El parc del Rock Fest: la reducció de la superfície verda de Can Zam per a usos privats

OPINIÓ

«L’administració ha actuat de manera fraudulenta en la ciutat amb menys verd públic per habitant de Catalunya»

ANTONI SANCHO BONFIL
Arquitecte

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que les ciutats haurien de disposar, almenys, de 10 a 15 metres quadrats de verd públic urbà per habitant. Malgrat això, s’aconsella que aquesta relació pugui arribar a valors de 15 a 20 metres quadrats. Aquests paràmetres fan referència al sòl urbà consolidat, sense considerar els parcs naturals i els entorns de la ciutat.

El verd urbà contribueix i proporciona espais recreatius i d’expansió, millora les condicions microclimàtiques de la ciutat, contribueix a reduir la contaminació ambiental i influeix de forma positiva, tant en la salut física com en la salut mental, dels ciutadans. Els parcs i jardins urbans esdevenen els espais fonamentals per assolir una qualitat de vida acceptable.

Basant-se l’evidència científica existent, l’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix com a objectiu que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili. 

Santa Coloma se situa a la cua de la ràtio de metres quadrats de verd públic per habitant, amb 5 metres quadrats. És la ciutat amb menys verd públic per habitant de Catalunya.  

Tot i això, sembla que aquestes xifres no siguin reals i que estiguin per sota si tenim en compte la ciutat pròpiament dita: la que habitualment forma part de la trama urbana consolidada ni tan sols arriba a aquests 5 metres quadrats per habitant. Els diversos expedients de planejament tramitats incorporen com a zones verdes –als efectes de complir amb la normativa legal– espais situats fora de la trama urbana consolidada i espais lliures del nucli urbà que no formen part ni tenen les característiques del verd públic, ni compleixen tampoc les funcions pròpies de les zones verdes.    

La manca de criteri i de sensibilitat per tal d’anar transformant la ciutat cap a una ciutat més verda i més habitable és important. La mostra més clara i recent la tenim al projecte anomenat “pinta verda”, aprovat l’any 2017. Sota l’aparença d’una proposta que pretén donar una imatge positiva per a reordenar la ciutat, estructurar i augmentar el verd, resulta que té per objectiu reduir la càrrega econòmica municipal. L’objectiu principal era, així, reduir la càrrega econòmica derivada de les futures expropiacions dels terrenys qualificats com a verd públic i resulta significatiu que es pretengués justificar el manteniment de la ràtio de verd per habitant qualificant de verd públic rotondes, i vials amples, com la rambla Sant Sebastià, el passeig Salzereda, la plaça Pau Cassals, o la plaça de la Vila, entre altres.

Aquests objectius manifestats resulta que tenen uns efectes col·laterals que comporten l’aparició de 42.346 metres quadrats de sòl edificable, amb un sostre edificable de 51.297,20 metres quadrats que, segons el projecte i a la vista de les preexistències, fan que el sostre final segons els redactors en sigui de 20.912. 

Si fem cas d’aquestes dades, del supòsit establert pel projecte que hi ha una mitjana de 2,64 habitants per habitatge, resulta que, una vegada estigui aprovat aquest projecte, es podran construir 690 habitatges nous. És a dir, que no només s’han incorporat superfícies qualificades de verd públic fora de la trama urbana consolidada, sinó que s’han computat de manera interessada com a verd públic superfícies que no reuneixen les característiques de verd  públic, destinades a rambles, passeigs, places, etc.

Després de 75 anys amb una legislació que intenta protegir el verd públic, la nostra administració municipal –tot i aportar uns quadres numèrics que tenen com a objectiu justificar el compliment de la normativa vigent–  pot arribar a ser capdavantera en la tècnica de transgredir les normes legals amb una interpretació esbiaixada de les mateixes, fent servir un llenguatge i una terminologia ambigua i equívoca. 

Davant d’aquesta realitat té una especial rellevància el futur del parc de Can Zam i l’ús que se’n fa amb el Rock Fest. Dins de l’àmbit de Can Zam, el planejament vigent delimita com a zones verdes dues zones qualificades de parc urbà (6c) i  els marges entre el vial i el riu. Una d’elles, amb una superfície de 113.405 metres quadrats, segons les dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, conforma el parc metropolità inclòs dins de la xarxa de parcs metropolitans.

