El Berguedà

JORDI VALLS POZO

El Berguedà és una comarca amb una geografia i una història particular. Un territori, a banda, que ha fundat un tarannà personalíssim. Podem afirmar que la cultura del Berguedà és única. Fenòmens com la Patum de Berga són tan singulars que ja formen part del patrimoni immaterial de la humanitat de la UNESCO. El caràcter de la gent és sòlid, sincer i de natural tracte. La serralada de Queralt crea una frontera natural al Berguedà que de la plana agrícola i de petita indústria es desplega als Pirineus voluptuosos i esquerps. Des de Berga es pot contemplar els parapents que planen sobre els límits com falcons decidits a devorar el paisatge. L’altre element geogràfic a destacar és la depressió del Llobregat que neix a les fonts de Castellar de n’Hug i es desplega esponerós per les poblacions que apleguen els esquelets atemporals de les colònies tèxtils. Algunes reminiscències reconvertides en viver artístic com el Konvent a la Colònia Rosal. A les muntanyes, les mines de carbó de Cercs, el pantà de la Baells i la dificultosa vida rural: ramaderia escadussera amb els condicionants orogràfics. Les crisis econòmiques del segle XX han devastat la demografia i la comarca es troba avui dia molt envellida. Molts berguedans han hagut de venir a treballar a Barcelona i rodalia. El Berguedà és doncs una comarca rica en paisatge, història i cultura, però sense més recurs que el turisme ocasional es troba amb dificultats de supervivència econòmica. De vegades, des del Barcelonès, tendim a idealitzar les comarques catalanes, però la realitat, sobre el terreny, demostra que la pobresa a Catalunya és generalitzada i més repartida del que percebem.

Un dels escriptors berguedans que hem adoptat al Barcelonès Nord és en Quirze Grifell, reparteix la seva vida entre Sant Adrià de Besòs i Avià. Dues poblacions que estima i defensa. En Quirze va escriure un llibre que parteix d’unes entrevistes realitzades en els anys de joventut: Anna Murià, viure, escriure. Saldonar. Llibre que inclou pròleg i notes de Sam Abrams. L’escriptora Anna Murià amiga de Mercè Rodoreda, parella d’Agustí Bartra i relacionada per generació amb el colomenc Josep Sol. Quirze Grifell sempre ha estat compromès amb la literatura de Berga, membre del grup Viver, coordina la col·lecció “Escriptors del Berguedà” d’Albí edicions. Concretament, enguany han editat el tercer volum de la fabulosa antologia poètica d’autors del Berguedà, Aus policromes. Antologia poètica. Del 1940 al 2000, una antologia curada per Montserrat Butxaca i Quirze Grifell, amb un pròleg exultant de Vicenç Altaió. Convé recordar que la tradició literària de la comarca és antiquíssima i comença amb el trobador del segle XII, Guillem de Berguedà. Tornant a l’antologia, només amb aquest treball immens de recerca i mostra, es pot emmarcar l’evolució de la poesia catalana fins als nostres dies. El volum, Aus policromes, porta el títol d’un vers de la poeta Hermínia Mas de Casserres, també antologada. Els curadors del llibre remarquen la varietat de la proposta, des de poetes més formals: Josep Valletbó, Roser Casals, Jordi Ferrer a poetes alternatius com: Jordi Cussà, Josep Grifoll, Blanca Llum Vidal, Laia Malo o Tomàs Àrias, Francesc Ribera “Titot”, poetes sensitius com: Vicenç Zumajo, Toni Gol,  Abraham Mohino, Jaume Huch.

De Jaume Huch, poeta i editor de l’Albí acaba de sortir una novetat de poesia remarcable: Aloses invisibles, un llibre que homenatja a tota una generació de poetes que van patir les conseqüències de la I Guerra Mundial. L’epíleg de Jordi Solà i Coll aclareix el punt de partida de l’autor: el diàleg amb els poetes que van participar de forma directa o indirectament amb el conflicte armat que els traslladarà traumàticament al vertiginós segle XX. Els poetes, majoritàriament de tradició anglosaxona, hereus del llegat de Thomas Hardy i Rudyard Kipling. De fet, Jaume Huch aprofundeix en la ferida i dedica a cada poeta una reflexió a partir de les seves experiències i anhels. Aquest diàleg l’amplia amb poetes que van patir també les conseqüències de la guerra, però que venien d’altres tradicions: Giuseppe Ungaretti, Georg Trakl, Guillaume Apollinaire. O poetes que no van participar directament al conflicte, però que van sentir les conseqüències ben endins: G.K.Chesterton, T.S. Eliot o Anna Akhmatova. Aloses invisibles commou en les reflexions existencials profundes i humanes de Jaume Huch, demiurg extemporani, que reanima les veus silenciades a les trinxeres. Un llibre que ajuda a entendre, des de la ruptura de la Gran Guerra, l’evolució de la poesia occidental al segle XX.

Hi ha una publicació nova de poesia que ha sortit sota l’aixopluc del Centre d’Estudis d’Avià i que mereix atenció, la col·lecció Grèvol, que ja ha publicat cinc llibres: Dels límits coneguts de Cristina Giménez, Ni bat ni but de Salvador Giralt (traducció de poesia trobadoresca i que inclou el poeta i cavaller Guillem de Berguedà), La poesia sense els nens o sense tu? de David Castillo, L’arbre del silenci d’Antoni Perarnau, Muntanya de Montse Farràs. Una col·lecció que aporta frescor i diversitat de veus a la poesia catalana actual. I a la que cal estar molt atent.

Vull destacar també una publicació recent de l’Albí, l’editorial conduïda per Jaume Huch, Sota l’escorça. Selecció de textos (1931-1940) de Ramon Vinyes, amb un pròleg d’Abel Rubió i una introducció de Jordi Lladó. El recull és una mostra de l’articulisme de Ramon Vinyes, escriptor fonamental, anys més tard, en la formació de Gabriel García Márquez. En aquestes cròniques, ben aprofundides, Vinyes sorprèn per la modernitat i cosmopolitisme que conté. Trobem reflexions sobre literatura i cultura que van de Virginia Woolf a Màxim Gorki, de Jean Giono a Lola Anglada, de Francisco de Goya a Frederic Mistral. Però també molts altres aspectes de la seva contemporaneïtat, els efectes de la Guerra Civil i el suport de Vinyes a les idees de progrés emanades per la cultura i el compromís contra les tiranies: “Els llorers que coronen la testa de Mussolini mai no podran ésser naturals. Sempre hauran d’ésser de coure… Posem-hi –a pesar dels seus admiradors–, de bronze.”

Els secrets del Berguedà són molts i van més enllà de la bellesa del paisatge, la gastronomia, les festes, la música. El Berguedà és la seva literatura que és rica i que mereix ser coneguda i escampada arreu.