No puc dormir

ANTONIO MOLINA

Trigo molt darrerament a agafar el son. I no és únicament pel neguit que m’ocasionen les múltiples vicissituds a què ens sotmet la vida moderna, l’estrès, la sobreexcitació originada per la dependència a les pantalles, els sopars indigestos en el Passeig Salzereda o els dubtes filosòfics que sovint només es presenten quan hi ha un coixí pel mig. 

No, el fet que em fa dormir malament és la calor. Una calor insuportable al mes d’octubre que no és mig normal. Una calor que ens fa suar i ens fa mantenir un vestuari estiuenc quan l’armari d’entretemps hauria de fer el seu servei. Una calor que és un despropòsit en aquesta època de l’any i que està provocant que s’estiguin establint nous rècords de temperatures altes inusuals en aquestes dates. I efectivament, aquest article és un nou clam, una nova crida d’atenció per assenyalar què, des de Santa Coloma, no ens podem quedar al marge de la lluita contra el canvi climàtic. 

Sempre ha fet calor, de la mateixa manera que sempre ha fet fred. Però això d’ara no és normal. I no és normal perquè el clima està canviant. Perquè la indubtable repercussió de les accions de l’ésser humà sobre el seu entorn han acabat afectant, esperem que no de manera irreparable, en la vida del planeta i com aquest s’escalfa o es refreda de manera diferent a com ho feia fins ara. Sempre ha fet calor, però ara a l’octubre, no toca aquesta calor. Sempre ha fet calor, però els estius no eren tan durs. 

I què podem fer? Es fan coses, es posa bona voluntat. I es poden fer moltes més. Però de vegades costa. El que estaria bé és que l’equip de govern colomenc, en mans absolutes del Partit Socialista, eviti escoltar els cants de sirena que està enviant darrerament el portaveu del Partit Popular a Santa Coloma seguint l’estela de l’alcalde popular de Badalona, reclamant una moratòria per l’entrada de la nostra ciutat en la coneguda ZBE, Zona de Baixes Emissions. És a dir, deixar que els cotxes més contaminants puguin continuar circulant per la ciutat. Quin perill.

L’excusa que posa el portaveu del Partit Popular en el seu article del Full Informatiu no pot ser més populista. Som una ciutat pobra, treballadora, i no ens podem permetre prescindir del mitjà de transport més usual per anar a la feina. Però, el que no diu aquest article és que, segons les dades sobre l’impacte de l’establiment de la Zona de Baixes Emissions en ciutats del nostre entorn, els principals beneficiats són, som, justament les classes populars de les nostres ciutats. Perquè millora la qualitat de l’aire, perquè millora la nostra vida. I perquè és la porta oberta a un canvi en el disseny de les nostres ciutats per guanyar, precisament més qualitat de vida. Inclús, més anys de vida. 

Potser hi ha qui pensi que els temes mediambientals han passat a un segon terme dintre de les lluites de la nostra ciutat. Potser hi ha qui s’aferra a projectes com un poliesportiu a Can Zam des d’un punt de vista d’imitació de la política clientelar del PSC, pensant que les entitats esportives es mobilitzaran a les urnes per agrair aquest nou poliesportiu just en una zona que hauria de ser un parc per la gent, verd, útil, però verd, en una estratègia que ja s’ha demostrat errada. Potser a la nostra ciutat ens convé més un parc capaç de fer front a la situació d’emergència climàtica i que ens permeti abandonar l’última posició de Santa Coloma com a ciutat amb menys zones verdes per habitant. Potser hi ha qui pensa que fer oposició és fer veure que ets govern. Hi ha qui pensa també que s’ha de fer una oposició grupuscular sense apel·lar a la majoria de la població colomenca, perquè potser es pensa que no val la pena preocupar-se per una població que “té el que es mereix” i que amb la “llenya al mono” ja s’està content. 

Penso que cal perseverar, almenys per poder dormir tranquil, en la denúncia d’unes polítiques que deixen de banda la millora de les nostres ciutats per a la gent, per a tota la gent. Però, sobretot, cal fer una proposta i una tasca divulgativa del que signifiquen aquestes polítiques transformadores. La gent de Santa Coloma vol viure tranquil·la i feliç. Tota la gent colomenca vol respostes senzilles, immediates, responsables als seus problemes quotidians i qui assegura això, té molt guanyat. El PSC i Núria Parlon donen amb la tecla, però la música que toquen crec que és antiga. 

Arreu veiem plans urbanístics que preveuen més construcció d’habitatge en ciutats com la nostra densament poblades, reversió de les polítiques que fan de les persones les protagonistes de la vida al carrer, les moratòries en les aplicacions de les Zones de Baixes Emissions, estratègies que miren cap a la immediatesa electoral i no pel present i el futur de la nostra societat. 

La ciutat no està en perill. La ciutat no trontolla. Però hem d’apel·lar a la majoria de la població colomenca que hi ha respostes diferents als seus problemes quotidians. I aquestes respostes han de tenir molt en compte la millora de la nostra qualitat de vida a partir de la transformació de l’espai i també dels nostres hàbits, també de la nostra mobilitat. Sense que ningú se senti agredit, sense revolucionar res. Simplement aplicant el sentit comú i constatant que, dormir sense llençols a meitat d’octubre, no és normal.