La romanització del nostre terme

ALBERT NOGUERA

Els romans van irrompre a la nostra història amb la destrucció del poblat iber, el que avui coneixem com el del Puig Castellar. En aquells temps els indígenes ibers van fer esclatar revoltes contra l’ocupació romana. Un d’aquests esclats es va produir al poblat laietà de Puig Castellar, un indret important des del punt de vista estratègic ja que, enlairat, dominava una de les principals vies de comunicació entre Empúries i Tarraco. 

Per reprimir la insurgència, l’any 195 aC van enviar el cònsol Marc Porci Cató, que amb uns cinc-cents legionaris va atacar i arrasar el poblat. Els seus habitants van ser fets presoners, i serien convertits en esclaus per bastir la nova ciutat de Baetulo (Badalona), nascuda de nova planta per assegurar conquestes territorials. S’iniciava així un procés de substitució de les cultures existents fins aleshores per una nova civilització, la romana.

En un primer moment, les ciutats, com Baetulo, serien nuclis pròspers tant econòmicament com en població i en manifestacions artístiques. Però ja en el segle I dC, el motor econòmic es trasllada de la ciutat al camp.

LES VILLAE AGRÍCOLES               
Els nous governants van repartir als ciutadans romans les terres usurpades als natius ibers, i sovint les donaven a soldats veterans que veien així recompensada l’àrdua tasca del legionari. Alguns d’aquests nous terratinents van ser els que van propiciar l’aparició de nous models d’assentaments rurals, les vil·les. Eren unitats de producció amb un propietari que duien a terme una explotació intensiva del camp. Es cultivava blat, l’hort i la vinya, es criava bestiar i fins i tot s’autoabastien amb activitats artesanals corn la construcció d’eines o la terrissa… Les villae vindrien a ser el preludi del que segles més tard serà la masia. La mà d’obra devia ser la dels ibers que, en règim d’esclavitud, treballaven les terres de sempre però ara en benefici d’un estranger conqueridor.

De vil·les amb certa entitat se n’han trobat fins a 50 jaciments a l’àrea del Barcelonès Nord, segons estudis sobre el poblament a l’àrea rural de Baetulo portats a terme per I’arqueòloga Marta Prevosti. Algunes de les vil·les s’han localitzat properes a nosaltres, i serien la continuació de poblament al pla, després de l’abandonament dels diversos poblats ibers de la contrada. Hi ha vestigis i restes romanes a Sant Jeroni, a can Butinyà i, sobretot, a Ca l’Alemany. En aquest últim lloc, s’hi van trobar diversos paviments amb mosaics, fragments de pintures murals sobre l’estucat de la paret, piscina i unes possibles termes; a més d’abundant material ceràmic, monedes i un enterrament. Es tractaria, doncs, del prototip d’una vil·la benestant, encara que sense luxes excessius, i dedicada plenament al treball del camp. A can Butinyà es creu que també hi hagué una vil·la al mateix lloc on avui s’aixeca la masia. La situació privilegiada del mas, i el descobriment d’una petita necròpoli amb deu sepultures cobertes de tègula, restes ceràmiques i monedes de l’època del Baix Imperi, així ho indicarien.

També cal destacar, per la proximitat a la nostra ciutat, la gran vil·la romana de la Sagrera descoberta el 2011 arran de les obres de la nova estació. Es tractaria d’un gran complex residencial i de producció de vi on s’han trobat fins a cinc premses, piscines i mosaics. A Baró de Viver, en terrenys que havien estat de Santa Coloma, l’any 1968 també s’hi van trobar abundants vestigis que podrien pertànyer a una vil·la romana. Cal indicar que la gran Via Augusta transcorria prop del Besòs i per l’actual Sant Andreu, on s’hi han trobat restes de les lloses que cobrien la via. 

RESTES ROMANES A SANTA COLOMA       
Les vil·les tindran el màxim esplendor en l’època de l’Alt Imperi, als segles I i II dC, però al nostre actual terme no se’n va instal·lar cap de la importància de les anteriorment anomenades, o almenys no s’han trobat restes que ho clarifiquin, tot i que hi ha estudiosos que sostenen que les grans masies pairals com la torre Pallaresa, la Balldovina o can Zam podrien tenir l’origen en una vil·la romana. De fet, a la Pallaresa, encastada a la façana, avui hi podem veure una antiga estela funerària de marbre on hi ha el recordatori dels pares que planyen la mort de la seva jove filla Valèria Modistil·lia, tot i que per la seva pulcritud hi ha qui sosté que podria venir d’un altre indret més urbà i no d’una casa de camp. 

