‘Boyhood’, una èpica poesia sobre el pas del temps
El Capitol Cinema fa cent anys: la història d’un edifici que ha estat molt més que un cine
El 14 de març de 1975, un grup de dones colomenques va fundar l’Asociación de Amas de Casa de Singuerlín, que el 1978 es convertiria en l’Asociación de Mujeres de Singuerlín. L’entitat va néixer com a espai feminista per compartir i reivindicar millores en àmbits com l’educació, les infraestructures, la igualtat legal i salarial, l’accés al treball, l’alfabetització i els drets sexuals i reproductius.
Des dels inicis, l’associació va tenir un paper actiu en la lluita per un nou rol de la dona a la societat, participant en reivindicacions locals com la construcció del mercat del barri i la creació d’escoles bressol, i organitzant mobilitzacions, debats i xerrades per defensar drets com el divorci, l’avortament i l’anticoncepció, així com per exigir la fi de la legislació franquista discriminatòria.
El 1976 va començar a publicar el butlletí Mujer en Santa Coloma, que va donar veu a dones fins aleshores silenciades en el context del final de la dictadura.
Tot això es pot veure a l’exposició “Els orígens de l’associacionisme feminista a Santa Coloma”, que romandrà al Museu Torre Balldovina fins al 30 d’abril. La mostra forma part de “Memòria en Xarxa. Els primers passos cap a la democràcia (1976-1978)”, una iniciativa de la Diputació dedicada als inicis de la Transició democràtica.
Aquelles dones valentes que van saltar els murs
LOURDES PUJOLS MARTÍNEZ
El dimarts dia 10 de març la sala del Museu Torre Balldovina es va omplir, i entre emocions i mirades de complicitat vam escoltar la importància de recordar els fets viscuts de tantes dones que moltes hi eren a la sala, dones que sempre han estat al peu del canó, al capdavant de les lluites feministes de la nostra ciutat.
Amb les càmeres de fotos ja preparades, i sense deixar de pensar en la importància del merescut reconeixement que s’esdevindria en poques hores al Museu Torre Balldovina, vam abraçar a la vegada el bonic record de les dones que ja no hi són entre nosaltres i que varen formar part d’aquell important grup de dones en aquells moments.
El grup de dones de Singuerlín, la primera associació de dones de la nostra ciutat, totes juntes amb saviesa i valentia, van haver de posar molta força, energia i creativitat per a conquistar el que per si ja és donat per naturalesa, res tan bàsic com poder decidir sobre la seva pròpia vida, i sense haver de demanar permís per a poder fer i poder ser.
És d’admirar la disposició i entusiasme de cadascuna aportant el que podia, la bona organització fonamental per a anar saltant aquestes situacions difícils que s’anaven trobant, obstacles i prohibicions, sobretot amb els forts costums arrelats i creences imposades per la societat.
Es van mobilitzar per conscienciar a totes les dones possibles, fer-les entendre i reconèixer la precarietat que vivien tan sols pel fet de ser dones, ja tocava que el món les escoltes i les respectés. Dones valentes que van trencar els murs solguts i alts per obrir-se pas a una vida més digna per elles mateixes, per les seves filles, germanes, àvies i netes, en un conjunt fer una societat més avançada.
Crec que hauria de ser un deure per a tots i totes escoltar-les, i no oblidar mai el camí que ens van obrir amb la dificultat i a vegades el perill que representava tota aquella lluita que van començar, una conquesta d’uns drets en un moment llavors molt repressius que patia el país, no va ser gens fàcil, però treballar juntes i el suport indispensable que es donaven entre elles va ser clau per avançar.
Van aconseguir coses grandioses. Els hi hem d’estar agraïdes sempre per deixar-nos el camí menys costerut, és per això que fa falta recordar-ho una vegada i una altra amb la xarxa de memòria històrica, que no caigui en l’oblit sense més ni més. No es pot badar, que no ens deixem esborrar el camí caminat per no tornar mai a les cavernes.
Senzillament, dir-les, un milió de gràcies, infinites gràcies a totes elles. Agraïments al museu Torre Baldovina i a la directora, Magda Clavell Miejimolle, a l’alcaldessa Mireia González Sáez i a l’Alícia Ruzafa Caro, la companya estimada que va parlar en representació de totes les dones.
1 Comment
Alicia, no sabia yo que la familia Ruzafa fuerais un grupo de presión tan formidable…