Abolicionisme?
‘Deutschland zurück!’ Torna Alemanya?
“Ens cal recordar sovint que el món és un gran teatre i que tots hi exercim el nostre paper, i que no és més persona ni més bo, ni més savi, ni més feliç, ni més virtuós qui té un paper més brillant, sinó aquell que, un cop abandonats els escenaris, és el que és, i no només el que sembla ser. És a partir de la nostra categoria personal que enriquim o envilim la humanitat, de la qual formen part, i de la qual en realitat hem de voler l’èxit, i no pas només el nostre particular.“
Jaume P. Sayrach Enllà
BIOGRAFIA DE
JAUME PATRIÇ SAYRACH FATJÓ DELS XIPRERS
CAPÍTOL 37
AGUSTINA RICO
En una de les entrevistes que li van fer al voltant del seu 90è aniversari, en Jaume es va referir a una frase de l’activista per la pau i els drets humans Arcadi Oliveres quan, entrevistat en la darrera fase de la seva malaltia, va dir en resposta a què havia intentat fer o qui havia volgut ser: “És una pregunta que m’he fet algun cop amb la sensació que més que ser, he passat la vida volent ser.”
Aquesta resposta se situa en la línia del que en Jaume exposava quan, a la vellesa, se li preguntava si se sentia realitzat. Deia, i va escriure en diverses ocasions fins al final, que no, que havien quedat molts objectius pendents, que havia arribat a poques fites, que havia estat sempre en el camí. L’home que camina és el títol del vídeo amb què es van celebrar els seus 90 anys. I a la figura carregada de simbolisme del caminant s’hi pot unir la del sembrador, no menys simbòlica i envoltada del pòsit profund de la paràbola. En Jaume repetia que poques vegades havia arribat a assolir fites. Però mai no havia deixat de provar-ho, com diu aquell vers del seu amic Màrius Sampere, en què el poeta sintetitza la seva visió sobre de què tracta la vida: “Viure és provar-ho infinites vegades”.
EL GRAN LLEGAT INTANGIBLE
Al llarg de la seva existència, d’una manera o altra en Jaume no deixa de fer, de “caminar” i de sembrar. Com en la paràbola evangèlica del sembrador, les llavors es van espargint i moltes fructifiquen -també de manera diversa i en éssers humans diversos-. Al costat de l’obra tangible d’en Jaume en llibres, revistes, transformacions urbanístiques, projectes, etc. hi ha un enorme llegat intangible fet d’idees, d’impulsos, de consells, de descobertes… Un persistent desig d’elevar i d’enriquir la part de món en què li ha tocat viure incloent-hi els humans amb els quals el comparteix. Per tot això, en el comiat d’en Jaume, la paraula més repetida va ser gràcies. I també el mot gràcies es repeteix a les entrades al seu blog i al grup d’amics i amigues de WhatsApp arran la seva mort. Gràcies per impulsar, per esperonar, per crear, per descobrir, per interpel·lar, per ser-hi, per seguir… per no defallir fins l’extenuació, tot i tensar en ocasions la fermesa i la lleialtat dels altres. L’agraïment, el reconeixement i l’afecte són també els sentiments que es troben en el nombre considerable de testimonis de persones que el van conèixer i tractar en diferents èpoques i àmbits, testimonis que formen part substancial d’aquesta biografia en forma de textos, fotografies, entrevistes i converses telefòniques. Al seu torn, ell fa un balanç agraït a la vida, de manera explícita al Capvespre. Sempre inquiet, amb aquell punt eternament insatisfet que gent que l’estimava li retreia en ocasions, es reconeixia afortunat de sentir-se envoltat per capes d’ un caliu humà construït sobre la base d’una noble correspondència.
Als obituaris de Jaume Patriç Sayrah Fatjó dels Xiprers, que van ocupar un ampli espai a la premsa, es glosava la seva figura, el seu vast currículum com a sacerdot, polític, periodista, escriptor i activista cultural i social. En el comiat presencial, les intervencions van representar els fils que han ordit la trama de la seva vida: el fil de la família, el fil de l’amistat, el camí de la fe, el mestratge entre els joves, la presència i l’acció en la vida pública. Podríem afegir encara la cultura, la llengua i el país, i la passió constant per la paraula escrita i singularment pel periodisme. En molts funerals, el Cant Espiritual del poeta Joan Maragall (1860-1911) és una bella manera d’unir fe i esperança quan la vida terrenal -o simplement la vida- acaba. Aquests versos podien haver estat al funeral del Jaume, perquè fe i esperança són conceptes que li eren propis, però en glosar la seva figura, el que intuïtivament va guanyar espai en les diverses intervencions va ser el seu tremp vital. En el meu torn, al costat de records dels inicis a la parròquia i al barri, l’arrencada del poema Excèlsior de Maragall em va servir per dibuixar el que va ser en ell la constant de fer, de sembrar, de no defallir, de no jubilar-se: “Vigila esperit, vigila/ no perdis mai el teu nord,/ no et deixis dur a la tranquil·la/ aigua mansa de cap port…” .