Les construccions d’aquí eren molt més rònegues i dependents de la ciutat Baetulo o de grans vil·les com la de Ca I’Alemany. Sovint eren cases on es guardaven les eines del camp o el gra en sitges. De fet s’han trobat algunes restes repartides per diferents indrets de la ciutat. Els estudiosos creuen que hi va haver una vil·la prop de can Zam, on es va trobar una arcada rústega sobre grans pedres i una important quantitat de ceràmiques. També es van trobar al Torrent de les Bruixes teules d’un sostre ensorrat i els vestigis de diverses parets i diversos tipus de ceràmica d’ús quotidià, com olles o tapadores. Uns carrers més avall es va trobar un abocador que s’havia usat durant més de dos segles, amb un contingut que descriu quins serien els productes d’ús quotidià dels que vivien en el nostre territori en època romana. Des d’escudelles a bols, cassoles, plats, llànties d’oli, peces de vidre, objectes de bronze i de ferro com claus i tanques.

Gairebé la totalitat de les troballes van ser rescatades i inventariades per membres de la secció d’estudis del Centre Excursionista Puigcastellar, sobretot per Joan Vicente, Genís Ibáñez, Angel Martínez i Joan Vaello, entre d’altres. La majoria de les troballes es van fer entre els anys 1955 i 1974, avançant-se als nombrosos moviments de terres que en aquells anys es feien per construir habitatges i l’obertura de carrers. Aquest va ser el cas de molts dels descobriments fets al barri del Singuerlín: com els jaciments del carrer Astúries, del carrer Castella o les restes ibero-romanes del carrer Extremadura. De restes, però, se n’han trobat a molts indrets del terme, com la d’un enterrament amb tègules prop de l’antic escorxador, un forn romà al parc dels Pins o Motocros, així com restes  d’àmfores  a can Calvet, i d’altres vestigis a la zona de l’avinguda de Catalunya i el Mercat del Singuerlín, al carrer Aragó, al d’Amèrica, al passatge Salvatella i fins i tot, a les sorreres del Besòs.

Es dona la circumstància que moltes de les restes s’han localitzat a la zona nord de la ciutat. La localització s’explicaria sobretot per l’orientació a solell de les terres cultivables, i pel fet de reaprofitar espais del pla que ja s’havien utilitzat en temps dels ibers. Aquest és el cas dels jaciments trobats a poca distància al carrer Ramon Berenguer, Extremadura i Castella, on hi ha materials datats d’època ibera i romana. Hi ha estudis que sostenen que, a les enlairades restes del poblat iber, s‘hi situaria una talaia o torre de guaita que els romans van emprar per visualitzar i controlar la contrada. La mateixa funció tindria la Torrassa Turris rotunda) de la Torre Balldovina, possiblement edificada en temps romà, per a vigilar la Via Augusta i la seva bifurcació vers la marina i el desguàs del riu Besòs, molt més terra endins que no pas ara.

LA INTRODUCCIÓ DE LA VINYA
La romanització representà també la introducció de cultius i la millora dels existents amb noves eines com l’arada romana. Un dels que més s’estengué fou el de la vinya, donades les òptimes condicions de la Laietània. Són moltes les àmfores trobades que s’utilitzaven corn a recipients del vi, i que sovint eren exportades en vaixell a diversos indrets de l’imperi. Un altre cultiu que va progressar va ser el de l’olivera per a elaborar oli. A la zona del mercat de Singuerlín s’hi va trobar un dipòsit d’oli excavat en un terreny granític.

Tot i les restes romanes trobades en el nostre terme, és un període amb escassetat de població i sense assentaments importants, eclipsats pel gran protagonisme de Baetulo i Barcino, que subsistirà fins als inicis del segle IV dC. La caiguda de l’imperi Romà fou seguida a partir del segle Vè amb la vinguda dels visigots, els sarraïns i els francs. Enmig d’un període de gran inestabilitat s’entrava en una incipient societat feudal.