‘L’instant i la paraula’, mirar i llegir

REPORTATGES

JOAN TUDELA

Amb la paraula cultura passa una mica com amb la paraula revolució. Una cosa és la revolució com a esdeveniment (la revolució francesa, la revolució bolxevic) i una altra és la revolució com a procés (la revolució agrària, la revolució industrial); són coses diferents, encara que comparteixen la idea de canvi substancial. Una cosa és la cultura en sentit ampli (tots els aspectes d’una societat humana) i una altra és la cultura en sentit estricte (l’art i la literatura); són coses diferents, encara que comparteixen el fet de ser creacions humanes. 

Art i literatura fa molt de temps que van de bracet (a la biblioteca de casa encara conservo els tres volums de l’obra clàssica d’Arnold Hauser Història social de la literatura i de l’art, publicada per primera vegada l’any 1951).

Podríem dir que art i literatura són les dues cares d’una mateixa moneda… que de tant en tant dialoguen entre elles. Per exemple, al llibre, que aviat veurà la llum, L’instant i la paraula, obra de dos colomencs, tots dos polifacètics. Les solapes del llibre, que he escrit jo mateix, els presenten de forma simètrica.

SOLAPES DEL LLIBRE
Primera solapa. Salvador Monroig fa fotos, que en aquest llibre dialoguen amb els versos de Rodolfo del Hoyo. De tots els verbs del diccionari, el seu preferit és fotografiar. Va venir a aquest món l’any 1953 i s’ha guanyat la vida com a funcionari, però l’ha viscuda i la pensa continuar vivint com a fotògraf. Al llarg dels anys, hem gaudit de les seves fotografies a diaris i revistes, a exposicions i a llibres il·lustrats; fotoperiodisme, fotografia social, retrats: amb l’art de la fotografia fa el miracle de transformar l’instant en un moment perdurable. Les planes d’aquesta obra expliquen la història de l’amistat –molt interessant– entre unes imatges ben captades i unes paraules ben triades.

Segona solapa. Rodolfo del Hoyo fa versos, que en aquest llibre dialoguen amb les fotos de Salvador Monroig. De tots els verbs del diccionari, el seu preferit és escriure. Va venir a aquest món l’any 1953 i s’ha guanyat la vida com a funcionari, però l’ha viscuda i la pensa continuar vivint com a escriptor. Al llarg dels anys, hem gaudit de la seva literatura en forma de teatre, narrativa breu, novel·la, conte infantil i sobretot poesia: amb el poema fa el miracle de transformar la paraula efímera en art perdurable. Les pàgines d’aquesta obra expliquen la història de l’amistat –que val la pena mirar i llegir– entre unes paraules ben triades i unes imatges ben captades.

QUÈ ET DIU A TU?
Sí, ja sé que tal com tenim el món ara mateix, davant del que tot seguit explicaré, tothom exclamarà: tant de bo tots els problemes fossin com aquest! D’acord. Però tots els mals del món actual no ens han de fer tancar els ulls davant dels petits problemes, com ara l’escena tantes vegades repetida als museus i a les aules: un guia davant d’un quadre, o un professor després de llegir en veu alta un poema, planteja: què ens ha volgut dir l’autor? Pèssima pregunta. L’important és allò què et diu a tu aquella imatge o aquell poema. En el cas de L’instant i la paraula, què et diu a tu la fotografia en diàleg amb el poema. Com a tast de l’obra completa, vet aquí cinc mostres eloqüents. 

Aquests són els versos que acompanyen la fotografia de més amunt (mar i cel):

L’ULL DE MONROIG

Poses l’ull i la tempesta
a l’horitzó.
La teva tempesta que esclata
i et vessa i t’omple
i et vessa
i et diu sense paraules.
Et diu dins els núvols
que besen alhora el cel i la mar.
El teu ull i la tempesta
que habites
prenen forma
en línies paral·leles
que s’allarguen sense fi
enllà de tot i de tu.

Ara els versos que dialoguen amb la segona fotografia (dona fumant):

Recull
l’esguard
lent
i
abans
de tancar
els ulls
veu
com una ombra 
creix
entre els seus dits.

L’instant de la tercera fotografia (vorera trencada) inspira aquest aforisme poètic:

Som temps i tot el que passa pel temps es transforma.

Aquesta és la resposta del poeta a la quarta imatge del fotògraf (dona pensant):

La llum mou silencis.

I, finalment, els versos que fan companyia a la cinquena fotografia (finestra):

Ja no sento desig.

La quietud em transforma.

Fins aquí, el tast. El llibre sencer (publicat a la col·lecció Artefactes de l’editorial Pont del Petroli amb un pròleg de Lluís Miras) es presentarà el dia 26 de març a dos quarts de set del vespre a Barcelona. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver – Pere Quart, al districte de les Corts (carrer Comandant Benítez número 6). Hi intervindran els autors, el prologuista i l’editor, Joan Puche.

Però ja hem dit que L’instant i la paraula és alhora llibre i exposició, cosa natural tractant-se d’un diguem-ne llibre gràfic. La inauguració de l’exposició tindrà lloc, al mateix Centre Cívic Joan Oliver – Pere Quart, el dia 13 de març, a dos quarts de set del vespre, i es podrà visitar fins al dia 30 d’abril. Durant la vigència de l’exposició, el dia 20 de març hi haurà una tertúlia sobre poesia i arts visuals i el dia 30 d’abril hi haurà un recital poètic de cloenda de l’exposició.

En conclusió: L’instant i la paraula, una novetat destinada a omplir-nos els ulls d’art i l’esperit de poesia. 

---

Llegiu més articles de Joan Tudela
sobre l’àmbit cultural a Santa Coloma de Gramenet:

· La història capicua de Chema Corral

· Salvador Monroig i l’art de la fotografia

· L’Àrea Cultural Oriol: parlem-ne