Idus de març. Setmana Santa
Carrer Santa Rosa, crisi civilitzatòria i crisi del capitalisme
FERRAN SARO
La sort que té Barcelona, que també podríem dir que és una sort nostra, és que al voltant de Barcelona hi ha ciutats molt importants, ciutats amb dinàmiques i identitats pròpies que cal conèixer, respectar i reconèixer el que aporta cadascuna d’aquestes ciutats.
A diferència del Vallès o del Baix Llobregat, a Santa Coloma no tenim consciència de pertànyer a una comarca (el Barcelonès, com a comarca, no té competències i, a la pràctica, està desmuntat), tot i tenir interessos comuns amb les ciutats limítrofs amb Santa Coloma. Sí que, en canvi, Santa Coloma té una identitat pròpia molt forta, molt definida que ens marca molt, segurament degut al fet d’haver hagut de lluitar molt per salvar-la. Al llarg dels anys 60 i dels 70, Santa Coloma estava ferida de mort. Especulació, administració corrupta, els pelotazos, etc., que feien de Santa Coloma una ciutat dormitori. Volien una ciutat ofegada i tancada, oblidada i nua, sense espais lliures i sense diners. I va ser la lluita en tots els terrenys del fort moviment veïnal que va salvar la ciutat. Quan es lluita molt per una causa, finalment la lluita, l’esforç col·lectiu, fa que estimis més allò pel qual lluites. De vegades ens ha semblat que aquesta gran identitat forjada amb moltes lluites ens ha pogut aïllar de les ciutats properes.
Un número de la revista Grama del juliol de l’any 1972 il·lustra molt bé aquell panorama, on es veu el King Kong trencant la ciutat: “Santa Coloma en peligro“. Sis anys més tard, el 1978, la mateixa revista Grama treia un altre número que deia: “Santa Coloma puede salvarse“. El moviment veïnal presentàvem el Pla Popular, dirigit per l’arquitecte Xavier Valls, que va morir a l’atemptat terrorista a l’Hipercor, aviat farà trenta-set anys. Aquell Pla Popular –ara en diríem Pla Estratègic– va dibuixar i definir la ciutat que volíem i que, a partir de 1979, hem anat construint.
Quan parlem d’identitat no ens referim a un terme immutable. La identitat va canviant, no és una foto fixa, es va modulant. No és el mateix la identitat de la Santa Coloma rural, de poble petit, de cases d’estiueig dels barcelonins de principi del segle XX, que la Santa Coloma suburbi dels anys 60, quan el creixement demogràfic va arribar a 150.000 veïns. Les identitats canvien. És a partir dels anys 80 que se sedimenta l’actual identitat colomenca: una ciutat d’arrels catalanes, una ciutat plural, una ciutat viva, activa amb una bona xarxa social d’entitats i teixit associatiu, una ciutat reivindicativa, treballadora i una ciutat molt solidària.
Avui a aquests trets cal sumar-hi les aportacions dels nouvinguts que conformen una ciutat multicultural, i està per veure com influeix tota l’arribada dels nous conceptes tecnològics i tota la càrrega de valors nous, positius i negatius, que aporta la globalització.
Així com podem parlar d’identitat pròpia, no ho podem dir quan parlem d’identitat metropolitana, fins i tot xoca la mínima relació amb les ciutats veïnes (Badalona i Sant Adrià), quan certament amb aquestes ciutats tenim interessos comuns. I si amb aquestes ciutats properes el contacte és mínim, encara és menor si parlem de la relació amb el Vallès, on pràcticament l’única relació és la que ens donen molts colomencs que van a treballar a les indústries i empreses dels Vallès (sense una xarxa de transport públic). Un dels objectius dels Diàlegs a la Riba del Besòs és precisament acostar els barris del Besòs.
Recentment, es parla del Baix Besòs. Quan el riu no existia, ja que era un autèntic clavegueram, Santa Coloma i la resta de ciutats de la conca del Besòs vivíem d’esquena al riu. El riu era una veritable barrera que ens distanciava i ens allunyava als uns dels altres. A part de Sant Adrià del Besòs, cap altra ciutat volia portar el nom de Besòs (a diferència del Llobregat). Quan el riu ha tornat a ser un riu i s’ha superat la barrera, la llera del Besòs s’està convertint en un llarg passeig (bicicletes, patins, caminadors, espai de lleure i de trobada) que utilitzen i comparteixen els veïns de Montcada, Barcelona, Sant Adrià i Santa Coloma. En els mesos de pandèmia, de les lleres del Besòs en van fer ús milers de ciutadans.
