L’onze de novembre

OPINIÓ

FERRAN SARO

L’ 11 de novembre es celebra la Festa del barri de les Oliveres. La raó d’aquesta data és que el dissabte onze de novembre del 1972, totes les veïnes i veïns (famílies senceres) del barri es van manifestar exigint la renda limitada, tal com deia la qualificació urbanística. L’objectiu de la manifestació era arribar a les oficines d’Albica, empresa constructora dels habitatges.

La manifestació la va convocar la clandestina comissió de barri omplint, en les prop de nou-centes bústies del barri, un full volant. Dues setmanes abans, la comissió havia convocat una reunió amb els presidents de les vint-i-set comunitats de veïns. Si volíem que la manifestació fos popular i massiva, com sempre fèiem, calia implicar-hi els presidents. Al barri de les Oliveres els presidents de les comunitats van tenir un rol molt important i va ser un èxit en les mobilitzacions i lluites del barri.

A primera hora de la tarda, ja els veïns van començar a congregar-se a la plaça (en aquell moment sense nom), al principi del carrer Pep Ventura. Es respirava optimisme, unitat i ganes de lluita. A les cinc de la tarda la manifestació va començar a caminar, ocupant i tallant la carretera de la Roca. 

A la cruïlla del passeig de Llorenç Serra amb l’avinguda de Santa Coloma, un gran cordó de la guàrdia civil, fusell en mà, ocupava tota l’amplada de l’avinguda per impedir i aturar el pas de la manifestació. En la manifestació hi havia famílies senceres (avis, infants, dones, joves…). De forma espontània un grup de mares es va col·locar en la primera fila, desafiant la policia. Van ser moments de molta tensió. Els veïns, des del darrere, cridant i empenyent i les dones, a mig metre de la policia, tocant els fusells i cridant “¡dispara, dispara!”. 

Finalment, el cordó de la guàrdia civil es va trencar i la manifestació va seguir endavant fins a arribar a les oficines d’Albica, al barri de Can Mariner. Una comissió va entrar dins i va exigir el compliment dels contractes dels habitatges i la urbanització del barri.

Tornant al barri, l’eufòria era total. Aquella manifestació va significar donar a conèixer la situació injusta i d’abandó del barri. Anunciava que la lluita del barri seria llarga (com així va ser durant prop de 12 anys), que la unitat del barri era molt important i que les dones van tenir un rol cabdal en l’èxit.

Al cap de quinze dies, el dissabte 25 de novembre del 1972, el barri va tornar a tallar la carretera de la Roca i tres policies van apallissar Lluís Hernández, veí, capellà del barri i membre de la comissió de barri i primer alcalde de la democràcia, l’any 1979.

Ara, aquella plaça sense nom, on començaven les mobilitzacions, porta el nom d’Onze de novembre i el dia onze de novembre, tot commemorant-ho, se celebra la festa del barri de les Oliveres. Quan celebrem l’onze de novembre recordem molts veïns i veïnes que ja no hi són i que tant van lluitar pel barri. L’onze de novembre forma part de la història i del patrimoni cultural de les Oliveres.