’Boy Wonder’, una de les millors sàtires del món de Hollywood

XAVI TORRENTS VALDEIGLESIAS

Quan el novel·lista nord-americà James Robert Baker es va penjar al seu garatge el 5 de novembre de 1997, va provocar tal impacte emocional que des de gran part de la premsa especialitzada van plorar intensament el seu record i la pèrdua que aquell moment significava pel món literari estatunidenc, i sobretot quant al sector del públic lector, que admirava la seva escriptura contestatària, furibunda i reprovatòria que, des de la seva mirada d’autor homosexual, escopia a la cara del feixisme i homofòbia americans. Tot i que va collir grans èxits amb els seus llibres Fuel-Injected Dreams (1986) i, el que ens ocupa en aquest text, Boy Wonder (1988), després de la polèmica generada rere la publicació de la seva novel·la Tim and Pete (1993), causada per la radicalitat i violència de la seva crítica al neo-conservadorisme republicà estatunidenc, va tenir grans problemes per a poder tornar a publicar, la qual cosa va ser un factor determinant pel seu suïcidi. En els anys posteriors a la seva mort, l’esmentat Boy Wonder –traduït al castellà com Mejor productor (qui subscriu aquestes línies no ha pogut trobar desgraciadament cap traducció de la novel·la al català)- es va anar convertint en una de les clàssiques obres literàries de culte que qualsevol lector del món gaudeix extasiadament quan s’endinsa en allò que es troba en les seves pàgines: un retrat satíric del frenètic univers de Hollywood, tot component una caricatura de l’estil de vida dels rics i infames a través del recorregut del seu protagonista, Shark Trager, un productor de pel·lícules de sèrie B que es mou pel firmament de Hollywood experimentant la llum i la foscor de la violència, del desenfrenament i de la creativitat destructiva que fonamenta el món del cinema estatunidenc.

Boy Wonder és una falsa història oral, és a dir, és un relat construït a base de recopilar diversos testimonis de personatges que narren la història de Shark al llarg dels anys 60, 70 i 80, recordant els seus inicis mentre lluitava pels diners, el poder i el respecte, al mateix temps que la seva malaltissa obsessió per la noia dels seus somnis -Kathy Petro- creixia intensament, passant per la seva arribada a l’èxit i reconeixement, i acabant en el seu desventurat final. Però la gràcia és que tant el propi personatge de Shark com tota la resta de veus que donen testimoni de la seva vida són ficció; una meravellosa falsedat que no per això deixa d’expectorar una molt profunda autenticitat en el seu fonament narratiu. La majoria de les sàtires de la indústria de Hollywood mantenen una lleugera simpatia i complicitat cap a la fàbrica de somnis dels Estats Units -fins i tot The Player (Robert Altman, 1992), una pel·lícula sobre un productor que comet un terrible assassinat, dona la imatge d’un món del cinema enlluernador i fascinant-, no obstant Boy Wonder és totalment despietada. En la novel·la, Baker retrata el món dels negocis del setè art com un niu d’éssers híper-sexualitzats, lladres, filisteus, extorsionadors, hipòcrites, drogodependents i falsos artistes, cap d’ells digne de res més que el total i absolut menyspreu.

Escrit en el comentat format de testimonis d’aquells que el coneixien i l’odiaven, aquest divertit i irreverent relat ens mostra l’ascens i la caiguda de Shark, donant excel·lentment molta importància a com somiava de jove amb dirigir pel·lícules artístiques, però destacant el moment en què el seu projecte final de carrera va ser devastat per un crític francès, provocant que el protagonista es convertís en un arquetípic productor d’obres comercials sensacionalistes que busquen únicament el fàcil content del públic i fer créixer les xifres en la recaptació en taquilla, com més impactants i escandaloses siguin millor. Impulsada per un subministrament constant de sexe i drogues, la vida i el treball de Shark es tornen cada vegada més estranys i erràtics en la narració. No obstant això, també ens trobem amb un costat diferent del personatge, una vessant més humana, bondadosa i empàtica, que xoca i contrasta radicalment amb la seva fredor, violència, manca d’escrúpols i narcisisme esquizofrènic que el fan combatre amb tot i tots. La multiplicitat de veus que configuren la història la converteixen en un viatge entretingut, emocionant, divertit i totalment amè, perquè contínuament com a lectors ens trobem passant de situacions i contextos d’un caire més tranquil i normalitzador a uns altres que assoleixen nivells de molta intensitat i bogeria, a més d’afegir un valor molt poètic al fet de construir la descripció d’un personatge per part de testimonis i punts de vista que en la majoria d’ocasions no tenen gaire a veure entre ells. Això obre la porta a un univers d’idees, fantasies, i periples siderals que juguen amb la línia que separa el que és realitat del que és ficció fins a arribar a extrems magnífics. 

Boy Wonder va ser la segona novel·la que Baker va publicar sota el seu propi nom -la primera va ser Fuel-Injected Dreams– i encaixa perfectament en l’ona tardana dels anys 80 i principis dels 90 que es centrava en una ficció de caire nihilista i existencial, popularitzada per autors com Bret Easton Ellis i Irvine Welsh. Desgraciadament, i a diferència dels esmentats escriptors, Baker mai va fer-se gaire ric amb la seva crítica i sàtira. I de fet, tot i que aquesta novel·la ha estat elogiada per part de la crítica especialitzada com una de les poques obres de les últimes dècades que es podria qualificar justificadament de clàssic, la qual cosa li hauria de donar un valor de reconeixement a Hollywood i un interès per part seu en voler-la adaptar a la gran pantalla, els crítics també han assenyalat que és probablement una peça gairebé impossible de convertir en pel·lícula a causa del seu amarg i destructiu cinisme respecte a la indústria del cinema.

Tot i que les intencions de l’autor en Boy Wonder són essencialment còmiques a base de posar llum a la decadència, violència, corrupció i hipocresia de Hollywood, i encara que la tècnica testimonial no deixa molt espai per a la descripció i l’atmosfera, la caricaturització de Baker del món del cinema nord-americà és tan precisa i profunda que acaba per assolir un nivell de connexió molt commovedora envers el lector, aconseguint d’aquesta manera elevar fins a l’excel·lència l’ànima d’una novel·la que, un cop llegida, es converteix indubtablement per qualsevol de nosaltres que l’hagi pogut gaudir en una obra absolutament impossible d’oblidar.