Santa Coloma, ciutat vital

FERRAN SARO

Moltes són les mirades que sostenen la nostra ciutat. Les mirades de tots aquells que tant van lluitar per Santa Coloma. Moltes han estat les persones que han dedicat gran part de les seves vides a la reconstrucció, a la millora, a la transformació i dignificació dels barris colomencs.

El reportatge de Perifèria (Odei A.-Etxearte, Xavi Esteban), que aviat farà tres anys que es va estrenar, representa la mirada dels que van aixecar Santa Coloma dignificant-ne la memòria. I a totes aquestes mirades cal afegir la de les veïnes i veïns que ja van marxar i que sempre estaran presents a la història de Santa Coloma. Entre tots aconseguim curar moltes ferides per fer una ciutat millor.

L’objectiu continua sent actual, el mateix que quan es va dur a terme el Pla Popular el 1978, amb Xavier Valls al capdavant i amb les associacions de veïns de tots els barris: assolir una ciutat no tan sols per dormir (ciutat dormitori) sinó una ciutat per viure.

Obtenir una ciutat vital, on els espais públics tinguin usos diversos, amb places per descansar, espais de calma i de conversar, on les terrasses siguin espais de trobada. Amb equipaments i serveis. Si el 1978 vam saber dibuixar, planificar, concretar i construir  la ciutat que somiàvem, ara volem continuar pensant i millorant Santa Coloma de Gramenet. Aquest és l’objectiu principal de Diàlegs a la Riba del Besòs (DRB): Pensar, entre tots i totes, la ciutat que volem.

El franquisme i els especuladors van dissenyar una ciutat típica de suburbi, la qual vam haver de capgirar. Sí, ens calia una perifèria diferent, vital, present, relacionada amb la resta de ciutats metropolitanes, on els barris tinguin vida i on assolim punts de referència i de centralitat. Els espais públics aconseguits indiquen i defineixen la ciutat: El Parc Europa, la Serra de Marina, Can Zam, el Parc de la Bastida, el Passeig de Ribera del riu Besòs, les diferents places a cada barri, l’espai públic de Torribera, encara massa aïllat, separat o exclusivista de la Clínica mental. I la possibilitat de comunicació amb les ciutats veïnes, els equipaments, els centres cívics i les biblioteques, etc.

La multiculturalitat que aporten els nous veïns, vinguts de nombrosos països, l’equilibri d’una ciutat solidària que no vol avançar a dues velocitats, deixant els barris més allunyats del centre amb menys recursos.

I una ciutat que vol aportar el seu valor a la resta de ciutats metropolitanes, contribuint a la creació d’una consciència i d’una identitat més col·lectiva amb les ciutats i els barris veïns més propers, tenint com a eix central d’unitat el Riu Besòs, que conforma un territori, El Baix Besòs, que ens uneix, dona sentit a l’espai comú i crea identitat.

Cal continuar reflexionant, de manera, plural, oberta i crítica, aportant idees des dels barris i des de les entitats amb el suport de l’ajuntament. Si la generació colomenca dels anys seixanta i setanta, amb reivindicacions i lluites participà en la construcció de la ciutat, ara és la generació de principis del segle XXI la que ha de construir la ciutat actual i anar pensant en la futura ciutat.

Santa Coloma val la pena.