Quan les Cases Barates eren a Santa Coloma
Flam de mascarpone
Torna la diada dels llibres i les roses, aquest any amb obres colomenques de gran fondària
AGUSTINA RICO
Acabat de presentar al Museu Torre Balldovina, Quan les cases barates eren a Santa Coloma és un estudi, amb un annex fotogràfic, sobre els grups de cases per a famílies treballadores –anomenats Milans del Bosch i Baró de Viver– construïdes fa un segle a la riba dreta del Besòs quan aquesta zona pertanyia al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Josep Maria (Chema) Corral indaga en els aspectes polítics, socials i humans d’unes barriades avui desaparegudes, que van ser annexionades a Barcelona l’any 1945 com anteriorment ho havien estat els municipis de Sant Andreu de Palomar, Gràcia, Sants, Sant Gervasi de Cassoles i altres.
Jacint Torrent, professor colomenc especialista en l’obra de l’escriptor Josep Sol, ha recollit a Si no fos la guerra els articles que el novel·lista i articulista va enviar a la revista Meridià l’any 1938 des dels fronts de guerra on va ser soldat, en ser mobilitzat amb l’exèrcit republicà durant la guerra civil. Subtil descriptor de paisatges, retrata llocs i persones i reflexiona sobre la vida i la mort, el valor, l’amistat i la democràcia, entre molts altres temes. En l’estela Josep Sol, l’editorial badalonina Pont del Petroli acaba de treure una nova edició d’Elionor, l’obra en què el llavors jove escriptor reflecteix la influència de les narracions de Dublinesos de l’irlandès James Joyce. Hi apareix tot un món de paisatges naturals i humans, viscuts amb plaers, sofriments, frustracions i amb la presència inevitable de la mort. Elionor va crear força expectació i un cert escàndol per la versemblança de persones i situacions descrites.
Gran florida la dels poetes colomencs al llarg d’aquest curs. Aparegut fa uns mesos, el darrer llibre de Jordi Valls Pozo porta un títol provocador: Tractatus de la mort de la poesia catalana. És un recull de poemes i proses poètiques. El títol s’inspira en una obra filosòfica cabdal del segle XX, el Tractatus logico-philosophicus del filòsof austríac Ludwing Wittgenstein (1889-1951). En paral·lel a aquesta base d’alt voltatge, la vida quotidiana, el batec dels carrers de perifèria i fins l’alè i el sentit de l’humor de la Santako més canyera tenen els seus mots en aquest poemari.
Rodolfo del Hoyo ha conreat la prosa i la poesia en les seves darreres obres. L’estora, narracions curtes amb tocs fantàstics i humorístics, i el llibre de poemes per a infants Tresors rere les portes, amb il·lustracions de Noemí Villamuza, poesia per a totes les edats però especialment recomanable per al públic lector entre els cinc i els deu anys.
També dues obres ha presentat darrerament el poeta Vicenç Llorca, Cent poemes. Antologia poètica (1984-2023), compendi d’una vida bastint una obra poètica farcida de reconeixements, com el Premi de la Crítica Serra d’Or 2024 recentment concedit al seu darrer poemari, La llum mirada, que segueix l’estela dels clàssics, singularment de veus com Riba i Espriu.
Haikus d’ incles/ El camí de l’obaga de Joan de la Vega, poeta que conrea habitualment la temàtica social i la vivència de la natura, especialment de la muntanya. Afronta en aquesta obra la delicada tècnica japonesa del haiku. La forma més clàssica d’aquests brevíssims poemes, equivalents a una imatge, un so, una pinzellada o un pensament, és de la peça formada per tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament.
El metge colomenc Jordi Varela, amb els relats sobre la història de la medicina que componen el llibre De vulnerables a poderosos mostra la medicina com un tot que compon la vida dels éssers humans. Com més justícia social, com més perspectives de futur, com més primes siguin les desigualtats, més salut. Aquest seria el missatge que Jordi Varela vol transmetre en aquest llibre construït a partir d’històries reals, algunes de viscudes pel propi autor en la seva vida professional com a gestor de diversos centres de salut pública.
El periodista Pere Ferreres va presentar el passat dissabte Tota la vida, una selecció molt personal feta pel propi autor dels articles que publica mensualment a El mirall.net. Periodista esportiu a TVE a Catalunya, especialitzat en bàsquet, Pere Ferreres va iniciar-se en el periodisme, encara adolescent, a la revista Grama. Des de fa anys, Ferreres recull en els seus escrits, amb una visió molt pròpia, l’essència d’espais i personatges que formen el calidoscopi de la ciutat.
I en aquest Sant Jordi, un record molt sentit per als qui ja no hi són però ens han deixat les seves obres. Enllà, de Jaume P. Sayrach, reflexions aparegudes pòstumament, elaborades al llarg d’una vida de qui fou ànima i motor d’iniciatives que han deixat petja en la història colomenca com les revistes Grama i Fòrum-Grama i autor d’un seguit de llibres sobre la nostra història recent. Guerrer@s, i Cara Terra/ Estimada terra (en col·laboració amb el fotògraf italià Cesare Pace), llibres de fotografies i textos que ens porten a l’obra, l’activisme incansable i la persona de l’estimat fotògraf Joan Guerrero, recentment desaparegut.
1 Comment
Molt s gràcies per tots aquesta informació.