Cultura és…

JOSUÉ AGUEDO

Llegint aquests dies l’article que va escriure l’historiador Chema Corral amb motiu de l’acte “30 + 70”, celebrat en el teatre Josep Maria de Sagarra, en què se celebrava una doble efemèride: la publicació de L’intèrpret i el caminant, el darrer poemari d’en Rodolfo del Hoyo, junt amb l’aniversari de l’escriptor —vagi per endavant la meva doble felicitació—, i la lectura també de l’article: Rodolfo i Pitarque: alguns records entranyables, signat, en aquest cas, per l’Albert Fabà, he estat pensant en la potent vessant cultural de Santa Coloma de Gramenet i el desconeixement que encara hi ha avui dia entorn d’ella.

Sens dubte, tenir a la ciutat un escriptor tan prolífic com en Rodolfo és un goig d’incalculable valor, malgrat la desfavorida imatge que molts tenen de Santa Coloma encara avui dia. Molts, però no tots: encara recordo quan el professor i poeta Eduard Sanahuja, professor meu de màster, va parlar amb afecte en una de les seves classes dels “nostres” poetes. Tenim la gran sort de viure en una ciutat plena d’escriptors, literats i artistes de tota mena: d’una forma o una altra, els noms de Màrius Sampere, Jordi Valls Pozo, Joan de la Vega o el propi Rodolfo són tot un referent pel que fa a l’àmbit literari, que s’ha de cuidar i potenciar com mereix.

Parlar de literatura és parlar de paraules, de tòpics i figures i, en definitiva, de cultura. I d’això, a Santa Coloma, en sabem un munt. Cultura és en Rodolfo, cultura és en Màrius i també en Jordi i en Joan. Cultura és en Joan Guerrero i el seu indiscutible art en  retratar i transmetre amb la càmera el món que l’envolta. Cultura és la professora i catedràtica en llengua catalana i literatura Agustina Rico recollint recentment el merescut premi Climent Mur, motiu de celebració i felicitació. Cultura és l’Institut Puig Castellar, que tan bé coneix l’Agustina. Cultura és el pianista Adrián Blanco. Cultura és el Casal del Mestre i cultura és la Manent i el Rosselló Pòrcel, on ara hi treballa la meva estimada amiga Sofía. Quina sort per als seus nens i les seves nenes! Cultura és en Ricard Ruiz Garzón. Cultura és en Germán Aranda com ho és en Samuel, també Aranda. Cultura és l’Eugeni Madueño i cultura també és el seu germà Pedro. Cultura és l’Odei A.-Etxearte escrivint encertadíssims articles, com ara: “Sembla que si no ets ‘xoni’ no pots ser de Santa Coloma”.

Però cultura també és la senyora Fina de la lleteria del carrer Major, la Glass, les Nenes del Mercat Sagarra —i el teatre del mateix nom—, l’Alberto i la Carmen, i el Pagès. I els comerciants del Fondo i de Singuerlín. Cultura és el museu. Cultura és el Lluerna i el seu germà, el Verat. Cultura és la Manchega, amb ch i amb els seus reconeguts xurros, petits i grans… I La cuina de la Loli… I Casa Pepe… I el Bombay… I el Don Martín! Cultura és el Cacaolat, ara que també el fan en pols. Cultura és la merceria Rubio. Cultura és el Doñate i cultura és La Uno, l’administració de la família Losa. Cultura és la jove promesa del futbol Laia Aleixandri. Cultura és en Rafa Giménez.Cultura és la cantant Queralt Lahoz, companya meva durant un curs a l’institut quan encara era alumne. Cultura és l’emissora d’en Justo. Cultura és el sabater de la Rambla. Cultura és cadascuna de les nostres colles castelleres. Cultura és la Marta Olivés. Cultura és el Casal dels Infants, amb la Bea al capdavant. Cultura és la Petry i ara també la Sara i la Belinda. Cultura és la biblioteca Central, la del Fondo, la Salvador Cabré i la de Can Peixauet. Cultura és el centre excursionista. Cultura és en Jonatan Jiménez i en Mariano Pérez. Cultura és en Sergio Más, sempre amb nosaltres. Cultura és…

CULTURA és cadascun dels actes que va organitzar i promoure en Jaume, perquè en Jaume estimava molt Santa Coloma i el nom de Jaume-P. Sayrach està vinculat indiscutiblement a la ciutat i al món de la cultura. A la bona, a la de qualitat, a la de rigor i criteri; aquella cultura, escrita amb lletres majúscules, que ell sabia fer de forma magistral. I ara, que hauria fet 94 anys el passat 31 d’octubre i que l’1 de gener farà un any de la seva mort, estaria molt bé que —a qui li correspongui— s’anés pensant, a nivell de ciutat, institucionalment, en algun possible homenatge a títol pòstum o reconeixement oficial per no oblidar i continuar mantenint viva de forma elegant i propera la trajectòria humana i com a promotor cultural de l’home que va recórrer tots i cadascun dels carrers i racons de la que va ser i serà per sempre la seva Santa Coloma.