‘Renovació’: un butlletí colomenc on col·laborà Josep Sol

REPORTATGE

JACINT TORRENTS

Pel març de 1933, sota el nom Renovació. Portaveu del Centre Català, apareixia a Santa Coloma de Gramenet un butlletí mensual de quatre pàgines, de mida foli. A la capçalera hi constava que la redacció i l’administració eren al carrer Vista Alegre, 12. El preu era de 10 cèntims. A l’hemeroteca de la Fundació Irla es poden trobar cinc dels sis exemplars (del número dos al número sis) que es van editar. També se’n conserven alguns exemplars a l’Arxiu Històric de Santa Coloma de Gramenet.¹

L’interès que presenta aquesta publicació rau en el fet que vam trobar, entre els papers de Josep Sol, un exemplar amb algunes correccions ortogràfiques fetes a mà. Es tracta del número VI, d’agost de 1933, que conté l’article “De l’Escriptor” i una traducció d’un poema de Louis Bayle, escriptor provençal, amb qui Josep Sol va mantenir correspondència entre 1928 i 1960. Per bé que aquests textos no estan signats, les correccions ens confirmaven que Josep Sol n’era l’autor. I ho reblava el fet que el mateix article aparegués corregit al cap d’unes setmanes, el 24 de setembre, al diari La Humanitat. Josep Sol tenia vint- i-quatre anys. I des de 1930 havia anat publicant alguns escrits a la revisteta Brollador, de Santa Coloma, al setmanari La Rambla i al diari La Humanitat, de Barcelona.

La lectura dels números de Renovació ens permet donar una mica d’informació sobre aquesta publicació colomenca durant sis mesos de l’any 1933. Renovació com a nom del butlletí ve de la idea, imperant en els ambients republicans, de “renovar” la societat a través de la política, de l’educació i de la cultura.

No sabem qui va promoure aquesta publicació. Però creiem, per la capçalera, que havia de ser un veí del carrer de Vista Alegre. I suposem que Josep Sol, que vivia al número 39 del mateix carrer, devia ser convidat a col·laborar-hi. Però allò que hi escriu no té cap matís polític. És estrictament cultural.

Curiosament, no hi apareixen signatures, fora de la d’Aragai (Amadeu Aragay i Daví, polític significat d’ERC) i de la de Ll. Arís Ribas (Lleó Arís i Ribas, que pertanyia a la secció local d’ERC) i que apareix en cada butlletí. Podríem suposar que la iniciativa va ser d’aquest professional, que figura com a rellotger i joier entre els altres anunciants que sostenen el butlletí.

La publicació es defineix com a esquerrana, demòcrata, liberal i catalanista. Desitja la unió de totes les esquerres. I està a favor del vot de les dones —que van poder votar per primer cop el novembre d’aquell 1933—. Aplaudeix les lleis socials que promou la República per renovar la societat: vacances pagades, permís de maternitat, jubilació… I davant el problema a Santa Coloma dels obrers sense feina defensa la creació de sindicats o cooperatives.

Els col·laboradors són contraris als regidors de la “monarquia borbònica” que han exercit, diuen, un “cacicat secular”, des de l’Ajuntament de Santa Coloma. I reclamen la creació de grups escolars, i un urbanisme que ja aleshores era molt necessari. La Junta de Govern prega, a més a més, que “en aquest període de Renaixença Catalana vos digneu fer honor al nostre idioma”, en els escrits i correspondència dels militants, senyal que ja hi havia molta feina a fer per a la normalització lingüística.

De la lectura d’aquests sis números de Renovació, extraiem com a notícies: la construcció del cementiri Nou i la del mercat Sagarra i les coaccions dels vaguistes a can Baró i a les barberies, l’explosió d’uns petards intencionats a la bòvila d’en Rosendo, a casa del contractista Pedragosa, i a casa de l’alcalde. I la denúncia dels aires terroristes que suposaven l’esclat d’una bomba al pont del Besòs, un robatori de verdures a mà armada a uns pagesos de les Cases Barates, i un tiroteig als obrers del riu…

Però també s’hi ressenyen esdeveniments més amables: al Centre Català la Penya dels Casats Tranquils i l’Escola de Declamació representen l’obra La Bona Gent de Santiago Rusiñol. S’anuncia per al 6 de juny La dama enamorada de Joan Puig i Ferreter, amb assistència de l’autor. I tenen èxit els ballables de la Penya Rumba. També l’adequació del saló de sessions de l’ajuntament per a la celebració civil del matrimoni. I la contractació a en Viada, de Mataró, d’un envelat nou per a la Festa Major i la d’una orquestra per als balls, concerts i sardanes.

