Supositoris d’Any Nou

ANTONIO MOLINA

Acaba aquest 2023 i és temps de fer balanç, de contemplar amb serenor l’obra feta i de plantejar nous reptes de futur. En aquests dies, és obligat repassar què hem fet i què ens vam posar com a objectius per tal que l’any que entra puguem entomar allò que se’ns va quedar en el tinter i obrir la mirada cap a noves fites. I és que aquest 2023 ha estat un any complex, en el personal i no sé si en el col·lectiu perquè no us puc anar preguntant un a un, però imagino que ha estat un any intens i que difícilment oblidarem aquells i aquelles que tenim aquesta dèria de preocupar-nos per les coses que ens envolten i a sobre tenim aquella vana pretensió de fer o pensar què podem fer per canviar allò que no ens agrada o, gens menys important, mantenir les que considerem que estan prou bé. Un any on ens ho hem jugat tot i on hem aconseguit potser salvar els mobles durant una temporada, però que no ens deixa lloc per la relaxació. Heu vist això de l’Argentina? I el que passa a Gaza? Hi ha molt a fer i el temps no sembla que jugui a favor nostre. L’eterna lluita per imposar els interessos d’uns pocs sobre els de la majoria adquireix cada vegada noves formes i qui més té juga sempre amb l’avantatge de disposar de totes les eines, posa les regles i determina els límits. La resta ens movem entre la rebel·lia ja descomptada en els balanços econòmics i socials, el sentiment de responsabilitat de qui té més a perdre que a guanyar quan la cosa es complica, el desconcert davant un món que no és mai quiet, l’amenaça constant d’una crisi que ens arrasarà a totes, la construcció d’alternatives que es munten i es desmunten a velocitat esbalaïdora, una política inintel·ligible i una política brutalment clara. L’any 2024 serà millor, això sempre. Soc dels que pensen que sempre avancem, inclús quan retrocedim, el que estem fent és obligar als reaccionaris a una actuació desmesurada, esgotadora, que finalment no poden sostenir en el temps i l’espai i finalment, l’ésser humà, per la seva pròpia condició, termina volent viure millor. Sempre. I l’any 2024 no serà diferent de la resta. Aquest any que entra continuarem sent un estat illa, aïllat i únic en el nostre entorn, capaç de, almenys, anunciar i enunciar polítiques que interpel·lin a una majoria i amb voluntat de no cedir davant la reacció. Una reacció que cada vegada més arriba embolcallada de paradoxal rebel·lia i que ens fa dubtar de si allò que diem ha deixat de tenir validesa o és tot finalment una trampa a la qual ens volen fer caure per sentir-nos més en sintonia amb els nous temps si cedim i alterem el nostre propòsit inicial i finalment perdre-ho tot. El nostre propòsit inicial és sempre el mateix. Avançar. Viure millor, més dignament, més tranquils, amb més recursos, més serveis, més capacitat per decidir quina ha de ser la nostra vida i que totes estiguem en aquest món en harmonia i pau. En pau. Quina cosa que sembla tan pueril, infantil, naive, i què difícil és d’aconseguir. Per la pau. Quines coses demanes, Antonio. Just en un any en què la violència, la impunitat extrema per cometre atrocitats, el límit de la maldat, ens ha esclatat a la cara, a Gaza. No hi ha dia que des del 7 d’octubre no tinguem l’estómac encongit, la ràbia a flor de pell i la impotència ens ofegui la gola. I a la nostra ciutat? Perquè suposo que també voldreu saber les meves prediccions per la nostra Santa Coloma estimada. Ho tinc clar. L’any que ve serà millor, de manera indubtable. No pot ser d’una altra manera i així ens hem de conformar totes, girant sobre una idea de progrés col·lectiu que ens continua empenyent per assolir una ciutat que s’assembli a allò que tenim al cap del que podria ser la Santa Coloma somiada o possible. I que s’apropi al mateix temps al que pensa la gent que hauria de ser. I que s’assembli al que a nosaltres ens sembla i al que a tu et sembla i així fins a l’infinit. I així tot l’any sencer. I ara penso que 2024 pot ser un any que ens deixarà pensar i pensar-nos, com sempre, sense ànim de perdre el temps en inútils, perdó, en pensaments inútils, amb la idea que tenim una oportunitat. Viure és provar-ho infinites vegades, diu el vers d’en Màrius Sampere. Provem de veure què surt. Hem seguit un camí i aquest camí ens ha portat fins aquí, al mes de desembre de 2023 preguntant-nos què li passa a la gent. La gent de Santa Coloma segur que es pregunta què ens passa a nosaltres. Sempre anirem a millor. Això és millor. Ara mateix. No ho dubteu. La nostra voluntat és ser com aquells supositoris que de manera inexplicable servien per fer-nos sentir millor quan ens trobàvem malament i res feia pensar que d’allà en pogués sortir alguna cosa beneficiosa per nosaltres. I funcionaven. Si allò era així, per què nosaltres no hem de pensar que som útils per la gent. Per la nostra gent, per a nosaltres mateixos. A Santa Coloma tenim camí i el cel és blau i quan s’ennuvola és gris com passa a totes les ciutats i les zones verdes un dia seran més nombroses i hi haurà comerços oberts a tots els barris i els podrem visitar i fins i tot comprar regularment, i hi haurà carrers convertits en zones de vinanants i espais escolars on es pugui estar sense morir fregit en una pista de futsal sense una ombra i su parque de Can Zam que jo no dic que no hi hagi d’haver un festival de Rock o de Heavy Metal o de Death Metal o de Grind Metal, però es pot trobar la manera i ara em direu que això és el que hi ha i mai, mai ens posarem d’acord i el riu Besòs que ens separa de Barcelona, però ens uneix amb Sant Adrià i Montcada i vingui una cosa per l’altra i vindrà la llum per tu i per mi que ara som tan llunyans, per tu i per mi que ens costa ser germans i ens donarem el cor del pit tan amagat, que cantaven els OM. Pensar en Santa Coloma i en el seu futur radiant en el 2024 em té absolutament subsumit. Subcontractat. Subestimat. Soterrat. Socarrat. Em van dir que si podia escriure alguna cosa abans d’acabar l’any i em vaig trobar amb seriosos problemes per trobar un tema i acaba el text i el tema no apareix. Perquè el tema més bonic és sens dubte tractar de la vida i dels seus misteris i d’això no en parlo gairebé mai. Mesclar Santa Coloma amb coses diverses tampoc està malament. Aquest text com un supositori. Tingueu totes una boníssima entrada d’any.