L’últim mes d’en Jaume i la lluita contra l’oblit

2 de desembre de 2022
L’Eugeni anuncia el naixement de l’Ibai, el segon fill de l’Odei i el Josep. “Ha estat un part llarg, amb un resultat “preciós”, segons la mare, que demana temps per recuperar-se de l’esforç.”

> La Fina Miralles desitja que l’Ibai “creixi alt i dret com el xiprer”

21 de desembre de 2022

Les monges i les treballadores de la residència guarneixen passadissos i racons amb motius nadalencs. L’octogenària germana Josefina munta i desmunta cada any un gran pessebre ple de figuretes pel que passen tots els residents. A hores d’ara en Jaume es deixa fer. En privat em diu que ho troba molt poc atractiu i massa infantiloide. A la foto del costat, amb Cintia, una de les seves cuidadores

29 desembre de 2022
Eugeni Madueño: “El Jaume ha fet una davallada en els darrers dies. L’afecció broncopulmonar li complica la respiració i ell no té forces per tossir i expectorar. Cristian, el metge del PADES, el segueix de prop per si se l’infectés. També li costa molt dormir. Li han augmentat la dosi de pastilles per aconseguir-lo i això li fa estar sempre en somnolència. S’ha aprimat molt, tret de la panxa, on té el tumor, que creix i s’expandeix.
A aquesta ‘visió negativa’ cal anteposar la resiliència i resistència a què ens té acostumats. S’esforça a menjar. Cada dia pren un batut proteínic barrejat amb el brou dels àpats. Un trosset de formatge. Una torrada amb mantega. Petits plaers que s’empassa disciplinadament.
El mateix cal dir de l’actitud. Els dies de Nadal que ha fet sol, ha demanat sortir al pati, a prendre’l. Ell ho fa amb delectació. Les monges ho celebren i li diuen: “Jaime, te vas a poner moreno”.
A la residència ja el coneix tothom, i tothom el saluda i es preocupa pel seu estat, que veuen cada dia una mica més exhaurit. Per sort per a tots ha tornat sor Gisela, la monja que s’encarrega de la seva planta. Les seves atencions són extraordinàries, i en Jaume li està molt agraït. Quan va tornar de Colòmbia li va regalar un ram de flors, que li va lliurar en el context d’una festa de benvinguda.
Com veureu, ha deixat d’escriure les gloses. Se n’havia imposat fer una cada dia, parlant de nimietats, de petits records que no l’obliguessin a pensar gaire. Les escrivia a mà, en quartilles, indicant la data de publicació i fins i tot les fotos que s’havien de posar. Abans de Nadal em va donar tres o quatre, entre elles la del dia 31 de desembre, que és el dia que s’havia fitxat per ‘descansar d’una vegada’. Jo les passava a l’ordinador i les programava perquè sortissin al www.capvespre.cat. La darrera va ser la Nadala publicada el dia 23. A partir d’aquí s’ha esforçat extraordinàriament per fer-ne més, però ja no ha pogut acabar les que li faltaven.
La Geli, l’Elena i la Loli, que l’han acompanyat aquests dies, també constaten el debilitament progressiu de què m’informava el metge del PADES. La germaneta Gisela, positiva de mena, ens anima, per telèfon, a confiar més en ell i ser més optimistes.

> Conxita Capdevila‬: “Eugeni, digues-li al Jaume que de lluny estant ens agradaria fondre’ns tots junts en l’abraçada que li enviem i que sigui el signe entranyable de l’amistat que ell ens ha regalat. M’agradaria tant cantar-li ben a prop: ‘Agermanats anirem caminant sota un cel ben blau, joiosos himnes ressonaran d’amor i de pau'”.

31 de desembre de 2022
Eugeni Madueño: “Acabada la feina al Capvespre, assenyalat el camí de futur que li agradaria, com explica a la glosa d’avui a www.capvespre.cat, en Jaume s’ha reclòs, lliure de la responsabilitat que s’havia imposat, i es disposa a descansar en pau i d’una manera definitiva. No sé com dir-ho millor.
Ahir a la tarda la Loli i el Josep van anar a fer-li companyia i el van trobar molt adormit, respirava amb dificultat i no responia als estímuls. A les 11 de la nit la germaneta Gisela també es va preocupar perquè el va veure canviat, agreujat. Aquest matí ha anat a veure’l una doctora del PADES, que ha confirmat un diagnòstic pessimista. Li han tornat a posar la bomba que li administra automàticament morfina i uns medicaments que l’ajuden a respirar. Continua sense respondre als estímuls. La doctora diu que no pateix, que no té dolor, que es troba tranquil.
El seu cunyat Carles ha estat amb ell aquest matí. La seva neboda Montse està amb ell ara mateix. Em diu: “És com si dormís (i així ho espero). Amb una respiració profunda però regular.” La Loli, la Geli, l’Elena i la Marina també aniran a fer-li companyia.
Jo soc a Còrdova, a l’estació de l’AVE, de tornada a Barcelona, on espero arribar a les 21h. Quan vaig marxar li vaig dir: “Jaume, no marxis fins que jo torni”. Em va respondre: “Ves tranquil”. Sé que m’esperarà.