Amb el nom de Centre Català es van formar en molts pobles diverses associacions. El de Santa Coloma s’ha adherit recentment a Esquerra Republicana de Catalunya, i “té la seva seu al Cafè d’en Xaconet, amb entrades pel carrer d’Anselm Clavé, 21, i pel carrer de Vista Alegre, 2”² L’establiment, que era un bon lloc d’encontre per als joves, disposava d’un espai per a fer-hi teatre i actes culturals.

A part de l’article que reproduïm, al número III, de maig de 1933, hi trobem en portada l’article “Joan Puig i Ferreter”. Pel lèxic, la redacció, les referències personals i els elogis que fa de l’escriptor que li faria el pròleg d’Elionor, podem assegurar que també és de Josep Sol.

Ens plau de reproduir l’article “De l’Escriptor”, que ens parla de l’interès vocacional del nostre autor i de la dignitat que atribueix al fet de dedicar-se a la literatura. Hi confessa la seva “ambició d’escriptor”, perquè creu que la literatura expressa “la mateixa essència de la vida”. Sinó que la seva passió per l’escriptura és tan gran que fins ara no s’ha adonat que, aliè a la política, “vivia en un altre món”.

1. Informació extreta de Celestí Boada. Alcalde republicà de Gramenet de Besòs, afusellat pel franquisme, pàg. 59. Pau Vinyes i Roig, Barcelona, Fundació Irla, 2023. ↩︎
2. Ibídem. Entre les pàgines 43 i 64 d’aquest llibre es pot trobar una bona informació sobre el Centre Català i alguns fragments de textos publicats al butlletí Renovació. ↩︎

De l’Escriptor

Es curiós com durant anys, la paraula que per a mi simbolitzava la funció més elevada de l’home, entre els homes, ha estat la de l’escriptor. Per a mi aquesta paraula inclou tot el que de més alt hi ha en la cultura dels pobles. L’escriptor ho era tot, per a mi, ja que el seu esforç tendia a EXPRESSAR la mateixa essència de la vida.

Quan no, buscant-ne la misteriosa relació amb el tot. Escriptor volia dir, en mi, poeta, artista, per excel·lència. Tenia un concepte tan elevat de l’art literari que, durant anys, no vaig gosar a confessar la meva ambició d’ESCRIPTOR davant dels meus amics mes íntims. Una vegada que els vaig llegir unes quartel·les en les quals feia referència a la meva vocació d’escriptor, vaig aturar-me de cop, interrogant-los tímidament per por d’una mirada irònica. Com no la trobés, vaig pensar que hi havia per part d’ells molta benevolència, envers mi. M’afalagà molt, per aquells temps, que en Joan Puig i Ferreter és presentés en candidatura per a diputat a Corts amb el simple títol d’escriptor. Però ara m’he adonat, amb una certa desil·lusió, que per a la majoria de gent aquesta paraula no vol dir res. Dona idea de com vivia en un altre món el fet de que no me n’hagi donat compte fins ara. Al cap i a la fi, de segur que no pot ésser altrament: L’efecte de l’obra literària, encara que profund, és sempre lent.

Vindrà algun temps en què es podrà dir a la majoria de gent: El gran escriptor Joan Puig i Ferreter, al revés d’ara que per a fer comprendre a la gent de que es tracta d’un home notable has de dir que és diputat a les Corts de Madrid i a les catalanes.

Llegiu més articles de Jacint Torrents sobre Josep Sol:
· La vida en una barraca en la Santa Coloma dels anys 30
· La Santa Coloma dels anys 30, descrita per Josep Sol
· Darreres notícies sobre Josep Sol
· Preservar el patrimoni cultural de Josep Sol