
Josep Sol, “company de viatge”?

La banalitat del mal, versió segle XXI
OPINIÓ

MARTÍ SEGURA JULIÁN
El passat vint de gener va prendre possessió del càrrec com a president dels Estats Units d’Amèrica, per segona vegada, Donald Trump. En aquesta cerimònia van tenir especial protagonisme diferents magnats tecnològics de Silicon Valley com Jeff Bezos, fundador d’Amazon, Mark Zuckerberg, director executiu de Meta (Facebook, Instagram i WhatsApp entre d’altres), Tim Cook, director general d’Apple o el director executiu d’Alphabet (el conglomerat de Google) Sundar Pichai. Aquests magnats tradicionalment han estat vinculats al Partit Demòcrata i formen part del que es considera l’elit progressista americana. La seva assistència a la cerimònia d’inauguració de Trump, prèvia donació, s’ha entès com una manera d’acostar-se al poder i d’evitar possibles represàlies del president. Però sense cap mena de dubte, qui va tenir un major protagonisme va ser Elon Musk degut a una curiosa salutació. Musk és actualment la persona més rica del món i, també, administrador de l’anomenat “DOGE”, el Departament d’Eficiència Governamental, encarregat de reduir despesa innecessària (sic). És, per tant, una persona amb molt de poder no només a nivell americà, sinó mundial.
Elon Musk és propietari de Tesla, Space X i, des de 2022, de la xarxa social antigament coneguda com a Twitter, ara anomenada X, entre altres empreses. En passades eleccions, tant presidencials com al congrés, el magnat d’origen sud africà ha donat suport i fet donacions a candidats demòcrates i republicans, si bé fa anys se’l situava més pròxim a l’esquerra. El seu viratge ideològic cap a la dreta s’ha accelerat en temps recents, especialment des de la compra de Twitter. Aquesta xarxa s’ha convertit en un niu de bots d’extrema dreta i de contingut brossa, degut als canvis que ha efectuat el nou propietari. Abans era considerada una de les eines més útils per a informar-se i debatre, motiu pel qual hi era la majoria de premsa i, també, d’acadèmics que podien debatre i difondre coneixement dels seus camps.
Abans i durant el primer mandat de Trump, Musk havia estat relativament crític del magnat immobiliari, criticant algunes decisions, com ara la sortida de l’Acord de Paris per al clima. En els últims anys, durant la presidència de Joe Biden, Elon Musk s’ha mostrat públicament -especialment a X- a favor dels republicans, però també ha piulat, repiulat i s’ha mostrat a favor d’un seguit d’idees que podem considerar d’extrema dreta. Així, ha compartit “memes” populars entre els cercles i bombolles més dretanes que hi ha per internet. Un d’ells és el que situa a una persona com a centre-esquerra l’any 2008 i, al llarg dels anys, degut a un reposicionament cap a l’extrema-esquerra de l’esquerra tradicional, fa que aquesta mateixa persona sigui considerat de dretes. Aquest ‘meme’ és rellevant perquè va contra l’evidència que hi ha. Segons un informe del Pew Research Center, des dels anys 70 els congressistes i senadors republicans s’han desplaçat més cap a la dreta del que els demòcrates ho han fet cap a l’esquerra.

La recopilació de tots els mems i comentaris de Musk en què es veu el viratge cap a la dreta donen per omplir un llibre sencer i per fer una o diverses tesis. No és el que pretenc en aquestes línies. Trobo que és important, però, saber que l’actual DOGE ha difós comentaris anti-semites, teories de la conspiració variades i, evidentment, carregat contra tot allò considerat “woke”.
Com us deia, qui més protagonisme va agafar durant la cerimònia d’inauguració de la presidència de Donald Trump va ser Elon Musk. Durant un discurs d’agraïment als votants de Donald Trump, el magnat va voler gestualitzar “el meu cor va cap a vosaltres” d’una forma que recorda molt, massa, a una salutació hitleriana (podeu veure-ho aquí). I no va fer-ho una volta, sinó dues. Exactament igual que quan Isabel Díaz Ayuso va ser enregistrada a la tribuna de convidats del Congrés dels Diputats dient “fill de puta” a Pedro Sánchez i, posteriorment, va explicar amb ironia que havia dit “m’agrada la fruita”, molts seguidors i simpatitzants tant de Trump com de Musk van començar a fer gestualitats de “el meu cor va cap a vosaltres” en mítings i per xarxes socials. En fòrums d’Internet, com “4chan”, “reddit” o l’espanyol “forocoches”, és comú dir bajanades de l’estil d’”Al·là és gran” o “Sieg heil” sense pensar-ho realment, fruit de la voluntat de provocar de molts adolescents a l’empara de l’anonimat. Molt possiblement, el magnat va pensar que seria graciós fer aquesta salutació a mode de provocació, sabent que molts l’excusarien, tal com va fer, entre d’altres, l’Anti-Defamation League, una ONG americana que lluita contra l’antisemitisme.
Si ens abstraiem de les tràgiques conseqüències de tot plegat, és força interessant veure com en pocs anys s’ha mogut la finestra d’Overton (el ventall d’idees que en un determinat moment són acceptables per al públic general) cap a la dreta més extrema. Fa tan sols deu anys haguéssim considerat inacceptable que la presidenta d’una comunitat autònoma acceptés, tot i que de forma vetllada, haver insultat al president del govern. Fins fa pocs mesos, mai haguéssim pensat que es podrien fer salutacions hitlerianes en la cerimònia d’inauguració de l’encara primera potència mundial i considerada de les democràcies més antigues del món.
La importància de la salutació no ve donada per la ideologia de Musk, qui segurament no es considera a si mateix un nacional-socialista o un feixista, sinó per la legitimació de certes idees que aquesta provocació està tenint. Com sempre, qui és més probable que pateixi les conseqüències no seran els magnats i altra gent poderosa com Musk, ni tan sols gran part de la classe mitjana empobrida que s’està llençant als braços de discursos xenòfobs (amb l’excusa d’oposar-se a la migració massiva) en busca d’una major sensació de seguretat, sinó col·lectius minoritzats, els quals ja pateixen força discriminació avui, com ara migrants, persones racialitzades i membres del col·lectiu LGBTQ+.
Fa unes quantes dècades, diverses democràcies dirigides per liberals i conservadors van unir forces, juntament amb socialistes i comunistes, per oposar-se a l’expansionisme nazi i per netejar Europa de feixisme. Avui dia, molts dels que es consideren liberals i conservadors, però també socialistes i comunistes, estan virant cap a un discurs molt de dreta en aspectes socials. Hem de començar a ser conscients del que amaguen els discursos en contra de la migració massiva, de protecció de menors en front de la pederastia (la qual vinculen al col·lectiu LGBTQ+) i que vinculen seguretat amb major homogeneïtzació de la societat. Si no comencem a adonar-nos-en ara, pot ser serà massa tard per posar-hi remei.