Josep Sol, homenatge i descoberta
‘Boyhood’, una èpica poesia sobre el pas del temps
OPINIÓ
NÚRIA VALLS MOLINS
El dia 14 de març ens ha deixat, a l’edat de 96 anys, el filòsof Jürgen Habermas, membre de l’Escola de Frankfurt, a qui fins encara no fa un any podíem llegir els seus article al diari El País, traduït del Frankfurter Allgemeine Zeitung.
Vegem quines han estat les seves principals aportacions al món de les idees.
És possible l’entesa en un món com l’actual? Des de la dècada dels vuitanta del segle XX, aquest filòsof ens va explicar que sí, que és possible l’entesa. I com? Segons Jürgen Habermas, l’entesa és possible mitjançant l’acció comunicativa, que permet que els subjectes capaços de llenguatge i acció cerquin –ja sigui per mitjans verbals o extra verbals– establir una relació personal. Els actors cerquen entendre’s sobre una situació d’acció per poder així coordinar de comú acord els seus plans d’acció i, amb això, les seves accions.
Aquesta definició conté dos conceptes centrals:
- El concepte d’interpretació, que es refereix primordialment a la negociació de definicions d’una situació, susceptibles de consens.
- El concepte de reconeixement intersubjectiu de les pretensions de validesa, que és la condició necessària per arribar a l’entesa.
Com a conseqüència, afirma que el llenguatge ocupa un lloc prominent.
Aquestes premisses porten a un nou concepte, formulat per J Habermas: el paradigma intersubjectiu.
En aquesta teoria es contraposa la dissolució del subjecte, defensada pels plantejaments postmoderns formulats per Foucault i Derrida i que afirmen que l’objectivitat és impossible. Això ha portat les societats del segle XX a creure que en la dissolució del subjecte no importa la realitat, només importa el relat. Tot és relatiu, afirmen.
Superant aquest perillós relativisme, La TAC (Teoria de l’acció comunicativa) de J. Habermas, ens retorna la confiança en l’acció humana, protagonitzada pels subjectes.
Per això, J. Habermas defensava la deliberació com un mitjà per arribar a consensos. Segons el mateix autor, més que parlar d’ideologia caldria formular el concepte d’entesa intersubjectiva.
Així com l’acció estratègica està orientada a l’èxit, l’acció comunicativa està orientada a l’entesa, és a dir a la recerca de consensos.
Continuadors d’aquestes idees en podem trobar i un d’ells és Daniel Innerarity, que col·labora periòdicament en el diari El País. Una de les seves obres és Una teoría de la democràcia compleja. Gobernar en el siglo XXI (Galaxia Gutenberg, 2020).
2 Comments
Núria, gràcies per sintetitzar de manera tan breu i entenedora els principis del pensament d’Habermas. Visca els bons profes! El coneguem o l’ignorem, el treball dels filòsofs és fonamental per organitzar/donar sentit a la inabastable complexitat de la vida humana i molt més enllà, del tot i del no-res.
És imperdonable que les humanitats hagin reculat tant en l’ensenyament mitjà. Llengües clàssiques, literatura, història, filosofia,la llengua també,són vistes com a no fonamentals en la formació dels joves, i ho són. El cas de la filosofia és dramàtic quan, ben explicada,pot ser apassionant en una edat en què t’entusiasmes per tot i en què t’agrada tant aprendre.
Quina valoració més encertada de la importància de la filosofia i, amb ella, de les humanitats. Tens molta raó, Agustina!