Josep Sol, homenatge i descoberta

Reedicions, articles, estudis… Creix l’interès per l’escriptor i periodista colomenc

MEMÒRIA

AGUSTINA RICO

El passat 28 de febrer va ser descoberta una placa commemorativa a la façana actual de la casa on va néixer el 8 de juliol de 1909 l’escriptor, periodista i pagès Josep Sol i Rodríguez, al carrer de Vistalegre núm. 41. Allà va viure fins a la seva mort, el 14 de gener de 1982. Culminaven quatre anys de gestions entre la comissió Josep Sol i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per visibilitzar i honorar la figura de l’escriptor. Gestions que s’havien vist allargades amb el canvi en l’alcaldia de la població en ser nomenada consellera d’interior l’alcaldessa Núria Parlon l’agost de 2024 i substituïda per l’actual alcaldessa, Mireia González. La instal·lació de la placa dedicada a Josep Sol s’inclou en “el projecte de senyalització d’indrets públics vinculats a persones i esdeveniments rellevants de la història de la ciutat”, explica el text de l’alcaldessa inclòs en el díptic elaborat per a l’acte.

Desaparició i renaixement del Josep Sol escriptor
Després de la guerra, per als escriptors -amb la llengua abolida, sense editorials, sense estructures culturals, en molts casos ells mateixos sobrevivint exiliats-, la recuperació va suposar un enorme esforç que en el cas de la narrativa trigaria dècades a donar fruits i a consolidar-se, com mostra la trajectòria d’una extraordinària escriptora, Mercè Rodoreda. L’escriptor valencià Joan Fuster en la seva obra de referència Literatura Catalana Contemporània diu: “El tall del 1939 serà funest per a la incipient ascensió de la novel·la catalana. Enmig del silenci forçat i de les dificultats editorials, la poesia pogué sobreviure en cenacles, revistes dissimulades i llibres d’opulenta tipografia; la novel·la no tenia ni tan sols aquestes opcions, que li eren materialment inabastables.” En el cas de Josep Sol, esmentat per Joan Fuster entre els prometedors narradors formats abans de la guerra, el que va seguir al 39 va ser el silenci.

La figura de Josep Sol, tants anys oculta en un ostracisme imposat per les circumstàncies històriques i per decisió del mateix escriptor, viu un renaixement, una redescoberta. L’incansable treball del professor i escriptor colomenc Jacint Torrents és en la base d’aquest renaixement de l’autor, ja des de l’elecció del tema a què va dedicar la seva tesi doctoral, Josep Sol i la seva obra literària, presentada l’any 1980. L’any 1983 apareixeria Josep Sol. Obra narrativa, un volum en què el mateix Torrents havia aplegat les tres obres de narrativa de Sol aparegudes abans de la guerra, Elionor (1935) -recull de contes prologat pel novel·lista i dramaturg Joan Puig i Ferreter-, Una adolescència (1936) i Appassionata (1937). Aquest volum va ser tot un retorn a la vida literària d’un autor que va veure la seva vida capgirada i el seu futur literari estroncat. I a Santa Coloma va ser tota una revelació per als qui no coneixien ni el passat ni la vàlua d’aquell home que havia decidit recloure’s en una mena d’exili interior.

Estudis universitaris i treballs periodístics

Amb el llibre Si no fos la guerra…! (publicat l’any 2024), que recull els articles de Josep Sol des del front, mobilitzat per l’exèrcit republicà, Torrents ha recuperat el Josep Sol periodista que ja havia excel·lit en més d’una dotzena de revistes culturals durant la seva joventut. Per la seva banda, l’editorial badalonina Pont del petroli ha reeditat l’obra narrativa de Josep Sol en tres volums –Elionor, Una adolescència i Appassionata-, tal com havia aparegut originalment.

La vàlua literària de Josep Sol havia estat reconeguda per destacats intel·lectuals abans de la guerra, com indica l’estol de publicacions en què escrivia i el fet que Joan Puig i Ferreter fos l’autor del pròleg d’Elionor. Quan feia molts anys que Josep Sol havia deixat d’escriure, va ser inclòs en l’Antologia de contes catalans (1950) del professor i pedagog Joan Triadú i la professora de la UAB Maria Campillo el va incloure en l’antologia Contes de guerra i revolució (1936-1939) i en altres dels seus reculls de textos i estudis.

Actualment, nous treballs refermen la descoberta de Josep Sol, com va explicar Jacint Torrents en la seva conferència al CEP “El pas de la ruralia a la modernitat. La Santa Coloma dels anys 30 en paraules de Josep Sol”, pronunciada amb posterioritat al descobriment de la placa commemorativa. Els professors Maria Campillo i Marçal Subiràs i Pugibet, el periodista i escriptor Julià Guillamon i el lector d’espanyol i de català a la Universitat de Massachusetts Guillem Molla han publicat interessants estudis sobre Josep Sol. El darrer número de la revista L’Avenç dedica a l’escriptor colomenc un extens treball, “Josep Sol, l’escriptor que la Guerra Civil va fer emmudir”, signat per l’escriptora i professora Alba Sabaté. D’una altra banda, tot i que amb prevenció, ja que es troba en fase de proposta, cal esmentar un projecte amb el Centre d’Etudes Catalanes de la universitat de la Sorbona a París que podria consolidar aquesta recuperació, si finalment es materialitza.

A la plaça de la Vila, al cor de la ciutat, sota el bust d’una altra figura històrica, l’alcalde i pagès Llorenç Serra, una frase recorda que cal mantenir una actitud d’agraïment, que no sempre s’ha tingut present, com és recordar aquells i aquelles que ens han aportat quelcom de valuós, “poble que honora els seus fills, s’honora a si mateix”. Mai més ben dit.