Aquesta peça va completar-se amb la  modificació puntual del Pla General Metropolità per a la millora de la xarxa d’espais lliures de la ciutat (la Pinta Verda) aprovada definitivament. Els terrenys incorporats el 2017 a l’àmbit del parc urbà metropolità tenen una superfície de 23.692,70 metres quadrats, qualificats com a parc urbà (clau 6c). A la memòria es fa constar que l’increment de la xarxa d’espais lliures “es considera imprescindible per al desenvolupament de l’estructura general de xarxa proposada” i es parla de l’ampliació del parc de Can Zam: “Es tracta d’un àmbit pel qual la ciutat n’ha reclamat, ja des de la dècada dels 70, amb el Pla Popular, l’ús de zona verda per tal d’ampliar el parc actual i obtenir el pulmó de la ciutat”.

La superfície de 113.405 metres quadrats qualificada de parc urbà forma part, per tant, de la xarxa de parcs metropolitans. Aquesta és una xarxa formada per 52 parcs repartits en 34 municipis, amb 3.229.599,50 metres quadrats. A la base de dades de l’AMB, el document titulat “Els valors ambientals dels parcs” fixa les condicions i els objectius del parc de Can Zam. Hi esmenta la millora de la qualitat de l’aire amb la reducció de contaminants. Diu que la vegetació, com en el cas del CO₂, també té la capacitat de fixar en la biomassa contaminants que afecten la qualitat de l’aire i la salut humana. “Aquesta potència de fixació, tanmateix, depèn de factors com l’estat de salut de l’arbre, la meteorologia, la concentració de contaminants de l’aire o la superfície foliar, per exemple”. I situa com a repte l’augment de la superfície de vegetació i la cobertura arbòria amb una capacitat elevada per fixar compostos i partícules contaminants de l’aire. Inclou, com a variables a considerar, la grandària del parc, la cobertura verda, la cobertura arbòria, l’estructura dels estrats, l’arbrat caducifoli i perennifoli, entre més.

LA REDUCCIÓ DE LA SUPERFÍCIE DEL PARC
La recuperació de Can Zam comença l’any 1976 i en la memòria de la ciutadania sempre ha estat present que havia d’esdevenir un gran parc que havia d’exercir les funcions de pulmó de la ciutat. 

Es tractava d’un espai continu perfectament delimitat físicament i destinat a usos públics, amb una superfície aproximada de 30 hectàrees, tal com queda reflectit en la immensa majoria de treballs, d’estudis, escrits, peticions, etc. que s’han fet al llarg de molts anys. 

Aquest espai requereix una visió i actuació unitària però, malauradament, no tan sols s’ha considerat la delimitació d’un àmbit de planejament sinó que s’ha tractat de manera segregada, tant pel que fa al verd públic com als terrenys destinats a espais lliures i equipaments.

Malgrat el discurs enganyós i autocomplaent sobre Can Zam que es fa arribar des de l’administració, el resultat de les intervencions dutes a terme fins ara ha comportat que avui, de manera inexplicable des de l’administració, se’n consideri legalment només el 30% com a parc, dins de la xarxa de parcs de l’AMB del 2016, amb una superfície d’11,3 hectàrees.

Aquesta és la realitat, malgrat que la pròpia administració faci servir dades contradictòries sobre l’àmbit del parc i es pot constatar com els estudis previs de la segona fase del parc de Can Zam fan servir una terminologia i superfícies que generen confusió en relació als àmbits legals del planejament urbanístic.

Efectivament, el desembre del 2012 es delimita una primera fase de 7,9 hectàrees, una segona de 5,1 i una consideració de 30,1 hectàrees en tot el sector. Les diferències i escreix en superfície dels estudis previs responen, segurament, al fet que s’hagin comptabilitzat superfícies qualificades pel planejament com a carrers.

