Un gra de sorra en la immensa platja de l’univers

AGUSTINA RICO

Al llibre que ens va deixar com a regal pòstum, Enllà, en Jaume recull les seves reflexions sobre el sentit de la vida, sobre la nostra petitesa en la immensitat del temps i alhora sobre la grandesa que conté cada vida, cada existència irrepetible. El recorregut vital d’en Jaume abasta gairebé un segle. Al llarg de la quarantena de capítols de què consta aquesta biografia, l’hem acompanyat en el seu camí particular, que arrenca al primer terç del segle XX i arriba fins gairebé el final del primer quart del segle XXI. A l’inici, en fer referència als seus orígens familiars, ens hem situat per un moment molt més enrere encara, al segle XII – quan apareixen els primers documents sobre la família materna, els Fatjó dels Xiprers, de la petita noblesa rural vallesana-. I amb els seus ancestres paterns hem saltat al segle XVI, amb l’arribada des de França dels Sayrach, que fugien de la mortaldat causada per les Guerres de Religió. Provinents d’Occitània, s’establiren en la Catalunya central i, amb altres famílies franceses, van ser en el nucli dels primers inicis de la industrialització tèxtil del país.

UNA HISTÒRIA CORAL

El protagonista d’aquesta narració biogràfica ha estat en Jaume Patriç Sayrach Fatjó dels Xiprers i el fil conductor, la seva vida. Però com en totes les vides -i com ell sempre remarcava- el temps històric que ha viscut, els espais en què ha anat fent el camí i la geografia humana en què s’ha inserit la seva existència, són fonamentals. Aquest relat ha volgut reflectir tot plegat, seguint una línia que ha marcat profundament diverses generacions -entre les quals la meva- i que consisteix a valorar l’individu en tota la seva complexitat sense desprendre’l de la roda -de la sòlida cadena- que forma el vast nosaltres. Aquest, ha volgut ser un treball amb més punts de contacte amb el reportatge que no pas amb la història estricta. Aproximar-se a una crònica on ressona la pròpia veu d’en Jaume –els seus mots encapçalen cada capítol- i on trobem un recull de testimonis dels qui el van acompanyar en algun dels trams de la seva vida formant un calidoscopi de mirades, o dit més literàriament, fent com els bocins del mirall trencat rodoredià, que reflecteixen múltiples i diferents fragments d’una mateixa imatge.

El curs de la llarga vida d’en Jaume ens ha dut a un repàs -tot i que molt breu, parcial i ràpid- d’un vast món de vivències, d’etapes i de fets que tenen interès per als qui els vam compartir però que també tenen un valor intrínsec com a reflex que són d’un temps i d’uns grans canvis, d’un país, d’uns barris i ciutats, d’uns grups humans, d’unes institucions, d’unes maneres de fer, de pensar i d’actuar que formen part del present i que alhora pertanyen a la nostra memòria històrica recent. És la història d’una persona especial, interessant i peculiar que ha influït profundament en molts de nosaltres i ens ha deixat un pòsit de record, d’agraïment, d’amistat i d’afecte. I que ha deixat als llocs on ha viscut –de manera singular a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet– un llegat cultural, periodístic, social i en el cas de Santa Coloma urbanístic, que restarà històricament. És també el batec de tot un món, d’una gent i d’una època que pot interessar fins qui no l’ha viscuda o qui la pot percebre com a llunyana del seu propi món i del seu propi temps.

UNA VIDA, UN SEGLE

Diversos escriptors i periodistes s’han referit a ells mateixos com a fills d’un segle o com a testimonis o notaris del segle que els ha tocat viure. No és aquest el cas però, en arribar a les darreres pàgines, no és superflu fer una ràpida ullada al que en podríem dir “el segle d’en Jaume”, fer un didàctic repàs d’allò que hem après o que hem recordat perquè ho sabíem o perquè ho havíem viscut.

El periple vital d’en Jaume s’inicia l’any 1929 en un entorn familiar burgès, culte i catalanista, amb unes profundes arrels cristianes. La mort dels pares, els estralls causats per la guerra i la mort dels avis trenquen abruptament el món de la seva infantesa. Postguerra, franquisme, orfenesa, internat i uns estius lluminosos, creatius i de forta cohesió dels cinc germans, al mas de Can Fatjó a Bellaterra i amb la família paterna a Pallejà. Joventut, entrada al món i dubtes de jove estudiant de Medicina, servei militar, militància catalanista i opció pel sacerdoci. Aires renovadors a l’Església amb el Papa Joan XXIII i el Concili Vaticà II. Vides paral·leles amb el seu germà Abelard, també capellà -com també ho va ser en Narcís, el germà petit-. Jove vicari il·lusionat, actiu i líder a Vilafranca del Penedès i al Poblenou de Barcelona amb destacada activitat de renovació eclesial, social i periodística. Primeres topades amb l’autoritat eclesiàstica i política. Estudis de Teologia a Roma, renúncia a ser un intel·lectual de l’Església i opció per la pastoral obrera. Arribada a Santa Coloma, rector al barri del Fondo (Sant Joan Baptista). JOC, Comunitats Cristianes Populars, lluites veïnals, lluita antifranquista, compromís social i polític, repressió, Centre Amigos del Fondo i AA de VV. Fundació de la revista Grama i del butlletí Fondo. Secularització (també la del seu germà Narcís i altres companys, mort de l’Abelard). Transició democràtica. Regidor d’Urbanisme a Santa Coloma amb el primer ajuntament democràtic -el capellà Lluís Hernández , alcalde-, fundador del Centre de Normalització Lingüística L’Heura -creació de publicacions d’història i personatges destacats i butlletí-, motor del Pla estratègic Santa Coloma 2000. Activista cultural i social -Club de Debats, Fòrum Grama- , periodista, escriptor i editor, militant actiu pel país i per la llengua, creador de continguts digitals, incansable impulsor del debat ciutadà i de projectes culturals i socials.

I paral·lelament, la plasmació escrita en els dietaris de les vivències relatives a les mil facetes de la vida i sobre els temes universals: la família, els amics i companys, la ciutat i la vida quotidiana, la fe i la reflexió sobre el paper de l’Església, la natura, l’art i els llibres, el sentit de la vida, la malaltia, la mort, la vellesa, l’escriptura, el futbol, la fotografia…

UNA VIDA DIGNA DE SER ESCRITA

A en Jaume ens hem referit de moltes maneres, totes li escauen: sembrador d’idees, elevador del nivell del que el circumdava, creient des de la perifèria, militant insubmís contra la injustícia fins al final, practicant fervent del goig de viure, esperit inquiet eternament insatisfet, oncle, germà, company, mestre, amic inoblidable…

A l’orientalista mallorquí Joan Mascaró i Fornés -prestigiós traductor de llibres sagrats de l’hinduisme- s’atribueix un pensament que, resumit, diu que tot ésser humà hauria d’aspirar a viure una vida digna de ser escrita, tot referint-se a l’excepcionalitat de cada vida i a la construcció de la saviesa interior. Afegeix que, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, tots ens hauríem de proposar escriure alguna cosa digna de ser llegida. Són punts que connecten amb les propostes que feia en Jaume i que en el seu cas, va complir amb escreix. La reflexió del professor Mascaró continua dient que, en cas de no poder complir els propòsits anteriors, hauríem d’aspirar almenys a ser capaços de valorar -i gaudir- amb tot allò que sigui digne de ser llegit. I sota l’empara d’aquesta sàvia i generosa darrera opció dipositem aquestes pàgines.