Santa Coloma, Bloomsday

JORDI VALLS

A Dublín, cada dia 16 de juny se celebra el Bloomsday, una festa popular que commemora el dia en què passa l’acció i les impressions sensorials del protagonista Leopold Bloom a la novel·la Ulisses de James Joyce. El Dublín que literaturitza Joyce era una ciutat que just passava el llindar del segle XX, amb els seus conflictes polítics i socials i les seves contradiccions. L’autor irlandès va publicar el llibre a París i de seguida es va crear una gran animadversió conservadora contra Ulisses que es considerava: immoral, vulgar i en els casos més intransigents, pornogràfica. A la festa, els participants es vesteixen d’època i realitzen el circuit de pubs i espais de la ciutat per llegir fragments de la novel·la imbuïts en un ambient de festa i amor a la ciutat.

Santa Coloma va viure el seu particular Bloomsday el dia 25 de juny al teatre Sagarra, dirigit pel veterà David Marín a la sala Miquelet, dedicada a Miquel Saladrigas, tot un referent de la tradició teatral de la nostra ciutat. Es presentava la reedició d’Elionor de Josep Sol, el llibre de contes que el va donar a conèixer com a escriptor el 1935. Ha estat la badalonina editorial Pont del Petroli que l’ha reeditat amb suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. El llibre s’enriqueix amb les aportacions proposades per l’especialista en l’obra periodística i literària de Josep Sol, Jacint Torrents. Les observacions, cites i aportacions documentals al llibre de Sol fan que sigui més fàcil poder entrar a Elionor des d’una mirada colomenca actual. Els contes de Josep Sol estan ambientats gairebé totalment a la Santa Coloma dels anys vint i trenta. Els canvis urbanístics, els noms dels masos i dels camps de pagès perduts sota l’asfalt dels carrers, l’organització del poble és diferent de la megaciutat actual conurbada a les poblacions veïnes. Després d’una introducció entranyable i personal de David Marín, destaca l’exposició de Jacint Torrents. L’especialista en Josep Sol explica com un conte de James Joyce del llibre Dublinesos es va publicar a La Humanitat l’any 1935, traduït per Josep Sol. “Araby” narra la fascinació d’un nen per l’exotisme dels grans magatzems que presta el nom a la narració de l’irlandès. La il·lustració original d’Arteche que il·lustra la traducció de Sol a La Humanitat la conserva Jacint Torrents com un regal personal de l’autor d’Elionor.

La Comissió Josep Sol fa uns anys que promou i motiva l’obra de l’escriptor colomenc; Isabel Ibáñez ha estat la persona que ha mogut més peces perquè l’engranatge funcioni i no es dissolguin les paraules sense concretar-les en fets concrets. Amb el nou impuls de Jacint Torrents s’ha pogut publicar, per primera vegada aplegats, els articles de Josep Sol de la guerra civil a la revista Meridià. Si no fos la guerra… ! Uns articles que menen a una clara evolució formal de l’escriptor, cada cop més cromàtic, detallista i reflexiu, que deixen intuir cap a on podria haver evolucionat la tasca literària de Sol. Cal sumar a la Comissió: Rodolfo del Hoyo, Montserrat Escolano, Jacint Torrents, Magda Clavell i qui escriu aquestes línies. També com a Comissió Josep Sol hem tirat endavant dues sortides literàries per la ciutat, concretament des de Santa Rosa al centre de la ciutat, al voltant del carrer Vistalegre, i la ruta desenvolupada per la Serralada Marina “Al bat del vent del Besòs i de la marinada”. Les descripcions de Sol són úniques, ningú no ha escrit mai d’una forma tan bella aquest territori com Josep Sol, potser perquè el paisatge i l’estat anímic de l’autor conformen una mixtura indestriable.

Aquesta observació va ser evident quan a la Sala Miquelet del Teatre Sagarra vam fer la lectura compartida del conte “Elionor”, el relat principal del llibre. La Comissió Josep Sol va convidar a llegir a diferents escriptors i personalitats de la comarca del Barcelonès Nord. Persones que representen un ampli i generós panorama. L’actor Jordi Martínez va obrir la lectura, va continuar l’escriptor Julià de Jòdar, i al seu torn, l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, el periodista i escriptor Joan Tudela, el poeta i editor Joan de la Vega, el poeta Ricard Mirabete, l’escriptor i estudiós de l’obra literària d’Anna Murià, Quirze Grifell, l’escriptora Alba Sabaté, el poeta i editor Paco Fanés, l’escriptor Rodolfo del Hoyo, l’estudiós de Jaume Passarell i Just Cabot, l’escriptor Valentí Soler, el poeta Jordi Valls, el poeta Jordi Tena, l’estudiós colomenc Albert Noguera, l’escriptora Agustina Rico, el director del Teatre “La Colmena” Joan Fernández, l’escriptor Vicenç Llorca, el cap de la Colla de castellers Laietans, Sergi Caravaca i l’escriptora Marta Vallverdú. I l’experiment va funcionar, el públic va romandre atent a l’evolució del conte de Josep Sol i el mestratge de Sol es va fer evident. Una mala narració provoca que els espectadors mirin el rellotge. Això no va passar. Tothom escoltava la història embadalit, la descripció del paisatge proper es barrejava amb l’estat emocional del protagonista atret per la voluptuosa Elionor. Aquell escenari dels Turons d’en Banús, a prop de la Torre Roja, a mig camí del mar i de les muntanyes ensenyorides pel Turó del Pollo es va fer real. L’idealisme no redimeix l’escriptor en el desenvolupament de la bellesa en harmonia amb els sentiments, hi ha una puresa de caràcter, de branqueta de romaní que acaba aixafada pel mercantilisme implacable que insinua Elionor. Es crea una atmosfera en paral·lel com l’amor desenganyat a “Les nits blanques” de Dostoievski, una Elionor però, menys subtil i més demolidora que la Nàstienka de l’autor rus. I el públic del teatre Sagarra va deixar de ser un grup de receptors passius per convertir-se en aquell noi que estava fent el cens per l’Ajuntament de Santa Coloma, en plena República, enlluernat per una dona hospitalària, ferma i estranyament sensual, que, malgrat tot, l’inicia en el sentiment de l’amor.

La lectura del conte “Elionor” va aconseguir una màgia molt poc coneguda a la nostra ciutat, com la dels apassionats que segueixen el Bloomsday entre els pubs de Dublín. Santa Coloma de Gramenet va brillar gràcies a la generositat de les persones que van venir en representació simbòlica del Barcelonès Nord. La Comissió Josep Sol garanteix, això sí, que la festa continuarà.