Prodigis televisius: innocentada

Relat literari de JOAN TUDELA

El destí en va tenir la culpa, com sempre. L’home jeia davant la pantalla, assaborint el que més li agrada de la televisió, que és, és clar, la publicitat. El cotxàs travessant la recta, silenciós, sofisticat, rrràpid, la doneta movent les corbes, sensual, seductora, voluptuosa, cada espot és un món esplèndid i efímer, com un estel fugaç. Van acabar els anuncis –les alegries duren poc– i va resignar-se a veure les notícies. Tot d’una, va fer un bot. No s’ho podia creure. Les imatges no menteixen, va dir-se; no sabia que els prodigis de la tècnica són inescrutables. Resulta que per fi l’havien trobat, el tipus que tenia un dècim de la grossa de la loteria de Nadal, i que fins sis dies després no se n’havia adonat. Era ell! Era la primera vegada a la vida que sortia per televisió. Feia patxoca. Declarava que va comprar el dècim ben bé per casualitat quan passava per allà, perquè el seu ofici el fa anar sempre amunt i avall, que farà una festa amb els amics per celebrar-ho, ells que sempre li diuen: mira que n’ets, d’innocent!, ara es quedaran amb un pam de nassos, que no sap encara que en farà, dels diners, però que, això sí, plegarà de fer de viatjant d’articles de broma, perquè és una feina que no li fa cap gràcia. Estava tan emocionat que no va fer cas de la resta del noticiari del 28 de desembre, diada dels Sants Innocents: el monument de Colom, un any més, s’havia inclinat trenta graus, algú havia profanat la tomba del senyor Esteve, el de la Puntual, i altres notícies per l’estil. Després, van tornar els anuncis. Ara els mirava amb uns altres ulls. El cotxàs, la doneta, tot aquell món fantàstic, finalment al seu abast. N’hi ha que tenen sort… Santa innocència!

_____________________________________

Del llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela