La Casa Sayrach, on va néixer en Jaume, ha estat declarada Monument Històric
L’adeu a Joan Guerrero, un cant a l’amistat i a la germanor de l’ésser humà
TEXT: AGUSTINA RICO
IMATGES: JOSEP PITARQUE / GRAMENET TV
Juan, Joan, Guerrero, el vell guerrer… Tota una vida d’amistat, de lluites i de moments inoblidables viscuda amb l’amic fotògraf. Des dels temps de la clandestinitat, quan revelava les fotos per les organitzacions llavors il·legals, fins les darreres exposicions i xerrades. En Joan ha fet fotografies i exposicions en diversos països del món, ha publicat en prestigiosos mitjans de comunicació com a fotoperiodista, ha publicat llibres i ha estat reconegut com a mestre per molts fotògrafs de diferents generacions. Però mai ha deixar de buscar el caliu, la complicitat i el treball generós dels amics de Santa Coloma, que sempre l’han acompanyat en projectes com Imatge Solidària. En la seva darrera etapa havia tornat a recórrer els carrers de Santa Coloma amb la càmera atenta, a l’aguait de l’instant com el bon caçador, o disposat a esperar pacientment el moment precís, com el bon pescador. “He intentado salir sin la cámara pero no puedo, no veo las cosas igual. Puedo ir a muchos sitios y hacer cosas bonitas pero en Santa Coloma es donde me hace ilusión hacer fotografías“, havia dit fa poc en una entrevista. I així era. El fotògraf, l’home, l’amic –que es va forjar en les mil “mogudes” colomenques dels 60 i dels 70– seixanta anys després tornava a captar amb una il·lusió renovada la vida colomenca d’avui. Com sempre, amb mil projectes i amb mil coses per dir encara, el Juan, en Joan, el Guerrero, el vell guerrer…
2 Comments
Estem preparant un acte poèticomusical amb fotografies d’en Joan i textos del bisbe Casaldàliga (Música de Josep Pascual, Manolo Manzano i jo mateix) que s’anomena “La llum dels pobres” i m’acaba de trucar David Marín i m’ha dit que en Joan s’havia mort. L’acte esdevindrà,inevitablement, un gran homenatge al nostre estimat Joan. Feia poc, encara, havia vingut a l’assaig per fer-nos algunes indicacions sobre les fotografies. Li va agradar molt, tot plegat. El meu article del mes el dedicaré, ben aviat, a “La llum dels pobres”. Sempre et tindrem present, Joan!
És una pèrdua molt gran. Feia dies que no conversàvem directament, només per email. El Joan, és una de les persones que m’han ajudat més a saber llegir, a entendre el llenguatge visual i el sentit de l’art al servei del poble, de la seva cultura, de la seva educació. La possibilitat de fer conjuntament el llibre “Mirades a l’educació que volem” va ser un dels millors aprenentatges que he fet al llarg de la meva vida. Sempre et tindré present.
Joan Domènech