2.612

JOSUÉ AGUEDO

A escassos dies de les eleccions generals, conegut el nou cartipàs municipal, així com l’anunci de l’acord de governabilitat signat amb C’s, m’agradaria compartir amb els lectors de Fòrum-Grama la reflexió següent: molt s’ha dit dels possibles motius que han donat lloc a l’acord entre els socialistes colomencs i la formació taronja, especialment a través de les xarxes socials. La veritat és que trobo encertada la incorporació de qui havia estat líder de l’oposició durant la legislatura passada. Però, per què?

La resposta és ben senzilla. Independentment de les idees de cadascú, amb els seus corresponents posicionaments polítics, Gragera va estar a peu de carrer durant tot el mandat, no només en els dies previs a les eleccions municipals. Es pot compartir o no la forma de fer del seu partit –tot i que no sé si a les properes ho seguirà sent o qui sap si n’apareixerà com a independent a les llistes socialistes–, però, sigui com sigui, les municipals no són les generals. Si a les generals el tarannà comú és votar unes sigles, és més que conegut que a les municipals normalment es vota la persona, el carisma del o la cap de llista. Un carisma que Parlon té més que guanyat i que se suma a determinades jugades mestres, com ara la incorporació dels regidors taronges a l’equip de govern. El problema de Santa Coloma no es diu Núria ni tampoc Dimas. Crec que junts faran una bona tasca si deixen les seves diferències polítiques en un segon pla. El problema real de Santa Coloma és, ara per ara, una xifra concreta.

2.612. Aquesta és la xifra que va fer possible que el partit de color verd –però no un verd color esperança, com la cançó d’en Diego Torres, sinó un verd d’una tonalitat “diferent”– entrés a formar part del nou consistori. Pedres i finestres a banda, l’Alejandro Román va escriure fa unes setmanes, en aquesta mateixa publicació, un molt bon article on explicava que un regidor d’una formació concreta va expressar que la democràcia era “acceptar un resultat electoral”. No dic jo que no, que sí, que això forma part de la democràcia. Però el que possiblement no va tenir present el regidor és que també està molt bé conèixer què és la democràcia.

Mirin, crida una mica l’atenció parlar de democràcia quan el teu partit –el de la tonalitat d’un verd “diferent”– afirma al seu web que: “los españoles quieren decidir sobre el separatismo”. Quin “separatismo”? El dels veïns del 5è B? Perquè no veig molt clar que aquests, per exemple, estiguin a favor d’un referèndum per decidir certs temes. I amb això no dic ni “sí” ni “no”, tot i que davant l’agitació col·lectiva potser és millor… Democràcia tampoc és que el líder per antonomàsia digui que són: “el partido que más defiende a las mujeres”. Bé, potser això sí entra dins del concepte del que es coneix per democràcia, sempre que aquesta sentència verbal anés acompanyada de dades, propostes i polítiques a favor del paper de la dona en la societat actual. És un important matís a tenir en compte.

La qüestió és que 2.612 colomencs, veïns nostres, van votar a aquest partit fa unes setmanes i que en uns dies hauran de tornar a votar a les generals. Si us plau, votin amb sentit comú. Recordin que som en ple segle XXI, que afortunadament avui les persones, siguin heterosexuals o homosexuals, no cal que vagin a parar a cap paperera, ni tampoc aquells que voten a partits diferents als del regidor colomenc que parlava de democràcia. No es deixin enganyar, presumptament, ni vostès: els 2.612, ni cap altra persona. Perquè el seu engany orquestrat a canvi de la cadira de torn ens pot fer perdre drets fonamentals que han costat molt d’aconseguir. M’estimo més pensar que han estat víctimes d’un engany a creure que prop de tres mil veïns d’aquesta ciutat tenen pensaments d’èpoques que queden molt lluny.

Un darrer apunt, si m’ho permeten: al web del partit en qüestió diuen que són “la España que no necesita mirar encuestas ni leerse un periódico para saber cuál es el discurso de moda” i, en aquest cas, hi estic d’acord, ja que això de llegir, al meu parer, aquests no ho porten gaire bé. No els veïns, sinó els que han fet que es creguin les seves propostes incendiàries sovint buides de continguts i de tota mena de principis democràtics. Tant de bo tot això fos només una moda passatgera.