‘En el record encara’, presentació del meu darrer dietari
La Torre Pallaresa
Relat literari de JOAN TUDELA
Avui encara no ens en sabem avenir, tot i que ja fa quatre anys que va passar. Des de la quinta forca còsmica, uns éssers intel·ligents van donar senyals de vida, amb un missatge als humans expressat en català. Cap profeta no havia anunciat l’esdeveniment, però la cosa era ben senzilla, segons coincidien a dir tots els savis del nostre planeta:
– Els programes de televisió de la Terra s’expandeixen a la velocitat de la llum cap al cosmos. Fan en unes poques hores la distància que el Voyager triga anys a recórrer. Es veu que algú, des d’un planeta remot o des de la seva nau espacial, ha captat i desxifrat una emissió en català.
Fa quatre anys que els nord-americans i els altres, aprofitant totes les emissores de ràdio i televisió, no paren d’enviar missatges a l’espai. En català, és clar. El Govern espanyol, ofès, ha dit:
– El castellà és tan vàlid per a la ciència com el català.
– No sigueu ridículs, li han contestat les grans potències.
A totes les escoles i universitats del món s’estudia la nostra llengua. Els Països Catalans es beneficien d’una allau de turisme que ve a fer pràctiques de l’idioma. Tots els fòrums internacionals han adoptat el català com a llengua de treball. Els esperantistes s’han penedit i s’han passat a la nova llengua universal. Tothom s’ha adonat de cop i volta que el català és tan fàcil, que sona tan bé, i que és tan útil, mentre que les altres llengües, les pobres, totes tenen un defecte o altre, de manera que no és estrany que necessitin fortes subvencions per anar tirant. Avui tothom vol enraonar en català o, com es diu ara, en universal.
_____________________________________
Del llibre Amb molt de gust: tot de contes de Joan Tudela
