Remei Martínez, una lluitadora somrient

MEMÒRIA

AGUSTINA RICO
Ha mort el matí del dia 11 d’octubre Remei Martínez Torres, la Remei com l’anomenaven amics i veïns, la molta gent que la coneixia i els companys i les companyes de tota una vida de lluites i també de celebrar el goig de viure.

Filla d’immigrants, va néixer l’any 1935 al barri del Poblenou de Barcelona. Va ser cosidora i modista de professió. La seva imatge, sempre elegant, tenia el toc i el bon gust après en els tallers de roba dels anys 50 i 60. En casar-se amb en Joan Pujols, fuster,  va venir a viure a Santa Coloma, on la família d’en Joan tenia una masia ja desapareguda. Es traslladen més tard al Singuerlín, on entren en contacte amb la comunitat cristiana de la parròquia de Sant Miquel, amb Salvador Cabré com a rector. Les relacions que estableix la parella amb la comunitat cristiana, amb l’incipient moviment de pares i de mestres a les escoles dels seus fills i amb persones sensibilitzades per la millora de la vida en el barri, van creant un entorn d’amistat i de compromís que els acompanyarà al llarg de la vida.

Remei Martínez crea al col·legi Joan XXIII (actualment CEIP Pallaresa) amb altres pares i mares la primera APA (actualment AFA) a Santa Coloma, encara en el franquisme, entitat de la qual va ser presidenta i que no serà legalitzada fins l’any 1972. Ferma activista per una escola pública i de qualitat, la Remei participa en totes les associacions de les escoles i instituts on son alumnes el seus fills –Xavier, Jordi i Lourdes-. Presideix l’APA de l’Institut Puig Castellar que va impulsar l’entrada del català com a assignatura l’any 1977 abans que fos oficial. 

Al mateix temps, amb tota la família participa en la lluita dels barris per l’ambulatori, el transport, el mercat al Singuerlín, etc. i entra a militar en el PSUC. Lluís Hernández, capellà aleshores al barri de Les Oliveres i futur alcalde, valora el carisma i el paper de la Remei entre la comunitat escolar i li proposa anar a les llistes en les primeres eleccions municipals de la democràcia. La Remei serà regidora de 1979 a 1995 a Ensenyament, a Serveis Socials, a Participació Ciutadana i a Sanitat. 

Dona senzilla, sempre va creure que els altres la valoraven molt i explicava que era una persona de formació escassa pel que fa a estudis -tot i que era molt bona modista-  que tot ho feia per pura voluntat d’ajudar per al bé comú. De la seva etapa a l’ajuntament diu al quadern que recull la seva vida Remei Martínez Torres. La dona que es compromet i lluita:  “ Tinc la sensació d’haver estat allà per servir a la ciutat, no per cap altra cosa. Tenir sempre present que érem allà per fer un servei a les persones i a la ciutat. Potser això políticament no era un mèrit.” 

Pertanyia a una generació de dones que majoritàriament tenien com a horitzó cuidar la família i treballar en una feina que combinaven amb les tasques de mestressa de casa. Ella, amb el suport del seus, va traspassar barreres de l’època que la limitaven com a dona i com a ciutadana. Vital, alegre, lluitadora, amable, bona companya… són les paraules que brollen espontàniament en recordar-la. I també estimava celebrar les ocasions, les grans i les de mena més diversa. Les seves paelles i les seves calçotades van unir moltes vegades els qui s’havien distanciat en la política i en la vida. A Puigpelat, poble tarragoní on la família passava temporades, també van compartir amb la Remei el seu ímpetu vital i el seu amor per celebrar i compartir moltes coses.

Amics i amigues li van retre a Santa Coloma el 14 de març de 2019 un merescut reconeixement. Un homenatge en vida per a aquesta dona que va creure, va estimar, es va comprometre i va lluitar. 

Records d’un homenatge ciutadà

Tot seguit podeu veure diversos treballs de Gramenet TV de l’homenatge a Remei Martínez.

També va participar en el documental de Les dones de Singuerlín (1974-2015), sobre la història de la “Asociación de Mujeres de Singuerlín”, de Gramenet TV.