Li donàvem les gràcies pel seu afecte i pel seu caliu com a familiar o com a amic, per la dedicació a tantes causes comunes, gràcies per l’empenta i l’esforç constant en millorar la nostra part de món – i, en conseqüència, una part del món sencer, de la humanitat tota-. Gràcies per les mil descobertes individuals que va propiciar als qui el vam conèixer molt joves, gràcies per tantes bases posades en la cosa pública i en els fonaments de la personalitat de molts de nosaltres, gràcies per ser encara motor de projectes, gràcies per ser un company de camí en la senda de la fe, gràcies per tota una vida de conversa.
Testimonis
‘Has estimat molt la vida’
“Jaume, tu has estimat la vida i l’has compartida amb els altres, omplint-la de valors com l’amor, la humilitat, la bondat, l’honestedat, la generositat o la fe. Els qui hem tingut la immensa fortuna de compartir amb tu sigui en persona, en projectes, viatges o inclús virtualment, com un aspersor ens has esquitxat. Aquest espurneig que ens ha impregnat, llisca per dintre nostre per ajudar-nos a ser una mica més bones persones. Gràcies Jaume.” “Tiet, has desenvolupat amb escreix les teves fites, ens has deixat testimoniatge en els teus escrits, i empremta en els nostres cors. Ara et retrobes de nou amb el pare, la mare i els teus germans, quina joia em transmet imaginar-ho; així com amb tants éssers estimats que et van precedir.”
“ T’ESTIMO MOLT TIET!! Amb tots els teus germans, el pare, el Manuel, el Narcís i l’Abelard, heu estat un exemple i camí a seguir. Gràcies per tot! “
Capvespre, novembre 2022-gener 2023
‘Caminar amb en Jaume al nostre costat ha estat una sort immensa’
“Jo vaig conèixer en Jaume l’any 1965, quan feia cua a la font en la qual ens abastíem d’aigua els veïns del carrer Milà i Fontanals del barri del Fondo. Amb la sotana aixecada, en Jaume anava saltant de pedra en pedra al solar on poc després començarien a construir la seva parròquia. M’hi vaig acostar i li vaig dir: ¿Qué, padre, qué hace por aquí? I des d’aquella trobada fa 57 anys, ja sempre més hem mantingut la relació. Una relació humana, és a dir, amb èpoques plàcides i èpoques abruptes, amb discussions i retrets. Als 70 i 80 tots érem molt dogmàtics! Però sempre envoltades de l’amistat que ell promovia (i no parlo solament de mi, sinó de tota la gent del Fondo) i que ha perdurat en el temps com un bàlsam. Un bàlsam que ha lligat les diferents sensibilitats i ens ha mantingut sempre amics per sobre de les diferències.
El que jo soc –com a persona, com a professional, com a ciutadà… les meves actituds vitals, la meva catalanitat… Tot porta la seva influència. Així que sí, en Jaume ha estat com un pare per mi. El meu pare físic, el Pepe, va fer el que va poder per alimentar-me. El meu altre pare, el Jaime, em va educar.
Aquests mesos en que li he fet de secretari, que l’he portat a l’hospital, o a comprar camises… per mi no han estat una càrrega, sinó un privilegi. He pogut conèixer-lo més de prop, copsar els seus punts forts i les seves debilitats, valorar la seva resistència, i sobre tot envejar el seu desig immens de gaudir la vida.
Haver pogut caminar tenim al Jaume al nostre costat ha estat una sort immensa. Com em repeteix ara la Isabel, la meva dona, encara no som prou conscients del molt, molt, molt que el trobarem a faltar!”