> Ferran Saro‬: “Jaume, tres mil abraçades per les teves glosses, tres mil petons per gaudir de la teva amistat i més de tres mil gràcies per la sort de compartir la teva vida”

> Anna Saura‬: Una abraçada per a tots en aquests moments difícils i tristos!!

> Montse (filla de Manolo i Lalita)‬: “Queridos todos los que conformamos esta gran familia del Jaume. Nuestro corazón está a tu lado, Jaume, en la residencia de las Germanetes. A todos los que podeis estar físicamente acompañándolo, por favor transmitirle todo nuestro cariño, seguramente os escuchará. Con la tranquilidad de que al menos no padece dolor ni sufrimiento. Eugeni, gracias por acercarnos al Jaume y mantenernos en conexión con él de forma constante, mi papá dice que eres como un hijo para él. Ánimo con el viaje, él te esperará. TE QUEREMOS MUCHO JAUME!!! Gracias por todo, gracias por tanto.”

> Pablo Aragonés‬: “Jaume mucha fuerza eres un gran luchador.”

> Germán Aranda: “Jaume molts d’ànims i una abraçada gegant. Se t’estima molt!!”

> Juan Antonio Quintillà‬: “Estimat Jaume, sempre al meu cor. Bon viatge MESTRE.”

> Josué Aguedo‬: “Una abraçada molt afectuosa, Jaume.”

> Fina Miralles: “Jaume, m’allunyo de tu, el tren està arribant ja a València, però et porto constantment en la pregària i el cor.”

> Alicia Ruzafa‬: “Jaume, un gran abrazo de agradecimiento, amistad y cariño.”

> Montse Sayrach: “Adéu Jaume-P! Vola ben amunt, i retrobat amb el Manuel, els pares i tota la teva família.”

> Lluís Prat‬: “Vola ben amunt, fins aquell punt de llum que mai s’apaga.”

> Santi Barreras: “Adeu, Jaume, adeu, mestre, sempre amb la nostra manera de ser.”

> Malena Carracelas‬: “Adeus meu amigo Jaume. Pedíchesme que che escribira en galego…
Vaste envolto no amore dos teus, de tantos… Atoparás por forza moreas de amore. Boa viaxe meu amigo, noso amigo.”

> Agustina Monje i Salvador Salinas‬: “Adios Jaume, fuiste nuestro maestro. Gracias por el amor que nos diste. Siempre te recordaremos.”

> Carles Comas: “Adeu, Jaume! Ens retrobarem en les mans del Pare…”

> Mariona Chavarria: Jaume, jo t’he conegut pocs anys, però intensos… He rebut molt de la teva energia, de la teva esperança… Queden també els teus amics i les teves “causes”… Cuida’ns més des d’allà on vas…”

Les dues versions dels recordatoris que l’Albert i en Quim Varela va imprimir i que vam repartir el dia 2 de gener de 2023, en acabar el funeral. En Jaume les va deixar a punt. Només s’havia d’afegir la data del decés. El primer dibuix és d’ell i el segon de l’escultor Joan Rebull; és la mateixa imatge que hi van posar al calze que en Jaume va fer servir quan va fer la primera missa. Finalment, al darrer, el poema que Màrius Sampere li va dedicar.

1 de gener de 2023

> Alfons Barreras: “Ha marxat un gran amic i millor persona, que descansi en pau.”

> Carme Moreno‬: “Una gran persona, el trobarem a faltar. Cada primer d’any serà recordat com el dia que ens va deixar en Jaume”.

> Eloy Jurado: “Adeu, Jaume, adeu. Ens tornarem a trobar, encara que sigui en el no-res o en el cim d’una d’aquestes meravelloses muntanyes tan costoses i difícils de pujar; però des d’on em deies que les meravelloses vistes compensen per tota l’eternitat els esforços fets per pujar-les.”

>Josep Pitarque, Elvira Ruiz i Agustina Rico: “En Jaume s’ha definit ell mateix com un home que camina. A principis d’estiu de l’any 2021 vam passar un dia amb ell en dos llocs de Santa Coloma que tenen un simbolisme especial. Va ser una trobada per gaudir de la natura i de l’amistat tot reflexionant sobre el camí que és la vida, i sobre el final d’aquest camí, la mort. Al matí, vam passejar pel Turó del Pollo, al cim del qual hi ha l’assentament del Poblat Ibèric Puig Castellar. És un espai fundacional per als colomencs i un indret on s’agermanen la història, la cultura i una natura esplèndida per sobre de l’entramat urbà. A la tarda, vam seguir la conversa a la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo, on arribà com a jove capellà impulsor de la JOC els anys 60. Va ser un dia per a la conversa, per al balanç i per fer un agraït cant a la vida.” [Clickeu aquí per veure el vídeo.]

> Santi Barreras: “Jaume, descansa en paz, tu recuerdo de hombre de fé y luchador, te hará presente en nuestras vidas permanentemente.”

