El fotògraf Sergi Bernal va descobrir la història del mestre Benaiges

AGUSTINA RICO

S’acaba d’estrenar la pel·lícula EL maestro que prometió el mar. Ha tingut una gran acollida al festival de la Seminci de Valladolid i ha rebut el màxim guardó al Festival Cine por Mujeres. El film, dirigit per Patrícia Font i protagonitzat per un commovedor Enric Auquer, compta en l’equip amb el documentalista Francesc Escribano i amb el fotògraf colomenc Sergi Bernal. Es pot dir que Sergi Bernal ha estat el descobridor de la figura del mestre Benaiges, un dels molts mestres republicans represaliats, assassinats i oblidats. Benaiges, de Mont-roig del Camp (Terra Alta -Tarragona-)  va ser destinat a un petit poble de la província de Burgos (Bañuelos de Bureba) l’any 1934. Va entusiasmar els seus alumnes però va escandalitzar els poders fàctics de la zona pels seus mètodes pedagògics i per la defensa de les seves idees igualitàries i laiques, plasmades tant en la pràctica de la docència com en articles que escrivia per a periòdics comarcals. A final de curs de 1936 havia projectat portar els seus alumnes a Mont-roig perquè coneguessin el mar. Amb els treballs que van realitzar explicant com se l’imaginaven van formar un quadern preciós: El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. El 19 de juliol, a l’endemà del alzamiento, el mestre va ser detingut, torturat i passejat malferit pel poble. La impremta i els quaderns van ser cremats públicament. La fúria desfermada contra el mestre i la seva obra van fer que els escassos exemplars dels quaderns conservats a Bañuelos restessin amagats durant molts anys i que del mestre no se’n parlés. Benaiges va sobreviure encara uns dies al calabós i finalment va ser assassinat i declarat com a desaparegut. Antoni Benaiges va ser un nom desconegut fins l’any 2010. 

Sergi Bernal era llavors un jove fotògraf colomenc interessat en temes socials. Havia fet diversos treballs com el dels campaments saharauis acompanyant un grup de l’Institut Ramon Berenguer que hi va fer diverses estades. Interessat en fotografiar els treballs d’exhumació de les fosses comunes del franquisme,  va anar com a  freelance a la fossa de La Pedraja a Burgos, en ple Camí de Santiago, on es van trobar els cossos de 135 republicans assassinats. Acabada la feina i de tornada a casa, rep una trucada. Li expliquen que un veí d’un poble proper havia dit a l’equip que tancava els treballs de la fossa que allà hi podia haver “un catalán, el maestro de mi pueblo.” I Sergi Bernal estirà aquell fil. I el fil es convertí en xarxa: testimonis vius a Burgos, els treballs d’un mestre company d’Antoni Benaiges exiliat a Mèxic –que  esmentava el seu nom en els quaderns escolars que imprimien–, la família Benaiges a Mont-roig del Camp…

Bernal no ha deixat d’investigar sobre la figura d’Antoni Benaiges i de difondre la seva història. La seva tenacitat ha donat fruits. En la darrera dècada han anat apareixent iniciatives inspirades en el mestre. S’han impulsat associacions de memòria històrica amb el seu nom, s’han escrit llibres, s’han fet documentals i exposicions, una obra musical, una obra de teatre i ara la pel·lícula. Anem a entrevistar en Sergi per a Gramenet TV amb Elvira Ruiz i Josep Pitarque l’endemà de la presentació oficial de la pel·lícula. Ens espera amb tot un muntatge amb els llibres, el vídeo, els quaderns, la maleta i la impremta del mestre Benaiges. De fons, el cartell de la pel·lícula, realitzat a partir d’una fotografia seva, el mestre ensenyant a ballar el vals als nens. El material escolar són reproduccions però la impremta és una de les que s’utilitzen per imprimir materials creats pels alumnes seguint el mètode del pedagog francès Celestí Freinet. Aquest mètode es basa en el respecte, la llibertat i la igualtat entre individus. I en el treball en grup: compartir, debatre, triar, corregir, produir i exposar entre tots. “Aquesta manera de fer es transmet ja en la imatge del grup escolar”, diu Bernal mentre mostra la foto de l’escola de Bañuelos que va fer un “retratista” que anava pels pobles a lloms d’una mula. El mestre es posa a la fila del darrera però de manera que la seva figura s’iguala en alçada a la dels alumnes. “És la idea de l’escola amb el mestre com a coordinador, com a promotor i persona a qui consultar però amb un gran protagonisme dels alumnes. Allò era més que innovador, en aquell moment i en aquell lloc va ser revolucionari.” A Sergi Bernal se li encenen els ulls quan ho explica, i ho ha explicat moltes vegades. La figura del mestre Benaiges ocupa un lloc important en la seva vida des de fa més d’una dècada. 

EL COS DE BENAIGES ENCARA ESTÀ DESAPAREGUT
El cos del mestre Benaiges encara no ha estat trobat. Dels 135 cossos enterrats a La Pedraja, només n’han estat identificats 28. L’any 2000 es van iniciar les exhumacions a Espanya. Els anys transcorreguts i el mal estat de moltes fosses –unes 4000 s’estima que hi ha a tot l’estat– fa molt difícil, impossible en molts casos, la identificació de les restes trobades. Es calcula en unes 100.000 persones les executades i no identificades. L’equip de El maestro que prometió el mar confia que la pel·lícula sigui l’impuls definitiu per fer arribar a un públic molt ampli la història del mestre Benaiges i que sigui també un homenatge als mestres de la República, víctimes d’una terrible persecució pel franquisme. Després de les sales de cine vindrà el passi a les televisions públiques (TVE1 i TV3), implicades en el projecte, i el recorregut per plataforma audiovisual. ”És de justícia explicar aquestes històries, no oblidar”, afirma Sergi Bernal. “Quan alguns diuen que són històries del passat, els diem que no, que són històries de futur.  Només cal mirar l’actualitat per veure que si volem tirar endavant s’ha de saber d’on venim.”