Ara bé, la realitat en relació al parc metropolità dins la xarxa de l’AMB és que, amb les intervencions dutes a terme, resulta que només un 21% de les 30 hectàrees inicials  i un 55% de l’àmbit delimitat com a parc metropolità té les característiques de zona verda. I en allò que fa referència al parc inclòs en la xarxa de parcs metropolitana la superfície sense verd és del 44,32% (50.083 metres quadrats) i la superfície del llac és de 4.430 metre quadrats. Pel que fa a la superfície sense vegetació, hi ha 5.221,01 metres quadrats de pavimentació de carrer, una àrea d’esdeveniments de 3.454,05 metres quadrats i una segona fase d’edificació pendent de 6.977,46 més.

LA CLARIANA POLIVALENT O LA CONCRECIÓ D’UNA ACTUACIÓ FRAUDULENTA: EL ROCK FEST
Durant l’any 2023 es van dur a terme les obres d’urbanització corresponents al “Projecte Executiu del Pacte Local al Parc de Can Zam 1ª Fase de condicionament per a respondre a l’emergència sanitària”. Han estat unes obres per urbanitzar els terrenys que en els darrers anys han servit per a desenvolupar l’activitat de concerts de gran format. És a dir, en un àmbit de 3,4 hectàrees, 2,4 hectàrees del qual fa menys de 6 anys van ser qualificades com a parc urbà (verd públic). S’han desenvolupat, doncs, en uns terrenys qualificats de verd públic pel planejament amb característiques d’equipament destinat a una activitat recreativa pròpia de les que inclou l’article 283 de les Normes Urbanístiques del PGM.

Aquesta intervenció suposa consolidar la fragmentació de les intervencions que s’han dut a terme fins ara, de resultats tan negatius per a la conformació del parc de Can Zam. Per primera vegada es planteja que el parc de Can Zam ja no són 30 hectàrees sinó que ha quedat reduït a 9,4 hectàrees.

El projecte té per objecte conformar el que s’anomena “clariana polivalent”, que resulta ser l’eufemisme per anomenar les activitats recreatives musicals de masses tipus “concert”, amb aforaments superiors a 20.000 persones.

El projecte no executa el planejament (TRLUC) per a urbanitzar el verd públic; no respon a cap actuació parcial inserida en un projecte unitari definitiu ni als criteris plantejats als estudis previs de l’AMB i ignora i contravé els principis, criteris i propostes que la mateixa AMB estableix per a les actuacions dins d’aquests tipus de parc i recollides en el Pla de Sostenibilitat i en el Pla de Millora de la Biodiversitat.

Les dades que s’incorporen al projecte en relació a l’ús i del tractament de les diferents superfícies de l’àmbit d’actuació del projecte d’urbanització, resulta que, d’una superfície total d’actuació de 34.780 metres quadrats, es destinen a l’increment de la superfície arbustiva un 2,27% (790 m²), a l’increment de superfície de prats un 7,61% (2.647 m²) i un 2,9% (1.009 m²) a la millora de zones existents. L’actuació nova d’arbrat, per tant, no resulta pròpia ni adequada per donar compliment al contingut i caràcter d’espais verds previstos als articles 202 i 203 de les Normes Urbanístiques del PGM.

Les obres executades, així, no han servit per consolidar el parc de Can Zam d’acord amb els criteris fixats per l’AMB, que situa com a repte augmentar la superfície de vegetació i la cobertura arbòria amb una capacitat elevada per fixar compostos i partícules contaminants de l’aire.

Les obres executades han estat dirigides, en canvi, a consolidar una esplanada sense vegetació anomenada clariana polivalent, en sòls qualificats com a zona verda,  per encabir l’activitat de macroconcerts tipus Canet Rock i similars que es realitzen a precari, de manera continuada, des de fa més de cinc anys i que s’han programat habitualment a principis d’estiu. És aquest, i no cap altre, l’objectiu del projecte. I aquest tipus d’activitat no es pot considerar com una intervenció d’interès públic o general i, per tant, està fora del límit de la discrecionalitat que té l’administració per autoritzar usos impropis als terrenys que el planejament destina a verd públic i parc urbà.

Sembla evident que cal considerar l’interès públic manera restrictiva i ha d’estar suficientment justificat. I que en aquest cas es tracta d’una activitat privada de caràcter econòmic que forma part del negoci propi dels macrofestivals i, per tant, no té la consideració de servei públic. I és per això que es tracta d’una reducció “de facto” de la superfície verda del parc de Can Zam.