(Funeral d’en Jaume el 2 de gener de 2023)
‘Mai podrem agrair prou la seva contribució’
“Vam tenir una relació personal d’afecte i respecte mutu i, per sobre de les diferències ideològiques sempre primava el valor de la conversa, del coneixement i del diàleg constructiu. Sempre podríem arribar a punts d’acord posant el focus en el bé comú i en la lluita per un model de ciutat de drets i oportunitats.
Va implicar-se molt activament en les lluites i les mobilitzacions veïnals, per exigir resposta a reivindicacions bàsiques, perquè hi hagués aigua corrent, per tenir carrers asfaltats, escoles, autobusos, en definitiva, per aconseguir una ciutat i uns barris dignes.
Crític, poc dogmàtic, lliurepensador i home de pau, es va convertir en un dels principals referents indiscutibles al món de la cultura, de les arts i de la comunicació local. Alhora ha estat el pare pensador de nous referents que han esdevingut grans noms del periodisme i del món cultural, dins i fora de la nostra ciutat.
Mai podrem agrair prou la seva contribució perquè Santa Coloma deixés de ser una ciutat de l’extraradi amb estigmes del passat, i per les hores de conversa enriquidora i sempre constructiva. Aquest present i futur prometedor de la nostra estimada Santa Coloma porta també les seves llavors. Sens dubte, en Jaume ha contribuït a fer que ens puguem aturar a reflexionar i a humanitzar aquesta societat per, com deia ell, “no desaprofitar la vida i ser més feliços”. Gràcies, Jaume, per tant, per tot!”
(Funeral d’en Jaume, 2 de gener de 2023)
‘Era insubornable, un home lliure’
“Va exercir un periodisme que esperonava els lectors a prendre consciència i a armar-se políticament en l’acció com a ciutadans. Exercia un periodisme transformador que topava amb les convencions de la política institucional. Perquè ho qüestionava tot amb una solidesa difícil de contestar i perquè era insubornable, un home lliure. Per això sempre hi va haver algú a qui li convenia més no reconèixer o menystenir la rellevància del que defensava i escrivia. Per això és tan important la seva obra i el seu llegat. Per això tenim el deure i el privilegi d’intentar preservar-lo.”
(Funeral d’en Jaume, 2 gener 2023)
‘Vam aprendre a donar el millor de nosaltres mateixos’
“Ens vas ensenyar a buscar la llibertat, la companyonia, el respecte, l’amor, la veritat, el diàleg, la comprensió i el trobar Déu. Ens vas ensenyar a pensar per nosaltres mateixos. Vas plantar llavors en totes les trobades de la JOC i de les comunitats cristianes. Vam aprendre a donar el millor de nosaltres mateixos, a créixer i escoltar, per trobar sempre l’optimisme en el camí que anàvem fent. Com es pot agrair tot això? Com es poden agrair tots els anys que t’has dedicat a plantar llavors perquè les nostres vides fossin diferents?”
(Funeral d’en Jaume, 2 gener 2023)
‘Apostava per la bondat i la bellesa d’aquest món’
“Vaig conèixer mn Jaume en els darrers mesos de la seva vida. N’havia sentit a parlar molt però no havíem coincidit. Jo tenia la meva mare a la residència de les Germanetes i moltes vegades compartíem amb ell la sobretaula. Era un temps preciós, era un regal de Déu. Un home, un capellà, de 93 anys que mantenia la il·lusió del primer dia. D’ell sortia una llum, una espurna de senzillesa i d’amor. Dono gràcies a Déu de poder compartir el meu ministeri amb el seu i amb les seves interpel·lacions. Fins i tot l’alegria d’un dinar, amb el nostre amic comú, en Salvador Bacardit.
Ell creia en una Església senzilla, pobra i oberta. La seva imatge de Jesús, era la de un Déu fet home que passà fent el bé. En Jaume apostava per continuar l’obra creadora de Déu, volia construir un món millor, i per això el seu compromís amb la llengua i cultura catalana, el compromís social i polític. Apostava per la bondat i la bellesa d’aquest món.
En Jaume ens ha aplegat a tots, de diferents opcions religioses i socials, en aquesta tarda de gener. Tot contemplant la vida, l’home, el prevere, Déu, la Pasqua.”
(Funeral d’en Jaume)
1 Comment
Després de llegir tot el que m’has enviat sembla que l’hagi conegut.
Impressiona l’estima de tots els que l’han conegut i tractat, reitero m’hauria agradat coneixe’l t’agraeixo que amb els teus escrits m’hagis mostrat un món i un personatge que desconeixia.