Vladímir Antónov-Ovseenko, el cònsol rus

REPORTATGES
JOSEP SOL, D’UN TEMPS I D’UN PAÍS (i VI)

JACINT TORRENTS

Vladímir Antónov-Ovseenko (Ucraïna,1883 – Moscou, 1938) havia estat l’heroi que va dirigir l’assalt al Palau d’Hivern de Sant Petersburg el 25 d’octubre de 1917, amb què va començar la Revolució d’Octubre liderada per Lenin.  Dinou anys més tard, després de múltiples accions militars i revolucionàries, i passant per càrrecs de tota mena, era destinat per Stalin a Barcelona a primers d’octubre com a cònsol, tot i que li havia estat opositor, com a partidari que havia estat de Trotsky, després de la mort de Lenin. Stalin li havia encarregat ara el control dels anarquistes i, sobretot, del POUM d’Andreu Nin, d’inspiració trotskista. La fama que el precedia li va fer obtenir una bona sintonia amb Lluís Companys i ser popular a Catalunya. A la vegada, però, havien arribat a Barcelona policies soviètics, espies i sicaris estalinistes que ho vigilaven tot, i també a ell.

El filòleg i escriptor Jacint Torrents publica a Fòrum-Grama una sèrie de sis reportatges sobre l’escriptor colomenc Josep Sol i la política dels anys 30. Aquest n’és el sisè i últim capítol.

Capítol 1: “Josep Sol, “company de viatge”?”
Capítol 2: André Malraux, l’escriptor aventurer
Capítol 3: L’amic Andreu Nin
Capítol 4: Mirador i Pamflet: PSUC i Esquerra
Capítol 5: Victor Serge, les cartes del dissident
Capítol 6: Vladímir Antónov-Ovseenko, el cònsol rus

---

A la fama de què va gaudir hi va ajudar moltíssim que aprengués quatre paraules en català i que el 14 d’octubre arribés a Barcelona el vaixell rus Zirianin carregat d’aliments, que va ser rebut amb molta alegria per una població molt afectada per les carències de la guerra. Durant uns quants dies es van retre alguns homenatges als mariners. El més oficial, i al qual va assistir Josep Sol, va ser un sopar al restaurant Miramar de Montjuïc el dia 17 del mateix mes. El diari La Humanitat en va publicar la notícia, que, tot i no ser signada, s’endevina per l’estil, que és del nostre autor.¹

A finals dels anys 70 Josep Sol em va explicar que en aquell àpat Andreu Nin i el cònsol ni es van mirar, ni tampoc les seves respectives esposes. Segons el seu relat periodístic, «a les nou de la nit començà l’acte als acords de La Internacional. Al crit de “Visca l’URSS!» pronunciat per un dels assistents, respongué un «Visca!» unànime de tots els reunits. Seguidament el cònsol rus donà un «Visca Catalunya!» amb un català impecable, que arrencà els més càlid dels aplaudiments».

El cònsol va fer un discurs en francès i el va acabar dient que «la vostra història està lligada a la nostra. Un poble com Catalunya no pot ésser esclau». Andreu Nin, conseller de Justícia, va traduir del rus les paraules del capità del vaixell i al rus les de Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona. L’acte va acabar amb els tradicionals besos russos, abraçades i els punys enlaire.

Josep Sol va deduir de les mirades esquives —i els fets posteriors ho van confirmar— que en aquell sopar es varen començar a covar les sentències de mort de Nin i del cònsol. Però en la seva gasetilla periodística i en cap més diari d’aquells dies es troba cap paraula que ho faci sospitar. Potser qui ho explica millor és Andreu Claret en la novel·la El cònsol de Barcelona,2 quan diu que «a Moscou ningú no entendria què cony feia un enemic declarat de l’URSS [Nin] en un homenatge a uns mariners soviètics que s’havien jugat la vida per ajudar la República» I és per això que el cònsol, per cobrir-se, al final del seu discurs va fer un desmesurat elogi de Stalin. Quan en acabar es va dir un «Visca Stalin!», tothom va correspondre amb un «Visca!», menys Nin i la seva esposa. Els espies de Stalin també eren a la sala.

El cas és que, mig any més tard, a causa dels Fets de Maig de 1937, enmig dels enfrontaments entre totes les tendències polítiques —anarquistes, comunistes i catalanistes—, el POUM va ser dissolt i Andreu Nin va ser detingut el 6 de juny de 1937 i conduït a Madrid. La nit anterior havia estat sopant amb el cònsol rus. Aquell matí, quan entrava a la seu del partit, a la Rambla de Barcelona, on hi ha l’actual hotel Rivoli Rambla, al costat del Cafè Moka, va ser segrestat per policies espanyols i soviètics.

Del tràgic destí de Nin, se n’ha escrit força i el documental Operació Nikolai ³ de Televisió de Catalunya, en va voler esbrinar les causes, els fets i els autors, sense haver-se pogut aclarir encara amb total certesa d’on va sortir l’ordre.

El cònsol va ser destituït l’agost de 1937. Va ser una víctima més de la «Gran Purga» del megalòman Stalin, que no tolerava cap mena d’oposició ni actual ni remota. I que va causar milions de morts, deportacions i empresonaments. Tornat a Moscou el cònsol va ser arrestat i afusellat el febrer de 1938, l’endemà d’un judici sumaríssim. La seva dona es va suïcidar a la presó, el fill fou deportat a un gulag. La novel·la El cònsol de Barcelona recrea aquest període històric amb força encert.

La desaparició de Nin va ser arxivada molt de pressa pels poders públics. I el govern de Juan Negrín va tirar terra sobre l’assumpte. No es volia enemistar amb La URSS, que aportava armament a la República per a continuar la guerra. I a Catalunya, segons Pere Pagès i Elies (Víctor Alba), escriptor i polític, no es va significar cap dels escriptors amics seus —tampoc Josep Sol— per esbrinar on era, què li havien fet, si era mort o viu.⁴ La por dominava l’ambient i condicionava l’exercici dels drets més elementals.

Pel setembre de 1937 Josep Sol va ser mobilitzat al front de guerra. D’ençà de la desaparició de Nin només havia publicat dos articles de crítica literària a La Humanitat. La dura experiència viscuda, però, no li va fer perdre la mirada d’humanista sobre els homes, el pensament i el paisatge, escrivint les que són les seves millors pàgines, donant-nos així testimoni de la història d’un temps i d’un país.⁵

————————–

NOTES:

1. «Emocionant solidaritat antifeixista – L’homenatge als marins russos al “Miramar”»,
   La Humanitat , 18 -X-1936.
2. Andreu Claret, El cònsol de Barcelona, Barcelona, Ed. Columna, 2019.
3. Dolors Genovés, Operació Nikolai, Documental, Televisió de Catalunya, 1992.
4. «On és [Andreu] Nin?», Avui, 16-VI-1997.
5. Josep Sol, Si no fos la guerra. Articles a Meridià des del front (1938-1939), Alzira, Ed Neopàtria, 2022.