
Un gra de sorra en la immensa platja de l’univers

Celebrem el Dia del Medi Ambient
OPINIÓ
FERRAN SARO
El 19 de juny de 1987, aquest mes farà 38 anys, ETA va fer esclatar, passat el migdia, un cotxe bomba en el pàrquing del Centre Comercial de l’avinguda Meridiana de Barcelona (Hipercor). Aquell atemptat criminal va causar la mort de 21 persones i en va ferir prop de 45.
L’assassinat irracional i col·lectiu de ciutadans indefensos a l’Hipercor creà un profund dolor a tota Catalunya i en concret també a la nostra ciutat, ja que entre les víctimes van perdre la vida tres ciutadans estimats, que a partir d’aquell fet restaran per sempre en la memòria col·lectiva de Santa Coloma de Gramenet.
No oblidarem:
MARIA TERESA DAZA CECILIA. Dona de 33 anys, molt estimada per la seva honestedat i per estar sempre a favor de les millores en el seu barri.
RAFAEL MORALES OCAÑA, de 33 anys, treballador exemplar, compromès amb la lluita sindical i veïnal a la nostra ciutat.
XAVIER VALLS BAUZÀ, de 49 anys. Arquitecte, promotor del Pla Popular presentat el 1978, que defensava les reivindicacions i millores per a la nova i futura Santa Coloma, ciutat que estimava. Per aquesta estima va donar els millors anys de la seva vida. Demòcrata i sempre compromès en la lluita antifranquista per la llibertat.
Penso que dins del Programa de Memòria Històrica de Santa Coloma de Gramenet, i solidaris amb el dolor de les tres famílies, caldria fer un acte de reparació i reconeixement als tres estimats veïns morts a l’Hipercor. I aquest acte cívic, institucional i veïnal significaria, al mateix temps, una condemna contra tota mena de terrorisme.
I com es fa a altres ciutats que també han patit a causa del terrorisme, cada any, al voltant del dia 19 de juny, caldria fer una concentració a la plaça de la Vila, per recordar i no oblidar els nostres ciutadans estimats morts a l’Hipercor.
2 Comments
Totalment d’acord amb tu, Ferran. Crec que és just no oblidar mai aquell fet i els nostres estimats veïns
Totalment d’acord, Ferran. M’hi sento especialment implicat. Ho deia al meu Dietari ebrenc d’un bipolar. “No soc gaire de mirar al passat amb recança. Però em penedeixo profundament d’haver-me implicat tan decididament a la campanya de les europees del 1987, en suport d’Herri Batasuna. Jo pertanyia aleshores al MCC que va organitzar, en molt bona part, la campanya catalana de la coalició. A Santa Coloma jo n’era el representatnt legal. L’atemptat, els morts, ens van caure a sobre, de sobte, inesperadament, com un cop sec, fosc i irracional. Com van poder fer allò? Amb el greu perill que podia provocar (i de fet provocà) a tanta gent, aliena totalment al conflicte, polític i militar, que enfrontava ETA i l’Estat? Van morir uns quants colomencs. Un dels més coneguts era Xavier Valls, l’arquitecte que tant es va implicar en la gestació del Pla Popular. Fa poc temps, a l’acte de Grama, com ja vaig comentar, m’espurnejaven els ulls, en veure una fotografia seva i de Maria Josep Olivé, la seva dona, empenyent el carret d’un dels seus fills” (p. 63)