La guerra de Josep Sol (1)

REPORTATGES

JACINT TORRENTS

Als vint-i-un anys, el febrer de 1931, Josep Sol va començar el servei militar a Montjuic. “Em llevo a les 6 h. Em vesteixo de soldat. El servei militar em malmet tot el ritme de vida. Arribo a les 6 de la tarda”, escriu al seu dietari el 2 de febrer. Metòdic com era, el disgusta que li alteren els seus hàbits, que intentarà recuperar així que pugui. Amb tot, però, de seguida sap sobreposar-se. Dos dies després escriu: “Avui ha nevat. Les serralades del voltant són totes nevades. Avui estic amb un estat d’ànim radicalment diferent del d’ahir. Amb aquesta temperatura, a dalt de tot de Montjuic, m’hi sento com en el meu propi element”.

Pels quaderns on anotava els seus esforços gimnàstics i les seves anades i vingudes, sabem tot de detalls de com ho va viure. Com a soldat de quota només s’hi va estar sis mesos. Un servei militar que, en les tardes lliures o quan no tenia guàrdia, li permetia tornar al poble i continuar amb les seves curses fins a les Roques —el Montserrat del Pobres—i anar a fer esport al camp de can Baró, a tocar de les Pañolerias Baró de Santa Coloma.

I encara, de tant en tant, des del Castell de Montjuic podia fer una escapada fins a mar. Com la va fer el 7 de març, després d’una nit de guàrdia: “Salto pel lloc on assassinaren Ferrer i Guàrdia i vaig tirant cap a la costa. Baixant cap al sud, arribo a can Tunis. Nedo 25 m. Mar moguda i aigua bruta. Un quart de throwing (llançament de disc). Pujo la muntanya de Montjuic pel cantó del cementiri. Més ben dit, l’escalo, encara que és de fàcil escalada. A les 11.45h torno a ser a dalt. Jugo a futbol. Faig un gol”. Quan foren mobilitzats a finals de setembre de 1937, tots els joves de la seva lleva van haver de tornar a fer instrucció. Tenien ja vint-i-vuit anys. En el seu cas la va fer a Landete (Conca), destinat a la 81a Brigada Mixta,  una unitat de l’Exèrcit Popular de la República, que va tenir una participació destacada en la batalla de Terol i que va operar després als fronts de Llevant i d’Extremadura i a la qual Josep Sol va pertànyer fins al final de la guerra. La Segona República i la Generalitat havien apostat fort per l’educació i la cultura. I d’aquí que, durant la guerra, el conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer creés per als combatents revistes com Amic, on Sol va col·laborar amb l’article “Alegria al front”¹ i el Servei de Biblioteques del Front, dirigit per l’editor Josep Janés i Olivé, en què estaven implicats molts mestres i escriptors mobilitzats. En aquest sentit, Josep Sol va col·laborar amb la Institució de les Lletres Catalanes per fer arribar, com ho demostren algunes cartes, lots de llibres per als soldats.

En una carta, datada a Landete el 18 d’octubre, explica a Francesc Serra, el pintor granollerí amb qui havia iniciat l’any abans una amistat epistolar, que “la meva vida de campanya no té cap interès de moment. Només hi ha un fet que en mi té una certa importància. I és que diumenge vaig parlar per primera vegada en públic, en un acte del Comissariat de Guerra, celebrat en aquesta població. Sembla que vaig aconseguir sortir-me’n no del tot malament. El comissari de Divisió em va felicitar i molts soldats també.” Com a molta altra gent del gremi de les lletres, l’havien fet secretari del comissari de Brigada. Els informes i els discursos havien d’estar ben escrits.

També li diu en aquesta carta que Lluís Montanyà, de la Institució de les Lletres Catalanes, li ha demanat “d’escriure alguna cosa que es llegiria per ràdio a Barcelona”, però no s’hi ha pogut dedicar. De fet, pel juny, un cop els anarquistes van deixar de controlar les ones radiofòniques, Josep Sol, com altres periodistes i escriptors, va ser convidat per l’Associació d’Escriptors Catalans, a fer dues conferències per Ràdio Barcelona el juliol de 1937. Els temes van ser “Una apologia de Catalunya”, en què comentava el llibre anònim La fi del comte d’Urgell, probablement escrit a finals del segle XVI.² Relacionava el missatge d’aquest text amb la conferència, d’un catalanisme abrandat, que havia fet Josep Pous i Pagès el 3 de juliol al Casal de Cultura de Barcelona. La segona, també aquell estiu, va ser sobre el llibre Els catalans jutjats pels altres, de Bernat Montsià (pseudònim de Cèsar August Jordana), una crestomatia de comentaris sobre com som els catalans segons diversos cronistes, viatgers i polítics.³ Els dos parlaments radiofònics no consten en els estudis que s’han fet sobre l’activitat propagandística d’aquest període, perquè els manuscrits originals, amb el segell de la censura de la UGT, són en poder de la família.⁴

En la mateixa carta de Josep Sol a Francesc Serra, d’on traiem tanta informació, se’ns fa evident la seva set de coneixements humanístics, quan li diu que, a més d’estar llegint el tractat De l’esprit d’Helvetius, “a la maleta hi porto La vie de Ramakrishna de Romain Rolland, Vie et mort du génie grec d’Edgar Quinet, una selecció molt bona d’assagistes anglesos, algunes vides de Plutarc i les Considerations sur les mœurs de Duclos.” Sense entrar encara en combat, aprofitava totes les hores lliures per a llegir, i no qualsevol cosa. D’una d’aquestes lectures en va sortir l’article “Unes pàgines actuals d’Edgar Quinet”, que es va publicar a Meridià, l’11 de febrer de 1938. Després i, escrits ja als fronts de Llevant i al d’Extremadura, seguirien la major part dels articles que vam recollir en Si no fos la guerra… Es conserven, escrits a mà i amb estilogràfica, i amb una lletra molt menuda, en un quadern de cobertes de pell negra, que va dur sempre al damunt i on, a part d’algunes notes, i dels esborranys d’alguns informes militars que va haver d’escriure com a secretari del comissari, hi ha esbossos dels articles que va enviar des de València i des d’Extremadura.

1. Publicat el 16 de setembre de 1938. Recollit amb el títol «La vetllada» a Si no fos la guerra… Articles a ‘Meridià’ des del front (1938-1939), Josep Sol. Alboraia, Ed. Neopàtria, 2022. ↩︎
2. La fi del comte d’Urgell, Anònim. Barcelona, Ed. Barcino, 1927. ↩︎
3. Els catalans jutjats pels altres. Recull d’opinions d’autors no catalans sobre el caràcter català. Bernat Montsià. Barcelona, Ed. Barcino, 1931. ↩︎
4. Vegeu «Guerra i informació radiofònica. La programació de Ràdio Barcelona durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)», Josep Maria Figueres, Treballs de Comunicació, 2005. ↩︎

Més articles de Jacint Torrents
sobre l’escriptor colomenc Josep Sol:

· Josep Sol, d’un temps i d’un país
· ‘Renovació’: un butlletí colomenc on col·laborà Josep Sol
· La vida en una barraca en la Santa Coloma dels anys 30
· La Santa Coloma dels anys 30, descrita per Josep Sol
· Darreres notícies sobre Josep Sol
· Preservar el patrimoni cultural de Josep Sol