Lluís Hernández: no es pot fer política sense estimar

OPINIÓ

FERRAN SARO

A Lluís Hernández, alcalde de Santa Coloma de Gramenet,
en el desè aniversari de la seva mort (20 de juliol del 2015)

Amb en Lluís sempre vam caminar junts, durant quaranta-tres anys, des del dia que ens va casar a Carmeta i a mi (el 15 d’octubre del 1972) fins al dia de la seva mort.

Primer en el barri de Les Oliveres, l’esperança, la il·lusió pel canvi, la lluita per la llibertat, a la comunitat cristiana de base, en la comissió de barri, en l’associació de veïns i participant en les importants lluites populars on va demostrar un gran lideratge, al costat d’altres companys del barri. De seguida va entrar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1974 per a lluitar millor i de manera més organitzada. Algú va posar el crit al cel, capellà i comunista, valga’m Déu (mai millor dit), i a més, l’any 1979, alcalde. El primer alcalde de la democràcia, l’alcalde de la primera gran transformació de la ciutat.

Calia començar de zero. Calia fer-ho tot. Va ser 12 anys l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet. Calia fer una ciutat nova, transformar el suburbi , la ciutat dormitori, i fer una ciutat digna. Un treball infinit. 

Vam seguir treballant junts, durant molts anys, a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Tot era possible. Calia fer claveguerams, enllumenats, escoles, centres de salut, escoles bressols, centres cívics, biblioteques, recuperar masies per a equipaments culturals, places, jardins, parcs, carrers, portar-hi el metro, etc.

Començava la democràcia en una Santa Coloma en tot deficitària. Santa Coloma ciutat catalana, jove, solidària, pacifista, acollidora, etc. Calia compromís, entrega, esforç, empenta, imaginació, equip, esperança i honestedat. 

Lluís, un home pensador, activista, capellà, bondadós, senzill, pobre, optimista, ètic, honest i solidari. Amb errors i encerts, volies donar tot per la teva estimada ciutat.

Sempre al costat dels pobres. Alguns pensaven que parlar de pobresa era donar mala imatge de la ciutat. Volien com amagar la pobresa. En Lluís se sentia pobre entre els pobres.

Sempre defensor de les llibertats, de la catalanitat de Santa Coloma, de la seva llengua i de la seva cultura.
Crític amb l’església i també crític amb el partit.

Junts vam recórrer moltes vegades tots els carrers i racons de la ciutat. Volies conèixer els problemes de primera mà. Anar a on estava la gent. Deies que no es pot fer política sense estimar.

Pensant sovint en Riobamba, amb l’Equador en el cor i amb en Mn. Proaño, el bisbe dels pobres, el teu profeta.

Lluís, saps que també vam caminar junts en la darrera etapa de la teva vida. Quan vas deixar l’ajuntament i vas tornar a ser rector a la parròquia de Sant Sebastià a Barcelona i després a la de Santa Clara a Badalona i, quan de forma sorpressiva, t’arriba la greu malaltia, i te’n vas a viure al barri de la Guinardera, on els veïns del barri et van fer una bona acollida, fins que l’evolució ràpida de la malaltia et va portar a viure els darrers temps a la residència de les Germanetes dels Pobres a Barcelona. Et van acollir i et van cuidar molt bé. Finalment et vas deixar anar, el teu ànim fort i valent ja no suportava més dolor. Ja no era possible seguir caminant, tan sols podíem estar a prop teu. (Em deies que un túnel llarg et portava de la residència a Santa Coloma). 

Ara, al Parc Europa, en els carrers del teu barri de les Oliveres, a la plaça de la Vila, a Can Zam, en qualsevol carrer de Santa Coloma, entre la gent, trobarem la teva empremta, la teva presència. Seguirem caminant, tot sabent que tu ens acompanyes sempre.

Lluís sempre serà l’alcalde de Sta. Coloma. El seu somni d’una societat justa i d’una Santa Coloma millor segueix endavant.

Caminar amb tu ha estat una gran sort i un privilegi. És impossible oblidar-ho.

Amb tu, des del PSUC i des d’ICV i amb els Comuns, hem viscut, hem patit, hem gaudit, hem lluitat i hem cregut en la revolució. 

ESPAI LLUÍS HERNÁNDEZ
Ara, després de la teva mort fa 10 anys, un grup d’amics i amigues, des dels Comuns a ciutadans d’idees progressistes, obertes i plurals, estem preparant l’Espai Lluis Hernández. L’objectiu és crear un lloc de convivència, de reflexió, de propostes on tot el llegat del pensament, escrits i dels valors d’en Lluis no quedi en l’oblit, pensant en el futur i en els joves. La memòria històrica de la nostra ciutat necessita recollir tot el que l’alcalde Lluis Hernández va aportar a la millora de la nostra ciutat, tot començant per posar a un carrer o una plaça el nom de l’alcalde Lluís Hernández.