Victor Serge, les cartes del dissident

JACINT TORRENTS

Víktor Lvóvitx Kibàltxitx, més conegut com a Victor Serge (Brussel·les, 1890 –Ciutat de Mèxic, 1947) és, segons diu Sol, «un dels primers escriptors Incorporats a la Revolució, que sempre la serví lleialment. I que per ella ho ha perdut tot, és l’amic íntim d’un estimat amic nostre [Andreu Nin]». 1 Serge era fill d’opositors russos al tsarisme, i amic de Trotsky. A Barcelona havia estat, també, amic d’Andreu Nin, i col·laborador de Salvador Seguí, el Noi del Sucre. I, per tant era força conegut. Parlava cinc llengües (francès, rus, alemany, castellà i anglès) i exercia d’escriptor socialista militant. Va anar a Rússia, va posar moltes esperances en la revolució i va ser membre del Komintern, fins que les seves crítiques a Stalin el van dur a un camp de treballs forçats als Urals. Gràcies a la campanya internacional organitzada a París per André Gide, Madeleine Paz i Marcel Martinet, escriptors francesos, en va poder sortir i fou expulsat de la Unió Soviètica.

El filòleg i escriptor Jacint Torrents publica a Fòrum-Grama una sèrie de sis reportatges sobre l’escriptor colomenc Josep Sol i la política dels anys 30. Aquest n’és el cinquè capítol.

Capítol 1: “Josep Sol, “company de viatge”?”
Capítol 2: André Malraux, l’escriptor aventurer
Capítol 3: L’amic Andreu Nin
Capítol 4: Mirador i Pamplet: PSUC i Esquerra

Josep Sol llegeix les cartes que Serge, després del seu alliberament, publica el juny de 1936 a la revista Esprit, del filòsof personalista Emmanuel Mounier, i decideix traduir-les i publicar-les. Van adreçades a André Gide, ² que aquells dies havia de visitar l’URSS i a Madeleine Paz.³ Com diu Marçal Subiràs en el seu treball, «Sol s’ensuma que darrere del règim rus hi ha una amenaça ferma per a la llibertat, i la denuncia amb aquesta traducció, precisament el mateix dia que s’esdevé la revolta franquista». Es refereix a la traducció de la carta de Víctor Serge a Madeleine Paz, publicada a Pamflet el 18 de juliol de 1936.

En la carta a aquesta activista Serge escriu, referint-se a André Malraux, que «alguns mentiders gairebé professionals han mentit tant que han acabat per desmentir-se ells mateixos… Això hom ho respon amb el menyspreu. Vast és el temps del menyspreu. Malraux mateix no sap com n’és de vast! […] Jo vaig ésser detingut sense ordre de detenció, incomunicat sense inculpació precisa, interrogat sobre les meves idees, sobre els meus llibres, les meves relacions, deportat sense saber exactament per què.»

I en la carta a Gide, adverteix el coratjós escriptor de com es va horroritzar «per la deportació en massa d’una part de la població de Leningrad, per l’empresonament d’alguns milers de comunistes de la primera hora, per la superpoblació dels camps de concentració, que són, segurament, els més vastos del món […] per les lleis especials que institueixen la pena de mort contra els treballadors i fins contra els infants, i que fan colpir sense pietat tota una família per la manca d’un de sol». Li demana, també que comprovi com a Rússia la «literatura és dirigida fins en les seves més mínimes manifestacions per un mandarinat literari, admirablement organitzat, esplèndidament retribuït». I li prega si pot fer alguna cosa per saber on són tot d’intel·lectuals, escriptors i antics comunistes que fa anys que són empresonats, si és que no han mort.

André Gide no va tancar els ulls, i, tot i les pressions dels soviètics i les dels comunistes europeus, en tornar, va publicar Retorn de l’URSS 4, llibre on explica el seu desencís i desmitifica el règim de Stalin. El llibre li va comportar un atac general dels comunistes francesos i dels partidaris del Front Popular a Espanya.

Sens dubte aquestes cartes van fer que Josep Sol volgués il·luminar els seus lectors sobre la deriva que havia pres la implantació del comunisme i dels perills que representava. No endebades ho va comprovar quan, amb el cop d’estat franquista, es va engegar una cruenta revolució a Catalunya. Hem d’observar que Josep Sol va titular els articles amb molta prudència, si no amb peus de plom: «Carta de Victor Serge a André Gide» i «On va Rússia? Una interessant carta de Victor Serge», quan els titulars podrien haver estat molt més definidors i potents… Però hem de tenir en compte que l’ambient ja era molt tens. Dos mesos i mig més tard uns milicians de la FAI assassinaven el jove periodista Josep Maria Planes, també amic seu, pels seus articles compromesos.

1 «Carta de Victor Serge a André Gide», La Humanitat, 6-VI-1936.
2 Id.
3 «On va Rússia? Una interessant carta de Victor Serge», Pamflet, 18-VII-1936.
4 André Gide, Retour de l’URSS, París, Gallimard, 1936.

Més articles de Jacint Torrents 
sobre Josep Sol:

· Josep Sol i el pintor Francesc Serra
· ‘Renovació’: un butlletí colomenc on col·laborà Josep Sol
· La vida en una barraca en la Santa Coloma dels anys 30
· La Santa Coloma dels anys 30, descrita per Josep Sol
· Darreres notícies sobre Josep Sol
· Preservar el patrimoni cultural de Josep Sol