Un futur cooperatiu és possible

AITOR BLANC

Quan es fan anàlisis sobre la situació de Santa Coloma de Gramenet poques vegades hem llegit o escoltat res, des de l’esquerra, sobre economia, més enllà de parlar de les desigualtats socials que patim.

I aquí, a parer meu, hi ha un error greu més enllà de dir que si s’abaixen o s’apugen persianes de comerços. Quan parlem de ciutat, hem de parlar de model social i urbà -que és al que estem acostumats-, sí, però hem de parlar també sobre model econòmic. I quan parlem de model econòmic no podem defugir el model empresarial imperant a la ciutat.

Santa Coloma de Gramenet és una ciutat de treballadores i treballadors, molts dels quals treballen fora dels marges de la ciutat. Però també una gran part treballa en l’anomenat petit comerç local, que, al cap i a la fi, és el que acaba donant vida als barris. A tot plegat, li podem sumar l’elevada taxa d’atur existent.

Des dels estaments públics s’ha fet una aposta equivocada en el model fomentat: emprenedors, autònoms, en definitiva: individualisme i precarietat. S’ha venut que emprendre i fer-se autònom era la sortida individual a la desestructuració del mercat, també en l’àmbit local. Els qui han potenciat això no expliquen, però, que aquests autònoms molt sovint s’ensorren i acaben abandonant, segurament, poc temps després de començar.

És doncs el treball autònom i la promoció del concepte “emprenedor”, ergo individual, una sortida a la precarietat laboral? La resposta és clara: no. I això ho veiem a la nostra ciutat amb l’obertura de petits negocis i la baixada de persianes constant de petits projectes individuals, siguin autònoms siguin societats limitades. I veiem així com tendeix també a afeblir el teixit comercial associat i la seva vinculació i interrelació per la insostenibilitat humana i econòmica de molts projectes.

No aportaré dades, però no m’ho invento. Professionalment, em dedico a l’impuls de projectes econòmics i a l’assessorament i ho veig en el meu dia a dia. Persones a qui se les ha impulsat des de programes municipals a emprendre projectes econòmics des de l’àmbit autònom que, al cap de poc temps, toquen fons o veuen els mateixos límits del model.

Per contra, els darrers temps ens trobem amb l’aposta per una economia col·lectiva, el cooperativisme. Ben segur que, en l’actualitat i en les lògiques capitalistes, no és una fórmula que acabi amb l’explotació laboral i la precarietat, però sí que té una tendència a fer-ho. I m’explico, sense voler idealitzar-ho.

El cooperativisme, per la seva concepció, aposta per posar al centre les persones i no els beneficis econòmics. Com deia Friedrich Engels, el cooperativisme és “el trànsit del control sobre les persones a l’administració de les coses”. Passar d’estructures verticals i el control sobre els altres, a estructures horitzontals i democràtiques entre iguals.

A Santa Coloma de Gramenet el teixit cooperatiu és encara molt petit, però està en una tendència creixent i en fase d’estructuració. I ho és perquè està aconseguint transmetre un missatge: tu sola no podràs, juntes sí. I és que les cooperatives són projectes col·lectius, però que a més, tendeixen a generar sinergies entre elles -i amb altres agents- en un sentit de suport mutu i aprofundiment del model, el que es diu intercooperar.

Ja són uns quants els casos de petits projectes impulsats per treballadores en règim d’autònoms o petits comerços que estan transitant cap a un model de treball col·lectiu. Passar de la responsabilitat individual a la col·lectiva, per compartir tot el negatiu que ens pesa, però a la vegada compartir tot el que és positiu i on poder arribar més enllà que si estem sols.

L’experiència incipient del que s’està donant a conèixer com a ecosistema cooperatiu de Gramenet, que es va visibilitzar el passat 10 de juny amb una mostra, el FestCoop Gramenet, als Jardins de Can Sisteré, és una oportunitat per a la ciutat. Cooperatives i entitats de diferents sectors econòmics articulades amb objectius comuns: aportar valors a la societat i treball conjunt per fer afrontar necessitats i també oportunitats.

I no oblidem que aquest model d’economia col·lectiva pot ser una oportunitat per fer front a l’atur: per què no generar un itinerari formatiu a Grameimpuls que conclogui amb la creació de cooperatives en els diferents sectors on es realitzen les formacions?

Per finalitzar, només aportar que després de veure els darrers moviments polítics a l’ajuntament, amb la inclusió sense necessitat dels dos regidors de Ciutadans l’equip de govern del PSOE, i amb una responsabilitat com és la regidoria de Promoció econòmica, ocupació i treball, la deriva cap a posicions cada vegada més neoliberals posen en perill la situació econòmica de la ciutat i la transformació cap a un model econòmic que posi al davant les necessitats de la gent.

Per això no queda una altra que, des de la base, fomentar un altre model de transició fent que la tendència sigui fugir del fet de fer-se autònom i emprenedor des d’una visió d’acumulació de capital -que no arribarà- i arremangar-se per aprofundir en projectes col·lectius. Us imagineu una Santa Coloma de Gramenet amb uns serveis públics forts i de qualitat -amb treballadores públiques en condicions dignes- i un teixit productiu i de serveis basats en l’economia col·lectiva? No és la revolució, però sí que seria el camí per apropar-nos-hi i assolir victòries des del vessant econòmic local.