Una jornada atrafegada

Relat literari de JOAN TUDELA

Encara hi ha classes. Parlem-ne, doncs. El retrat literari d’un arquetipus social és, encara ara, la millor manera de conèixer la vida d’una classe social. Així és en el cas del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, arquetipus del botiguer català de començaments del segle XX. Així és en el cas de Denis Ivanovic de Michael Voslensky, arquetipus dels homes de la nomenklatura soviètica de fa mig segle. Així és, també, en aquest relat de collita pròpia, un dia en la vida d’un petit empresari d’ara fa quaranta anys: una jornada atrafegada. 

No para. És ell el qui obre la porta del taller de bon matí, redéu, en Rius no ha pagat la lletra, el director del Banc al telèfon, que a veure com resol el descobert, li diu a la secretària que prepari una remesa de lletres per descomptar, les planxes d’alumini que ha dut el proveïdor no són del gruix que haurien de ser, redéu, no podrem acabar la feina que havíem d’entregar demà, en Pons al telèfon, un bon amic i un bon client, que com està la seva comanda, dilluns vinent l’haurem enllestida, sí, segur, la secretària ha trucat tres vegades a en Rius i es veu que no hi és, és clar, els morosos mai no hi són, redéu, baixa al taller, amb l’encarregat, que és de tota confiança però no té prou empenta, el gestor al telèfon, que ha de presentar un altre imprès per poder augmentar la força, la paperassa és la paperassa, truquen els del gremi, que hi pensi que avui fan la conferència sobre noves tecnologies, ja li agradaria d’anar-hi, però precisament a les set de la tarda ha de rebre un client de fora, la dona al telèfon, que ha mort un parent, hi haurà d’anar ella sola, a l’enterrament, se’n recorda d’ahir, a Caldetes, el diumenge és sagrat, és per a la família, mira la correspondència, va directe a les cartes dels clients, a veure si hi ha comandes, que és el que interessa, dina el cobert al bar de la cantonada, demà haurà de dinar amb un client i la broma li costarà deu mil peles, després va a la instal·lació que estan fent, una peça no encaixa, redéu, els treballadors sempre baden, per guanyar temps carrega la peça que caldrà rectificar a l’R-21, la peça fa malbé la tapisseria, redéu, altre cop al despatx, ara amb el comptable, l’assessor fiscal al telèfon, que abans que acabi l’any hauran de repassar tota la comptabilitat, de cara a la declaració de renda de l’any que ve, tot el sant dia treballant com un negre, redéu, i els d’Hisenda cada cop collen més. 

_____________________________________

Del llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela