Colomencs als camps de concentració europeus
‘A les muntanyes de la follia’, el terror còsmic de Lovecraft
Relat literari de JOAN TUDELA
Des de la talaia, antiga, inexpugnable, guaitem la mar de lluny. Els nostres ulls urbans hi veuen l’horitzó ample i net i amable, tot blau, que omple el cor de bons sentiments i el cap de bons propòsits. Els catalans dels segles XVI i XVII hi veien el lloc d’on sorgien els atacs dels pirates; així que albiraven una vela enemiga, des de la torre de guaita donaven l’avís: moros a la costa! Després va arribar l’hora de l’aventura americana de Catalunya. Alguns hi van fer fortuna, a l’altra banda de l’oceà, i van tornar carregats de diners i de coses exòtiques, com ara algunes plantes americanes. L’atzavara, tan senyora i esquerpa que és tota la vida, a última hora, quan floreix, les fulles es desmaien i es torna alta i esvelta, elegant com ella sola, és una metamorfosi que trasbalsa l’ànima. Els altius penya-segats del cap de Sant Sebastià en són plens, d’atzavares, i de figueres de moro i de figueres cristianes i de pinedes i d’alzinars. El far de Sant Sebastià és del segle XIX, quan tothom vivia enlluernat pel progrés tècnic, que va canviar, també, l’art de navegar. Encara ara, a la primavera del 1989, en la ruta cap a Barcelona, els vaixells s’orienten gràcies a un triangle de fars, en un vèrtex del qual hi ha el de Sant Sebastià. La cala de Llafranc, com tota la terra que tenim a la vora del mar, la més ocupada sota la capa del cel, viu de cara al turisme, aquest fenomen que la literatura futurista del passat no va veure a venir, però que és una de les coses més característiques de la nostra època; així que arriba el bon temps, la nostra costa esdevé un formiguer babèlic. Al llevant, les illes Medes, antic refugi de pirates, on nien, creixen i es multipliquen les gavines, que ara tenen mala premsa, tot i que és de justícia reconèixer que no fan por com els pirates ni fan fàstic com les rates de claveguera; n’hi ha massa, sí, però també els humans hem esdevingut una plaga. Des del cap de Sant Sebastià, guaitem la mar de lluny, l’abundós somriure de la mar.
Temps de primavera.
_____________________________________
Del llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela