Imaginant futurs, imaginant passats
Amb molt de gust: tots dos
“Somio que els antics joves del Fondo ens trobem i posem en marxa una reedició sui generis de l’antic grup Amigos del Fondo. No per inserir-nos en el barri, la majoria d’aquells nois i noies -ara pares i avis- ja no hi viuen. Alguns hi tenen els pares i les mares. I segur que en bona part també el cor. Pel que he notat, tenen un bon record d’aquella etapa perquè va ser la de la primera joventut, la de l’enamorament, la de la descoberta dels ideals i la de la lluita. El 2007, als quaranta anys de la inauguració del temple parroquial, a la reunió convocada a la Torribera s’hi van aplegar més de cent antics nois i noies del Fondo. Ens podríem enxarxar en una web –jo ofereixo la del Fòrum– i mantenir la relació. Interessar-nos pel fenomen del barri i ajudar que la biblioteca es convertís en un laboratori d’observació i estudi de la immigració i de la integració dels nous veïns a la ciutat. I prendre un cert protagonisme en la línia de quan treballàvem per fer un barri més humà i més agradable.”
Jaume P. Sayrach. Capvespre, maig 2015
BIOGRAFIA DE
JAUME PATRIÇ SAYRACH FATJÓ DELS XIPRERS
CAPÍTOL 30
AGUSTINA RICO
A mesura que s’endinsava en la vellesa, en Jaume anava tancant cercles. Ben passats els vuitanta anys, i amb alguna de les seves estades hospitalàries no gaire llunyana, va emprendre viatge tot sol a retrobar-se amb les muntanyes italianes que li havien deixat en la seva joventut una petja inesborrable. I a les valls de les Dolomites, encara va trobar qui recordava aquell capellà català, esprimatxat i llavors amb ulleres, a qui agradava trescar pels cims i apreciava les flors boscanes. Venia de Roma, on estudiava Teologia, i se’n tornaria a Barcelona però en l’intermedi estival l’havien enviat a reforçar la parròquia d’aquella zona alpina mentre preparava les proves de llicenciatura. En el retorn, després de tants anys, el viatge va ser fatigós i amb alguns contratemps. Però en Jaume, decidit a dur a terme fins al final allò que es proposava i sense fills que hi posessin obstacles, va viure un emocionat retrobament amb el veïnat més veterà d’Auronzo di Cadore i altres poblets. I entre aquells avis i àvies, alguna d’aquelles petites escolars que li havien ensenyat els preciosos noms de les flors dels prats alpins.
RODA EL MÓN…
Roda el món i torna al Born, diu la dita. I en Jaume també va tornar al Fondo. Mai no havia marxat del tot del barri però ara hi tornava amb la voluntat de fer-lo l’epicentre de la seva darrera etapa d’activisme. “Tu sempre estàs començant” li havia dit un company de joventut, entre l’admiració i el retret. I novament, com en etapes anteriors, a la vida d’en Jaume s’encavalquen activitats i projectes. Mesos abans de plegar la revista Fòrum Grama en paper (1996-2006), funda l’Associació Amics i Amigues del Fondo (2005), amb el suport d’un grup que li és proper. I neix la web enelFondo.cat, de la mà del periodista i antic jove del barri Eugeni Madueño, que aplega escrits, fotografies i materials de la història del barri en els diferents vessants. I es va preparant una trobada –que es realitzarà el 2007- de l’antic jovent que havia estat actiu a la parròquia i la JOC, al centre social Amigos del Fondo i a l’Associació de Veïns. Paral·lelament, en Jaume continua amb Fòrum Grama en format digital, amb alguns col·laboradors, com a revista i com a entitat impulsora de debats ciutadans conjuntament amb el Casal del Mestre i amb el Centre Excursionista Puigcastellar. I així va transcórrer una altra dècada. Els joves que havia aplegat per construir Fòrum Grama feia temps que havien acabat els estudis, treballaven -alguns eren i són periodistes- i bastants van marxar de Santa Coloma. No hi va haver relleu per a aquella redacció, malgrat que en Jaume ho va intentar entre els estudiants de secundària de la ciutat amb el cop de mà que alguns amics li donàvem, com a professorat d’institut, entre els nostres alumnes més inquiets i actius. Després d’uns darrers anys difícils, l’any 2017 va tancar el local de Fòrum Grama mentre que la web va quedar en stand by. Però abans, amb la inauguració de la Biblioteca del Fondo (2014), en Jaume ja venia projectant la perspectiva que aquell equipament fos un espai de trobada i un nou focus d’activitat social i cívica.
TEMPS DE RECONEIXEMENTS
En Jaume es feia gran. En fer els 80 anys havia tingut la certesa que duraria poc i s’apressava a confegir els llibres que naixien dels extractes del seus dietaris. Cada embat de l’endocarditis el portava molt al límit, amb temporades de retir obligatòries. Ningú podia suposar que venceria successius combats contra la malaltia. Encara havia de viure una dotzena d’anys i la celebració del seu norantè aniversari, l’any 2019, amb una gran trobada que l’emocionaria profundament, significaria el reconeixement a tota una vida.
A l’esquerra, instància presentada a l’alcaldessa l’any 2012, acompanyada de 300 signatures de persones i entitats demanant que la biblioteca del Fondo portés el nom d’en Jaume. A la dreta, imatge del Premi ciutat de Santa Coloma otorgat per l’Ajuntament el desembre de 2016
Però tornem enrere, uns anys abans del seu 90 aniversari, quan la biblioteca encara s’havia d’inaugurar. Una comissió de persones properes a en Jaume va presentar l’any 2013 la seva candidatura per a la Creu de Sant Jordi, que finalment no li va ser concedida. Ell mai no s’havia mostrat interessat per guardons, però els amics el convencen que és just que li hagi arribat el temps dels reconeixements. La comissió, que llavors continua activa, treballa perquè la biblioteca del Fondo porti el nom de Jaume P. Sayrach. Es recullen signatures de particulars i d’entitats i es dialoga amb l’Ajuntament, que des de bon principi es mostra reticent a la proposta. L’estira i arronsa en les negociacions pel nom de la biblioteca en molts moments desmoralitza i indigna la comissió ja que el nom d’en Jaume no s’havia de confrontar amb cap altre personatge destacat del Fondo. Des de l’Ajuntament es mostra inflexibilitat, el nom havia de ser solament el del barri. La comissió insisteix a plantejar que el nou equipament ja és per si mateix la biblioteca del Fondo i que pot dur el nom d’en Jaume, tot posant com a exemples les biblioteques de Barcelona -totes amb nom d’una persona insigne- i sobretot el cas de la biblioteca del Singuerlín, que comparteix el nom del barri amb el de Salvador Cabré. Finalment, la biblioteca s’inaugura el 2014 i s’obté que en Jaume doni nom a la sala d’actes i la creació de l’Espai Sayrach -uns mobles en realitat on aplegar documents, àlbums de fotografies, dibuixos, dietaris i els seus llibres, més la donació de la seva biblioteca particular. Encara resta pendent la digitalització del material que hi conté, acord important signat per part de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
L’any 2016, als 87 anys, li és concedit el premi Santa Coloma “A l’activitat continuada en favor de la ciutat”. Ell insisteix que el que li agradaria de debò és que els seus projectes tinguessin continuïtat (el de les Santes Colomes, les publicacions de L’Heura, el centre d’estudis de la ciutat, etc.) però el seu entorn el convenç que el reculli perquè el mereix i perquè ja és hora que, de manera oficial, la ciutat reconegui la seva tasca.
AMICS I AMIGUES DEL FONDO
En Jaume continua l’activisme cívic des de la comissió promotora de l’associació Amics i Amigues del Fondo, i, com no podia ser d’una altra manera, neix el butlletí de l’Associació (En el FONDO), en format digital, el juny del 2016. La nova associació “nascuda sota l’empara de Fòrum Grama se sent hereva del moviment ciutadà que representaren la revista Grama, el Club de Debats i actualment Fòrum Grama”, s’explica al butlletí i la invitació a col·laborar-hi apareix escrita també en anglès, en xinès i en àrab. Organitza una redacció -ara més veterana que en les publicacions que havia fundat- , busca col·laboradors, dona idees, distribueix tasques i torna a escalfar motors en un projecte. El butlletí recupera l’esperit de l’antic quadernet de cinquanta anys enrere: capturar el batec del barri i de la seva gent. I es proposa la difícil tasca d’acostar-se a l’enorme i divers nou veïnat. La publicació comença amb la forta exigència de fer-ne un número mensual, més endavant s’allarga la periodicitat i la vida del butlletí acaba a les portes de la pandèmia, el febrer de l’any 2020.
Testimonis
Ens trobem a finals de gener de l’any 2023 amb un grupet que han estat al nucli de la comissió promotora d’Amics i Amigues del Fondo i han estat a la redacció del butlletí fins al final. Són dues parelles de veïns del barri, dels que s’hi han quedat, i una dona que hi va arribar per feina i que va connectar amb les propostes i l’ambient d’amistat que hi va trobar. En Pablo Aragonés i la Paqui López són comerciants des de molt joves, han viscut els canvis del barri des de la històrica drogueria Alegría de la plaça del Rellotge. José Antonio Quintillá viu al Fondo des del seu casament amb la Joana Imbernón (a qui també representa en l’entrevista i que és absent per malaltia), veïna de tota la vida, autora del llibre Quan era petita sobre la seva infantesa i primera joventut al barri del Fondo. La Mariona és bibliotecària, antiga directora de la biblioteca del Fondo. Amb ells parlem del barri, l’antic i l’actual, i de la seva relació amb en Jaume.
Pablo Aragonés: “En Jaume em portava molts records de joventut, encara que a ell l’he anat veient tota la vida. Va fer una gran tasca. També cal recordar com a benefactors del barri el senyor Ramon i la senyora Maria del forn Camps, que van comprar la casa on hi ha Reviure, la casa d’acollida contra les addiccions. També la senyora Anita de la botiga de llegums La Olla de Plata era una persona generosa. I la família Bocanegra, que van deixar un local (espai Loli Bocanegra) durant anys al Casal del Mestre en record d’una filla que se’ls havia mort. Van ajudar molta gent i en Jaume també. El vídeo que li van fer al Jaume pels seus 90 anys es diu “L’home que camina” i ell va ensenyar a caminar molta joventut del barri.”
Paqui López: “Jo el vaig conèixer a través del Pablo. Era una persona molt interessant. Jo estava a Fondo Comerç, intentant ajudar al comerç i a la vida del barri, i una cosa que em sorprenia és que no li tenien cap simpatia, ni tampoc a la inversa.”
José Antonio Quintillá : “El vaig conèixer quan em vaig casar. La Joana i jo ens volíem casar a l’ església de la Colònia Güell. Vam anar a la parròquia del Fondo a demanar els papers de la núvia i ens va sortir un capellà en texans, ell, que ens va qüestionar que ens caséssim allà com si no volguéssim saber res del barri. Però ens va dir que tornéssim un dia més endavant. Quan vam estar casats, el vam convidar a dinar, cosa que el va sorprendre molt. Ens va explicar el moviment reivindicatiu de solars que hi havia al barri i vam entrar a l’A de V. i a la redacció del butlletí. Fèiem reunions a casa i vam estar força amb ell fins que va deixar la parròquia i va entrar a l’ajuntament. Vam estar en la lluita per les escoles i pel català a l’escola, som pares de la primera promoció de la immersió. Amb la creació de l’Associació Amics i Amigues del Fondo ens vam tornar a vincular perquè ell ens va cridar, vam tornar al butlletí, com abans.”
Mariona Chavarria: “Jo el vaig conèixer el dia de Sant Jordi de 2014, al carrer, quan encara no s’havia inaugurat la biblioteca. Ell va sortir de darrera la caseta de l’ONCE i va venir directe. Jo ja sabia de la lluita del barri de tants anys enrere i des del meu humil lloc de la biblioteca em proposava el mateix. També vam tenir sintonia com a creients. Li preocupava molt la situació de la llengua. Em preguntava : “Tots aquests nens que venen aquí llegeixen en català?” Ens reuníem per fer el butlletí, per escoltar el munt d’idees que tenia, un niu.”
-Què es plantejava amb aquest retorn al Fondo?
Mariona: “Deia que estàvem sota l’empara del Fòrum Grama i que les línies eren les mateixes: treballar pel barri, per la cohesió social, la cultura, el català …”
Pablo: “Es volia acostar als nous veïns a través nostre. Són moltes cultures, molts costums diferents que nosaltres veiem a les botigues i en el dia a dia com a veïns.”
José Antonio: “Sí, crec que va voler repetir d’alguna manera el que havia fet amb els joves molts anys enrere. Al nou grup s’hi van incorporar també la Marga Dordella, que ha viscut al Fondo molts anys, i l’Albert Folqué. La Marga va ser qui va proposar que el nom de l’associació fos Amics i Amigues del Fondo. Amb la Marga (que pertany a l’entitat feminista Artemis, de Santa Coloma) i la Mariona, en Jaume tenia alguns debats sobre qüestions feministes.”
Mariona: ”Amb ell vam fer activitats amb el Centre de Cultura Popular del Fondo, amb l’Associació Cultural Popular Xinesa, amb la fundació Francesc Candel, amb el grup de lectura… És el que hem pogut fer, els objectius eren més ambiciosos. Volia fer moltes coses, de vegades et demanava molt, l’exigència era forta, després afluixava i s’hi podia parlar i tot funcionava bé. “
Què us ha aportat, quin llegat deixa?
José Antonio: “M’ha aportat conèixer una persona com no he conegut cap altra. La Joana ho diu igual, encara que es barallaven molt -diu rient- però al final era integrador i buscava el diàleg, encara que alguns cops saltessin espurnes per visions polítiques diferents o per aspectes concrets del feminisme. Tots érem importants però ell marcava molt la línia del butlletí. També era qui en sabia més. I tenia aquella fe, aquella dedicació. El desanimava que algú ho deixés o que la gent se’n cansés, que li diguéssim que era difícil alternar l’activitat que plantejava amb les nostres obligacions familiars i amb les feines de cadascú. Per exemple, volia que anéssim a buscar col·laboració econòmica a les botigues com s’havia fet antigament per a la festa major del barri. I costava dir-li que no. Però al final, ho entenia.”
Pablo: “Deixa llegat en la gent que el va tractar i en el que ha fet des de l’ajuntament, en les revistes… Al barri el recorda la gent antiga i alguna gent més jove perquè n’han sentit a parlar als seus pares o avis. Però també hi ha molta gent que no l’han conegut perquè no anaven a la parròquia ni s’assabentaven de res del que passava. Al barri arriben nous veïns contínuament i gent que va venir en l’onada del 2000 també han marxat. Dels d’abans gairebé tot el que queda és gent gran. És un barri en constant transformació.”
2 Comments
He vist que en Jaume no té una entrada a la Viquipèdia en català, animo algun amic a fer-la.
Com sempre interessant, mostra una gran estima pel personatge i per la ciutat. Excel·lent aportació a la història social del país. Felicitats.