Nosaltres, els Sayrachians

ÚLTIM LLIURAMENT DE LA BIOGRAFIA DE JAUME-P. SAYRACH Per AGUSTINA RICO Capítol 40

Per AGUSTINA RICO capítol 38
De la traça humana que l’envoltava i de la seva pròpia, en Jaume va deixar constància i ens instava a tots que féssim el mateix. “Escriu... Això que dius, per què no ho poses per escrit?”, repetia. “Si no et surt, escriu frases amb les idees, ja ho lligarem”, suggeria per animar els qui no gosaven llançar-se amb un text.

Per AGUSTINA RICO Capítol 37
En Jaume repetia que poques vegades havia arribat a assolir fites. Però mai no havia deixat de provar-ho, com diu aquell vers del seu amic Màrius Sampere, en què el poeta sintetitza la seva visió sobre de què tracta la vida: “Viure és provar-ho infinites vegades”.

Per AGUSTINA RICO Capítol 36
Culminar el cim, tal com planteja la mort, serà una via costeruda, carregada de voluntat i d’esforç, com sempre ha fet les coses. En Jaume l'esperarà amb serenitat, amb aquella contenció i aquella elegància de què tants cops havia parlat en referir-se a l’arribada del moment transcendental.

Per AGUSTINA RICO Capítol 35
Les tongades de reclusió imposades durant el 2022 per les passes de covid, sense sortir de l’habitació o de la Residència i sense rebre visites, s’alternen amb períodes en què en Jaume gaudeix intensament de la llibertat -dins els horaris i la normativa pròpies del centre- i sobretot de rebre visites. (A la foto, amb companyes de la residència)

Per AGUSTINA RICO Capítol 34
Convençut per un amic treballador dels serveis socials, durant la pandèmia, en Jaume s’avingué a rebre a casa un àpat diari que assegurava la seva correcta alimentació. Amb aquest gest acceptava per primer cop ser en certa manera dependent sense estar estrictament malalt.

Per AGUSTINA RICO Capítol 33
“¿Sois felices?”, ens va preguntar en Jaume a una companya i a mi quan ens el vam trobar un dia per la riera (actual carrer Jacint Verdaguer) camí del col·legi. Teníem entre deu i onze anys; ell ja era al barri, vivia a la pensió Bello, i encara no s’havia inaugurat la parròquia. Ens vam quedar molt parades i li vam respondre que sí. Era una pregunta estranya i més feta a canalla, que és el que érem...