Lorena Pérez: “És de vital importància ser mestra per vocació”

JOSUÉ AGUEDO

En aquest mes de febrer, comparteixo amb els lectors i les lectores del Fòrum aquesta entrevista realitzada a la Lorena Pérez, una jove colomenca, de qui ja vaig parlar fa uns mesos en un article d’opinió —junt amb altres companyes— i que ara s’estrena com a mestra en la mateixa escola on jo vaig estudiar gran part de la meva vida i a la qual sempre estaré agraït. A la Lorena i a les seves companyes, molta sort en l’apassionant món de l’ensenyament i l’educació.

Lorena, gràcies per acceptar aquesta entrevista i moltes felicitats per la teva nova feina. Explica’ns una mica qui ets i a què et dediques.
Gràcies! Per a mi és un plaer que un antic mestre, de qui guardo molts bons records, em doni aquesta oportunitat. Considero que més endavant serà un record positiu sobre el començament de la meva carrera professional que guardaré amb molta estima. Actualment, soc mestra de català. Concretament, aquest primer any, faig classe al cicle superior de Primària en una escola concertada de la nostra ciutat. La veritat és que estic molt agraïda, ja que és una escola molt petita i familiar, i tant alumnes com mestres formem un bon equip. Sempre hi ha molt bon ambient! 

Sempre has tingut clar que volies ser mestra?
Sí. Els meus pares em recorden que, des que vaig començar P3, avui conegut com a I3, feia joc simbòlic amb les meves nines i peluixos. Els posava asseguts mentre els repartia fulls blancs simulant fitxes i els explicava “la feineta” que havien de fer. També he de dir que he tingut la sort de tenir unes mestres magnífiques, de les que en queden petjades al cor, i estimaven la seva feina. Una d’aquestes mestres va ser la que vaig tenir a tota l’etapa d’Infantil. Considero que els adults som uns grans referents pels infants, per tant, és de vital importància ser mestra per vocació.

Per què? Quins són els motius que t’han fet triar aquesta professió?
Com comentava anteriorment, considero que gran part d’aquesta decisió va ser en veure una gran professional exercint i estimant la seva feina. Va quedar-me més clar això quan vaig començar la carrera. Vaig tenir la sort de poder estudiar a Blanquerna, la qual sempre recomanaré. És una universitat on, des del primer any, comencem a tenir contacte amb les escoles i, després de començar el primer pràcticum, vaig acabar de reafirmar que era a això a què em volia dedicar de per vida: ajudar a descobrir, ensenyar i guiar els infants en el seu aprenentatge és molt bonic, sobretot la cara d’il·lusió quan un alumne fa un aprenentatge nou. Estic encantada de dedicar-me a una professió que va més enllà de la transmissió de coneixements.

Quan em vas dir que començaves a treballar en una escola, em vas comentar que es tractava d’una escola de la ciutat. Havies imaginat mai que acabaries treballant a Santa Coloma?
La veritat és que jo mateixa no m’ho creia fins que no vaig ser per primera vegada davant dels infants, amb els nervis a flor de pell i vint fulls plens d’apunts de la classe que anava a impartir. Em vaig graduar el 17 de juny, però ja al maig vaig començar a enviar currículums a tot arreu. Si no vaig enviar-ne seixanta, no en vaig enviar cap! No va ser fins al desembre quan em van contractar. Per tant, tal com estan les coses avui dia, mai m’hauria imaginat que acabaria en una escola del barri, com tantes vegades havia desitjat.

Em podries dir cinc adjectius que defineixin la feina de mestra?
En el meu cas, soc molt empàtica i comprensiva i intento cercar recursos i eines per poder ajudar als alumnes. El mateix passa quan hi ha un conflicte a l’aula: fins que no trobem la solució, no em quedo tranquil·la. Sempre miro pel benestar dels meus alumnes. També em considero molt  pacient, sense això no anem enlloc. També soc molt riallera i bromista. M’agrada de tant en tant “desconnectar” durant un parell de minuts i després continuar amb la tasca que estàvem fent. Els alumnes ho agraeixen i se’ls fa més amena la classe. Fer pinya! Aprendre mentre gaudeixes ha d’anar lligat per aconseguir un aprenentatge més significatiu.

Ara que es parla tant de la IA i de i les noves metodologies per a l’educació, consideres que és molt diferent la tasca dels mestres d’ara respecte a la d’anys enrere?
Tot depèn de la metodologia que empri cada escola i de l’ús que es doni a la IA.  La tasca del mestre no crec que hagi canviat gaire, ja que, tot i que les tecnologies continuen desenvolupant-se i es poden utilitzar com a suport de manera puntual, l’essència de la nostra tasca mai s’ha de perdre i crec que sempre ha estat present guiar, inspirar, adaptar-nos i tenir presents les necessitats educatives especials i necessitats específiques de suport educatiu. Crec que per molt que avancin les tecnologies, la mirada humana mai ha de faltar.

Potser és massa d’hora preguntar-ho, però què esperes que recordin de tu els teus i les teves alumnes amb el pas dels anys?
Sobretot, m’agradaria que em recordessin amb l’estima que jo recordo els meus mestres. Espero que recordin la passió que poso en l’ensenyament, l’empatia i la dedicació per aconseguir que cada estudiant se senti valorat i acompanyat en el seu creixement. Que recordin un espai d’aprenentatge on no només van adquirint coneixements, sinó també les habilitats socials i emocionals que els ajudaran en el futur. En definitiva, que recordin una mestra que va més enllà del llibre de text i que va deixar una empremta positiva en les seves vides.