Orgull i sacrifici

MARTÍ SEGURA JULIÁN

Aquest any han coincidit dues commemoracions que se celebren per mig món. Entre el 27 de juny i l’1 de juliol ha tingut lloc l’Eid al-Adha, la festa islàmica del sacrifici, i el 28 de juny s’ha celebrat el Dia Internacional de l’Orgull LGBT. Ambdues festivitats tenen motivacions força diferents, però aquesta coincidència m’ha fet reflexionar sobre la defensa de drets i les discriminacions.

La primera d’aquestes commemoracions celebra la submissió absoluta d’Abraham a Déu quan aquest va ordenar-li sacrificar el seu fill Ismael (en la tradició bíblica obliga a sacrificar el seu altre fill, Isaac). Quan Abraham estava a punt de degollar el seu fill, Déu el canvià per un xai. Així, els musulmans d’arreu del món sacrifiquen xais –o altres animals– en commemoració d’aquest fet. Tradicionalment, la carn es divideix en tres parts iguals a repartir entre les persones més desfavorides, les amistats i la família. L’inici de la festivitat inclou pregàries que, en llocs com Barcelona, es fan en algunes places públiques.

Per altra banda, el dia de l’Orgull commemora les protestes espontànies (que van esdevenir aldarulls) en contra d’una batuda policial al conegut bar gai novaiorquès Stonewall Inn. Tot i que el moviment d’alliberament gai té arrels més profundes, sovint es considera els fets d’Stonewall com un punt d’inflexió amb repercussió més enllà dels Estats Units. Des de llavors, milers de persones reivindiquen públicament tolerància cap a la seva existència i drets per protegir-los enfront de les discriminacions que encara avui en dia pateixen.

Com cada any quan s’apropa el 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGBT, moltes empreses i comptes institucionals han fet publicacions a les xarxes socials en suport al col·lectiu. Aquest fenomen es coneix com a rentat rosa (el que en anglès es diu pinkwashing), tot i que, degut a l’auge internacional de la dreta més reaccionària, sembla que moltes empreses creuen que ja no els és rendible.

Una de les institucions que sempre fan publicacions per al dia de l’Orgull és el Futbol Club Barcelona que, a més, canvia la fotografia de perfil a les seves xarxes socials per incloure-hi la bandera del col·lectiu –incloent els colors referents al col·lectiu trans– en cada un dels seus perfils. Bé, no exactament en tots. La fotografia de perfil del compte institucional de twitter en àrab només inclou els colors blaugrana. Tot i així, des d’aquest mateix compte van repiular una fotografia del Camp Nou amb tot de banderes de l’arc de Sant Martí. Les respostes del públic àrab han estat repletes de comentaris homòfobs i referències a versets del Corà.

De forma similar, el compte de Twitter de l’Ajuntament de la comtal vila de Ripoll va publicar una fotografia de la batllia amb una bandera de l’arc de Sant Martí en commemoració del dia de l’Orgull. En aquest cas, la bandera era la ja clàssica de l’arc de Sant Martí, sense cap referència explícita al col·lectiu trans. A les respostes, els perfils amb la bandera de la Creu de Sant Jordi –símbol que utilitzen perfils identitaris catalans– es mostraven molt decebuts que la nova alcaldessa d’extrema dreta també s’unís a aquesta celebració. Els sabia greu que fossin favorables al que anomenen “ideologia de gènere”.

L’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa posa en perill drets i llibertats que han costat molt d’aconseguir. Per exemple, la Fiscalia de Pàdua, a Itàlia, ha comunicat a 33 famílies homoparentals formades per dones que eliminarà del registre a la mare no gestant, de forma retroactiva. Però l’extrema dreta també ataca a qui té orígens diferents, professa una altra religió o fa mostres públiques de devoció. Hem d’estar molt vigilants i no permetre que s’ataqui un col·lectiu per, suposadament, defensar-ne un altre. 

Hom hauria de poder viure la seva sexualitat i la seva fe en llibertat, sense témer discriminacions o conseqüències físiques. La resta no n’hem de fer res, de com sigui o deixi de ser algú altre. La vida en societat, la vida en comú, ens hauria d’obligar a tenir els coneixements mínims sobre els seus membres per tal de reduir els prejudicis. Així, potser descobriríem que hi ha musulmans membres del col·lectiu LGBT, com l’imam Ludovic-Mohamed Zahed, que lluiten per a evitar la discriminació envers el col·lectiu dins de l’Islam o que hi ha organitzacions com l’Associació Shams que lluita per la defensa dels drets LGBT a Tunísia.