Ara no tinc temps

ANTONIO MOLINA

Soc una persona amb aficions diverses. No ho semblo, però soc una persona inquieta i procuro mantenir el cap ocupat en temàtiques que m’ajuden a desenvolupar qualitats ocultes a la vista normal. Aquestes aficions meves de vegades requereixen una calendarització determinada i fa pocs dies un amic em va proposar una activitat pel dia 23 de juliol, una activitat d’aquelles que em tornen boig, on es mesclen la música, l’erudició, el frikisme i les ganes de fer passar-ho bé a la gent. 23 de juliol? Diumenge 23 de juliol? Amic, aquest diumenge són les eleccions generals. Naturalment, el meu amic sabia que diumenge són les eleccions generals, però no tenia al cap que jo, aquell dia, no tinc dia. Diumenge, la gent militant, els activistes com ens agrada anomenar-nos ara, dediquem el dia a la jornada electoral. Si surt bé, és un dia inoblidable. Si surt malament tampoc te n’oblides. El meu amic plantejava el dia com un dia d’anar a votar i dedicar la resta de diumenge a les aficions diverses. Perquè el meu amic anirà a votar.

No sé vosaltres què fareu aquest diumenge 23 de juliol, si marxeu a la platja, us llevareu tard i fareu un vermut que enllaçarà amb el sopar, si teniu torn el cap de setmana, si marxeu fora, si aneu al merendero de Montornès, si teniu dinar familiar, si us quedeu a casa jugant a la Play o si us quedeu a casa esperant que la vida i el diumenge passin aviat igual que ha de passar el dilluns i el dimarts i la resta dels dies fins que alguna cosa vagi a millor. Però el diumenge 23 de juliol, durant tot el dia i només una única vegada, perquè no cal i no es pot a més votar més d’una ocasió, s’ha d’anar a votar. Ara, després d’aquesta introducció al tema potser espereu que us adverteixi de tots els mals apocalíptics que passaran si vosaltres, persones que llegiu Fòrum-Grama o familiars i amics que s’acostin a aquest text, no voten. Enumerar les catastròfiques conseqüències que succeiran si vosaltres, amics, no voteu. Vosaltres. I també espereu que us digui a qui heu de votar. Ja coneixeu la meva cara, soc el del bigoti, aquell que. Ara no porto bigoti, però tornarà. No parlem de mi. És avorrit centrar un text en un mateix. Parlem del 23 de juliol i de la necessitat col·lectiva de votar. Ho tenim clar. Voteu. Si llegiu això és perquè no cal que us digui. Però voteu.

La gent al Passeig Salzereda ocupa les taules de les terrasses dels bars així que va caient el sol. S’ajunten famílies, grups d’amics, joves, celebracions d’aniversaris, gent que no pot estar a casa seva, addictes a les braves i els xocos, persones que no tenen en compte que el consum de cervesa és proporcional a la panxa cervesera. Es juga a pilota, es passa amb el monopatí, es demana per una altra ronda, algú insisteix en els morros. La calor va baixant i cap a les deu de la nit, la sensació és ben propera a la glòria. Hi ha qui passeja el gos o la gossa. Per què mai ens fixem en la gent que passeja el gos i la gossa? No podem estirar gaire la nit, tornem a casa pensant que un dilluns vale, un dimarts bueno, però cada dia no pot ser. Aquest apunt pintoresc sobre la ciutat podria haver estat l’inici d’un text sobre aquesta Santa Coloma popular de què parlàvem. Però ara no tinc temps de fer res. Ara únicament penso en el 23 de juliol. I del que hem de fer. Espero que una mica, també vosaltres, hi dediqueu una mica de temps.