> Jordi Cervera i Roser (Vilafranca): “Descansa en pau, la teva saviesa i compromís sempre la tindrem present en les nostres vides”.

> Ferran Saro‬: “Jaume ens has ensenyat tantes coses que és difícil triar, però cal dir que tot el testimoni i compromís que ens vas donar durant la teva vida també ens l’has donat durant tot el llarg procés de la teva malaltia. Jaume sempre estaràs present en les converses, en les lluites i en els nostres cors.”

> Emiliana Salinas‬: “Gracias Jaume por haberte conocido, por todo lo que nos has dado a cuantos te hemos conocido. Gracias por tus enseñanzas y testimonio de vida. Descansa en la Paz Eterna.”

> Germán Aranda: “Descansi en pau, quina persona inoblidable”.
‎
> Paller Casas‬: “Ara ja la desconeguda inexorable ha arribat definitivament. Celebro haver-te conegut, encara que el retrobament hagi estat breu. Has estat una persona extraordinària, has deixat empremta on has estat, sobretot a Santa Coloma on la teva lluita, la teva humanitat, la teva cultura, el teu amor per a les persones fan que ningú t’oblidarà mai. Una abraçada.”

> Jordi Sayrach Ferran: “Així recordaré per sempre al meu tiet.”

> Maura i Eduard (Vilafranca): “Admirat i molt estimat Jaume, descansa en pau”.

> Fina Miralles: “Adeu germà meu, ja no et veuré mai més. Conserva el meu record. Jo sempre t’he estimat”.

> Orencio Osuna: “Qué pena!!! Fue un gran hombre comprometido con la sociedad y con las personas humildes. Creo que su vida ha sido, y seguirá siendo en el futuro, un ejemplo de rectitud intelectual, de incansable labor en favor del pueblo trabajador y de la ciudad de Santa Coloma de Gramenet. Permanecerá siempre su recuerdo entre los que lo hemos conocido y tratado largos años, con respeto y admiración.

> ‎Lluís Prat‬: “Jaume Et trobarem a faltar. La teva vida ha deixat empremta a la ciutat. La teva fidelitat al missatge essencial de Jesús d’amor al proïsme, la lluita per la justícia a través de la JOC, el teu anhel a la cerca d’un debat rigorós a la ciutat via la revista Grama, el teu desig d’un espai verd i frondós a Santa Coloma, i la defensa aferrissada de la teva pàtria catalana, han estat un crit que ha despertat moltes consciències. Te n’has anat amb serenitat, amb la puntualitat exacta que ha caracteritzat sempre les teves accions. Vola ben amunt, amic, fins a arribar a aquell punt de llum que mai s’apaga.

> Anna Saura‬: “Jaume, com diu Kavafis, has tingut un viatge llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has tingut sempre al cor la idea d’Ítaca, i com un bon guerrer al teu poble has estat fidel. Ara a trobar noves sendes! Gràcies per tot!”

L’Eugeni va publicar a Capvespre la notícia de la seva mort: “Havien passat 52 minuts de l’any nou. Les monges havien pregat per ell i l’havien atès meravellosament una estona abans. Montserrat, la mare superiora, li va repassar el cos i –amb saviesa d’infermera experimentada– em va dir que al nostre amic li quedaven poques hores de vida.

-Si notes alguna cosa rara a la respiració, toca el timbre i vindrem de pressa –em va dir.

A les 00:00 al carrer Roger de Flor, la cridòria dels que celebraven les campanades es colava per la finestra de l’habitació d’en Jaume. Ell estava tranquil, respirant sonorament i amb dificultat, fent apnees que a l’estona esdevenien falses alarmes. La germana Gisela li humitejava els llavis amb un hisop improvisat, i m’ensenyava com s’havia de fer per girar-li el cap suaument. Finalment, les monges van marxar, no sense abans recordar-me que en Jaume havia complert la seva paraula: havia esperat que jo tornés.

Passada la mitjanit, els whatsapps dels amics arriben al mòbil del Jaume desitjant-li un bon any. El seu nebot Bernat li truca amb l’esperança de poder parlar amb ell.

A dos quarts les cuidadores nocturnes venen a moure’l i canviar-lo. En Jaume descansa sobre un llit inflable, perquè no es llagui. Gisela torna, preocupada pel que pot passar. Baixa el nivell del llit al màxim perquè jo pugui mantenir el contacte amb ell. Finalment ens deixen sols.

L’espera dura molt poc. A les 0:45 noto un canvi de ritme, una anomalia. Respira amb més dificultat. Les apnees són massa llargues i dèbils. A les 0:52 arriba el darrer sospir. Les mans se li refreden. El front també. Pitjo el botó de l’alarma. Les cuidadores venen corrents.

-Lo sentimos mucho -em diuen-. Le acompañamos en el sentimiento.

“No em desitgeu més anys -ens va dir en Jaume quan va fer 93-. Hom ha de saber marxar quan toca. Desitgeu-me que jo ho faci amb clarividència, elegància i alegria”.

I així ha estat.