Què pensa qui governa Santa Coloma

OPINIÓ

ANTONIO MOLINA

Davant de casa fa mesos que estan d’obres. Dos edificis, el de la Tresens i l’antiga empresa que hi havia davant del col·le, que va ser després el CSMA, ara es convertiran en pisos. Pisos que s’anuncien des de fa temps amb els preus del que costarien els habitatges. Habitatges que saps perfectament que mai podràs intentar comprar. Cada dia penso en qui vindrà a viure a la nostra ciutat, en aquests pisos. Els agradarà viure en un carrer convertit en zona de vianants, molt a prop del Centre tot i que no és el Centre, és el Riu, però ells no ho sabran. Estaran molt a prop de Barcelona i podran continuar fent vida allà, si és que venen de Barcelona, o bé, han triat Santa Coloma perquè els queda a prop d’alguna altra cosa. S’ho podran permetre, suposo que tindran bons sous i poden triar, hi tenen dret. Potser ajuden a canviar el perfil demogràfic de la ciutat, tal com va anunciar aquell regidor socialista de Sant Adrià mentre anunciaven els nous habitatges de les Tres Xemeneies. Potser a poc a poc podem anar avançant en les posicions de les ciutats amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. Badia del Vallès, el nostre competidor, vol fer passes per abandonar els últims llocs d’aquest rànquing canviant la qualificació dels seus habitatges de protecció oficial per poder convertir-los en habitatges d’un altre ús, preferentment de temporada o turístic, per poder acollir estudiants que puguin anar a l’Autònoma de Bellaterra caminant. Aquesta sensació que la gent som una nosa. Escric aquest article encara molt colpit pel que va escriure fa poc en aquest Fòrum-Grama el poeta Jordi Valls, en què assenyalava com les millores als nostres barris, sortir del fang, guanyar en serveis, potser té com a conseqüència que hem d’abandonar aquesta ciutat que tant estimem, per la que tantes companyes han lluitat tant. No podrem gaudir de la ciutat que hem lluitat. I havent guanyat, la perdem. Una ciutat que no serà per a nosaltres si no és que hi ha governs que prenen consciència d’això i tenen la voluntat política de millorar la vida de la gent que hi viu, no de millorar els indicadors de renda expulsant els pobres. Que vingui gent, que l’Estació de la Sagrera de l’AVE ens quedi a tocar del braç com aquell que diu, pot ser una oportunitat per atreure persones que vinguin a treballar, els famosos expats, però, on quedem nosaltres. Qui podrà pagar un lloguer a Santa Coloma els pròxims cinc anys. Fa molt que no anava a un desnonament. Al carrer Rellotge, al barri del Fondo, el passat dimecres 19, n’hi va haver dos seguits. Presència forta de Mossos, dels dos desnonaments un va ser executat i l’altre va tenir una pròrroga d’un mes i mig. Em diuen que el regidor de Vox jove té en el barri del Fondo un objectiu predilecte i no deixa d’enredar. A Vox l’interessa una merda si els pisos a Santa Coloma són cars, ells també pensen que en sobrem moltes. El malestar de no poder viure on vols, on has crescut, on tens els vincles sentimentals, l’aprofiten aquests voltors per enfrontar la gent treballadora, amb un missatge d’odi. Descobreixo a les xarxes de la nostra ciutat que l’alcalde de Badalona s’ha convertit en una mena d’heroi fent de “Desokupa lignt”. Per fi algú posa en el seu lloc els delinqüents. Llegeixo que les ocupacions d’habitatges habitats representen un percentatge tan mínim que fa vergonya que sigui aquest l’argument principal dels espantadors professionals amb el cuento de “vas a comprar el pa i t’ocupen el pis”. Durant tres setmanes, amb Diàlegs a la Riba del Besòs i la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, diverses xerrades sobre els nostres barris, sobre el moviment veïnal, sobre plans d’ordenació urbanística, sobre què volem i què tenim. Parlem i noto a faltar que la institució colomenca prengui la paraula. Trobo a faltar que l’equip de govern ens digui què pensa de la ciutat i dels seus problemes. Trobo a faltar una presència que ens expliqui què és el que aquest equip de govern té pensat per la ciutat, assistir als actes, prendre la paraula, rebatre o confirmar. No han estat xerrades on l’extrema esquerra hagi fet llenya de ningú, més aviat han estat trobades on, fins i tot regidors socialistes (però no colomencs), han fet els seus plantejaments i on hem discutit i hem plantejat. Hem escoltat reivindicacions històriques, hem escoltat quins són els problemes actuals, justificacions vàries, però m’ha mancat la veu de l’equip de govern amb els seus 17 regidors socialistes i els dos afegits, intentant explicar què pensa de la ciutat més enllà de les conegudes assistències testimonials i les maniobres de captació i control de la veu discordant. Anar fent i controlant la parròquia potser assegura mandats, però no pot ser garantia d’una ciutat per als colomencs i colomenques. Una ciutat per a totes, on no sobra ningú. I mentrestant, per sota, el monstre va avançant.