‘Mockingbird’, la distòpia futura de l’analfabetisme

XAVI TORRENTS VALDEIGLESIAS

La novel·la Mockingbird de Walter Tevis (traduïda al castellà com El pájaro burlón) és una carta a la humanitat en la qual es mostra el desenllaç lamentable al qual podem arribar com a societat del benestar regida pel consumisme, la banalitat i el plaer immediat; abandonant-nos a la baixesa de l’intel·lecte i a l’analfabetisme més radical. Tevis ens mostra un món distòpic en el que els humans han arribat a un nivell d’existència inexistent, en el qual els seus sentiments i emocions estan completament adormits pels continus tranquil·litzants automedicats que consumeixen, mentre les seves vides es basen en un transitar pel món com a éssers dorments que no parlen entre ells, ni llegeixen ni escriuen; deambulant en silenci sense socialitzar els uns amb els altres, mentre els robots que ells mateixos van fabricar els serveixen i governen per parts iguals.

Un futur governat per robots, però no perquè aquests es revelessin i dominessin a la força a la raça humana, sinó que la mateixa humanitat els va crear per a abandonar-se encara més a la baixesa racional, emotiva i existencial, on no haguessin de preocupar-se de res més, deixant-ho tot en mans de les màquines. Un suïcidi sistemàtic del factor humà, apagant la seva flama poc a poc. I és en aquest moment de gairebé defunció de l’espècie humana quan un home aprendrà a fer una cosa que pot revolucionar la seva pròpia consciència adormida: llegir. “Tots aquests llibres -fins i tot els avorrits i incomprensibles- m’han fet entendre amb major claredat el que significa ser una criatura humana. I he après del sentit de temor que a vegades desenvolupo quan em sento en contacte amb la ment d’una altra persona, morta fa temps, i sé que no estic sol en aquesta Terra. Hi ha hagut uns altres que han sentit com jo sento i que, a vegades, han estat capaços de dir l’inefable.”

La humanitat no es defineix solament pels avenços de progrés que ens han conduït a una vida tecnològica d’alt nivell, sinó que també ve definida pel que som capaços de crear amb la nostra ment, allò que podem sentir amb el nostre intel·lecte, i allò que podem construir amb el nostre alfabetisme. Tot això ve regit per un dels actes més importants en l’evolució de la història humana: la lectura. A Mockingbird, Paul Bentley és un professor que de manera autodidacta i gairebé accidental aprèn a llegir; en aquest futur distòpic la lectura i l’escriptura estan prohibides (per una raça humana que se les ha acabat auto-prohibint a si mateixa). No obstant això, un dels robots més avançats que existeixen, Spofforth, decidirà posar a Paul a indagar en el seu procés d’aprenentatge, donant-li oportunitat de llegir poc a poc un llibre rere l’altre. Això donarà inici a un profund viatge interior del personatge que acabarà coneixent a Mary Lou, una jove que viu allunyada de la letargia i inexistència de la resta d’humans, i amb la qual formarà un vincle que acabarà sobrepassant tots els límits d’aquesta trista distòpia.

L’autor Walter Tevis configura una narrativa que captiva al lector des de les primeres pàgines, mentre ens presenta el personatge del robot Spofforth en tota la seva melancolia i desesperança, fidel reflex del trist món futur que ens relata. A poc a poc el teixit literari confecciona notablement una narració a tres bandes amb els capítols de Spofforth escrits en tercera persona, i els de Bentley i de Mary Lou en primera persona. Aquest ball de consciències endinsa al lector a la interioritat dels dos protagonistes humans i a l’existència solitària i errant de Spofforth. El trio protagonista consolida una estructura narrativa excel·lent, en la qual passem d’una primera part introductòria vestida d’una aura de lluminositat i esperança a una segona part de desenvolupament fosc, trist i apàtic, en el qual el destí dels personatges -sobretot el de Bentley- no sembla prometre res gaire bo. I finalment tot això conclou en una tercera part d’intel·ligent síntesi, en la qual l’evolució dels dos personatges humans està treballada fins al mil·límetre, i tot canvi o modificació en la seva personalitat està perfectament fonamentat de manera lògica i coherent.

El periple que Mockingbird ofereix al lector és el que tots nosaltres fem cap a un futur en el qual tenim molt a dir i davant el qual correm el risc de deixar que passi de llarg davant nostre. Tevis, sense voler ser absolutament alliçonador i moralitzador, ens estén una mà esperançadora i ens diu “podem ser millors que tot això que ens envolta, tan sols cal voler ser-ho”. La novel·la està orquestrada amb una escriptura d’un nivell literari banyat d’excel·lència, que navega entre les aigües d’una profunda i dolorosa melancolia, mentre intenta assolir un vent fresc i optimista que permeti somiar en un renaixement més lluminós per al futur de la nostra espècie humana.