Santa Coloma, ‘città aperta’
Antropofàgia catalana
ALBERT NOGUERA
Aquest divendres, 19 de gener, ens ha deixat en Rafel Trias i Cortinas. La notícia ha colpit a la ciutat, on en Rafel era molt conegut i estimat. Va néixer a Santa Coloma el 1942, en una família arrelada a la Santa Coloma antiga, que sempre va reivindicar. Tant en Rafel com el seu germà Fèlix, i la resta de família, són apreciats i estimats a la ciutat, i coneguts també per la botiga, Ràdio Trias, que durant tant de temps van regentar a la casa familiar, al carrer Major. Cal dir que era més que una botiga, ja que es convertia en punt de trobada de molts colomencs que hi acudien per parlar amb algun dels Trias sobre iniciatives culturals, socials o qualsevol problemàtica colomenca en què els Trias s’havien implicat, o simplement per escoltar els seus consells serens i assenyats.
Els germans Trias van practicar un cristianisme humanista al servei de les persones i, en especial, als més desvalguts, segurament influenciats pel seu pare Rafel, que va fer de sagristà durant molts anys a la parròquia de Santa Coloma, i també pel seu oncle (germà de la seva mare), mossèn Joan Cortinas, conegut per “padre Botella” per les campanyes benèfiques de recollir ampolles per sufragar activitats benèfiques al barri del Bon Pastor, on n’era el rector.
De caràcter afable, ja de ben petit va participar en el món associatiu, sobretot al voltant de la parròquia, en què va participar en les corals, els grups de caramelles i folklore català.
En Rafel era un activista ciutadà dels que “va per feina”, sense fer soroll, i si calia, es quedava en un segon pla. En aquest sentit, va formar part de la primera associació de Veïns del Centre, que va lluitar a finals dels 70 per evitar que es fes un pla especial al voltant de can Sisteré que substituïa gran part de les cases de poble per altes edificacions al carrer Major i Anselm Clavé. En aquells anys, va ser un dels impulsors de la campanya “Volem el català a les escoles de Santa Coloma” i d’altres iniciatives en defensa de la llengua des d’una perspectiva inclusiva. El catalanisme i la defensa dels drets nacionals catalans va ser una constant on no va defallir.
En Rafel ha estat vinculat al món associatiu de la ciutat, però on més petja ha deixat ha estat al Centre Excursionista Puigcastellar. En va ser president del 2006 al 2013. En el vídeo de Gramenet TV sobre els 75 anys d’història del CEP, que trobareu sota aquestes línies, Trias explica la seva etapa al capdavant de l’entitat.
Pel CEP, hi han passat els seus fills i la seva dona Isabel, i també gran part de la família. Sempre va sentir la crida de la muntanya, i va practicar l’excursionisme fins que les forces li ho van permetre. Amant de la natura, va estimar i defensar la nostra muntanya. Tant des del CEP com des dels diferents àmbits ciutadans on va ser, va treballar per una transformació en positiu de la ciutat, i alhora per la preservació de la Santa Coloma Vella i el seu patrimoni.
En els darrers anys va col·laborar amb Gramenet Televisió. També com a cantaire, va formar part de l’Orfeó Tanit, i va col·laborar allà on li demanessin.
En Rafel gaudia de la família i en especial els nets, apreciava els amics i estimava la ciutat i els colomencs. El recordarem amb aquella expressió que tenia de bona persona, amable i atent, afable. Se n’ha anat un referent de la vida colomenca, un gran ciutadà i millor persona. Gràcies per tant, Rafel. Descansa en pau.
Llegiu aquí la crònica del funeral escrita per l’Agustina Rico
16 Comments
Fidel reflexe den Rafel i el seu taranna.
Potser m’estic ficant en un jardí en el qual no tinc molt a dir; però sento que el tarannà de Rafel i d’altres com ell, és el que jo entenc com ser un bon cristià: un interminable llistat de qualitats encapçalat per la modèstia i la discreció; i gens de rancúnia, ni mal rotllo. Un gran personatge. Una gran pèrdua. Adeu, amic.
Apreciat Rafel: Són molts els anys que hem col·laborat comercialment, quasi fins a la nostra jubilació. Sempre et recordaré tant a tu com al teu germà, com unes persones amb qui per fer un tracte, amb la paraula n’hi havia prou.
Estaràs sempre en el nostre record.
Descansa en Pau.
Gràcies per tot Rafael. Calen persones com tu. Per la teva entrega, per la teva lluita i la teva amabilitat.
Et recordaré.
Un article molt bonic, Albert. No podia ser d’altra manera parlant del Rafel. El trobarem a faltar.
Una persona que es feia estimar
Gran article per fer memoria d’una persona important del nostre poble.
Gran veï!
Descansi en pau.
Persona important a Santa Coloma. Seriós ,important per Santa Coloma, activo. Descansa en pau.
En pau descansis Rafel.
Ens quedará el record d’una persona honesta, responsable i respectuosa com va ser tota la vida.
A casa vam ser clients de Can Trias i recordo amb carinyo les agradables converses que havia mantingut amb en Rafael i el seu germà Fèlix. Els tenia una gran simpatia tant per la seva bonhomia com per la seva afabilitat. Vaig sentir molt la mort del Fèlix i ara la d’en Rafael. Que Déu el tingui a la seva Glòria
Fa molts anys que no visc a Sta Coloma, recordo bé la família a la que expresso les meves condolències, una abraçada.
Persona entranyable, colomenc de pro, enraonar amb ell et feia sentir molt proper sense necessitat de ser-ho. En Pau Descansi.
Ricard Bordas Reig
Us vaig conéixer tant en Fèlix com a tu, Rafel, i la vostra mare. També les vostres famílies. Vaig assistir a la inauguració de la renovada botiga del Carrer Major, vaig fer classes a la Núria i la Marta. La Isabel, la Dolors em vau oferir casa vostra per tal de fer-hi les classes. Des de llavors estic en deute. Rafel, Félix, famílies Trias Padró i Trias Gamito, us acompanyo en el sentiment des del fons del meu cor.
Et vaig coneixer,anant a buscar el pa, al forn Padró del carrer Major i mirant a l’interior de la botiga on tu i el teu germa Félix, traballaveu envoltats de TVs i aparells de radio. Després et trobaría en espais veinals i comunitaris, descobrint la teva participació e implicació en diferents moviments culturals, de lleure i socials de la ciutat, fins el final de la teva vida. Descansa en pau Rafel.
Fa anys que no vinc a Santa Coloma, pero la porto amb al meu cord, ells han sigut part de la meva volguda infantesa, el meu Pare era amic del seu Pare al senyor Rafel,i Fèlix va ser monitor meu d’aquelles Colònies tan apreciades i recordades per la meva part, amb aquestes dues morts dels germans Trias, s’en va part del meu passa’t. Descansi amb pau