida a la memòria algunes anècdotes viscudes amb el seu germà i, a partir d’aquí, vam crear el text tenint en compte els interessos i els gustos de la jove parella, una parella que ha triat la ciutat de Santa Coloma per donar continuïtat al seu projecte de vida en comú.

És evident que els temps canvien i la manera d’entendre l’amor també en certa manera. Al marge de la qüestió religiosa o civil, cada cop hi ha més formes per trobar aquella persona especial amb qui compartir la vida i es dona prioritat a aspectes que abans no eren tan importants o que no es tenien en compte, potser això ve donat perquè ara molta gent no s’independitza generalment amb la mateixa edat que anys enrere o perquè, fins i tot, ha canviat la percepció de la maternitat. 

Sigui com sigui, sense perdre el motiu que m’ha animat a escriure aquestes línies, he de reconèixer que a mi m’agrada donar un cop de mà als amics a l’hora de redactar aquests tipus d’escrits. Escriure a l’amor és un plaer i em sento ben agraït de la confiança que en tenen. A vegades, soc jo mateix qui pronuncia unes senzilles i tendres paraules, com la coneguda cançó de Joan Manuel Serrat i, en altres ocasions, són els meus amics els que s’animen a fer-ho. 

Escriure a l’amor és gratificant, però també és una paradoxa de la pròpia vida. L’amor que tant ha donat a alguns i que tant mal ha fet a uns altres. La felicitat plena en certes ocasions i el dolor més gran en altres. Passar de cent a zero en un tres i no res. 

Tot just la setmana passada, una exalumna que em vaig trobar, em va dir que es recordava de les meves classes, ella tenia especialment presents les de literatura. Unes classes en què sempre intento fer arribar precisament això, la literatura als alumnes d’una forma propera, perquè la literatura és la pròpia vida en la seva màxima expressió. No, un alumne de 1r d’ESO no entendrà els poemes de la seva antologia poètica com un de 2n de batxillerat o un universitari, de la mateixa forma que la visió del missatge que transmet, que no del contingut, que puc tenir jo d’una poesia pot ser diferent de la que podré tenir amb 50 o 70 anys.

És necessari que els nens, els adolescents, els joves i qualsevol persona llegeixi. El que li vingui més de gust, no cal que sigui poesia, però que llegeixi, perquè, més enllà del goig per la lectura, serà aquesta la que el farà créixer el dia de demà. I sí, en les cançons que han fet exitoses cantants com Alejandro Sanz, Aitana, Bisbal o Alborán, entre altres, també hi ha literatura; no la mateixa que en els llibres, però qui sap si la lletra d’aquestes cançons obre alguna porta o permet fullejar les pàgines d’un llibre que un adolescent tenia mig oblidat en la seva habitació perquè algú li ha dit que la lletra d’aquella cançó està inspirada en un poema el qual potser està escrit en la mateixa o en una llengua diferent a la de la cançó que ha escoltat en el cotxe de camí a casa.

Jo, personalment, continuaré escrivint a l’amor, perquè sense ell la vida no tindria sentit i perquè, com comentava abans, m’omple de felicitat poder compartir d’una manera o una altra aquests moments de felicitat amb la meva gent.