Aquest territori Besòs on també hi és Badalona i els districtes de Barcelona (Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu, Bon Pastor, Sant Adrià, Montcada, etc.) volen afrontar els reptes existents per superar les vulnerabilitats socials i urbanes. Cal salvar el deute històric amb el Besòs i la seva gent, per tal de convertir-lo en una nova centralitat metropolitana.
La identitat pertany a les ciutats i no a l’àrea metropolitana, però és en aquest marc metropolità, territorial i institucional, on ens hem de coordinar per solucionar problemàtiques comunes. Cal tractar de forma conjunta els residus, el cicle de l’aigua, les platges, els parcs, el transport públic, la mobilitat, la planificació urbanística, l’habitatge, el canvi climàtic, etc. Existeix, per tant, una interrelació i interdependència entre les ciutats metropolitanes. A la corona metropolitana, més enllà de les 36 ciutats metropolitanes, hi viuen més de la meitat dels catalans que necessiten solucions per a avui i per als reptes de futur. Cal solucionar els desequilibris i les desigualtats amb propostes que cohesionin socialment a la població i equilibrin el territori.
Com diu l’escriptor Martí Font, és l’hora de les ciutats. Si el segle XIX va ser el segle dels imperis, el XX els dels estats-nació, el XXI ha de ser el de les ciutats. I, per tant, caldria que les ciutats i els seus representants tinguessin més poder decisori i polític. L’estat intenta evitar el poder real de les ciutats, estem en un model de distribució territorial en què el 85% de pressupost està encara en mans de l’estat i de les autonomies, mentre que és a les ciutats on es fa la política més propera i més horitzontal. Les ciutats, administracions i moviment associatiu, necessitem impulsar el debat estratègic conjuntament amb el Pla Estratègic Metropolità per tal de debatre cap a on hem d’anar per aconseguir amb Barcelona una Àrea Metropolitana vertebrada i equilibrada.
4 Comments
Això que el segle XXI serà el segle de les ciutats (en el sentit de poder polític, no en el demogràfic, que sí, probablement serà així, si no hi ha una debacle), no m’ho acabo de creure. Més aviat crec que serà el segle dels grans conglomerats estatals (els que ja ho són de mena, Xina, USA, Rússia, Índia, Brasil) i els que es puguin consolidar o construir (UE, Estats Sudafricans…) i els estats fallits (molts estats africans, Afganistan, alguns estats centramericans…). Emmmig els altres, intentant sobreviure.
Les ciutats patiran totes les problemàtiques, les concretes i les generals, per tant és com un desig. Cada vegada a les ciutats viurà més gent. Els estats necessitaran les ciutats. Serà necessari que les ciutats tinguin més pes polític i més recursos.
El Estado necesita de las ciudades, porque es donde se genera la riqueza, donde se construyen los imaginarios del poder y se fabrican los hilos que tejen el pensamiento y la cultura. También el lugar donde habitan sus élites, incluida la burocracia, los altos funcionarios y los actores económicos y financieros. Pero a su vez, las niega como realidades políticas porque quiere conservar el control. Las ciudades, sin embargo, empiezan a pensar que no necesitan al Estado, que en un mundo donde el concepto de soberanía se ejerce por encima de ese Estado, el intermediario sobra. Josep Font
D’acord amb les paraules de Josep Font, tret del final. Això que els estats van desapareixent és un mite. Certament, cada cop pesen més els estats-continents (Xina, USA, Rússia, Índia, Brasil) o les agrupacions d’estats (cada cop amb més característques “estatals”) com la UE, per sobre dels “estats petits”, però això no vol dir que tornem a l’era de les ciutats-estat com les del Renaixement italià. Tret que hi hagi un col·lapse, més o menys generalitzat, que ara mateix no s’esbrina. I en aquest cas, probablement, s’esdevindria una certa crisi, també a les ciutats, com va passar al final de l’Imperi Romà i l’inici de l’època medieval.