Les ermites del nostre paisatge: sant Climent i sant Onofre

ALBERT NOGUERA

Santa Coloma té la sort de tenir de teló de fons la muntanya. Darrere del grandiloqüent nom de Serralada de Marina, hi trobem una filada de turonets de perfils suaus, en què el punt més alt és el Turó del Pollo o Puig Castellar, de 302 metre d’alçada. En una part d’aquesta serralada, l’anomenat serrat de les Ermites o del Turó de Poià, que va del riu Besòs al coll de la Vallençana, hi resten encara els testimonis arquitectònics que han perdurat fins avui. Així, podem trobar les restes del poblat iber al cim del Turó del Pollo, el monument funerari megalític del Cau d’en Genís, les ermites medievals, el centre repetidor de ràdio amb les seves colossals antenes o la barroera urbanització que des dels anys seixanta ha crescut al bosc d’en Vilaró emparada en una dubtosa legalitat.

Tot i que la proximitat ens les faci sentir com a colomenques, les ermites de sant Climent, de sant Onofre o de la Miranda són badalonines, però pertanyen al nostre paisatge. La ubicació de les ermites prop del monestir de sant Jeroni es deu a les regles dels jerònims i a l’emulació del seu fundador sant Jeroni, que va fer vida monàstica en comunitat i vida eremítica al desert en solitud. En la vida d’un monjo jerònim, durant uns dies a l’any s’havia d’abandonar el monestir i fer vida austera a la muntanya o en una ermita propera.

Com a dada curiosa, si unim linealment les ermites de sant Climent i de sant Onofre amb el monestir de sant Jeroni, en surt un triangle perfecte de cinc-cents metres de costat.

L’ERMITA DE SANT CLIMENT
Sortint del turó del Pollo i resseguint el camí que porta a la serreta de les Ermites, hi ha un trencall on comença un camí costerut, flanquejat per xiprers, que mena a l’ermita de sant Climent. És visible des de molts punts de la nostra ciutat, ja que és la més propera. Es troba gairebé en la intersecció dels límits entre Santa Coloma, Badalona i Montcada, en un turó de 262 metres d’altura.

L’any 1615 els frares de Sant Jeroni van erigir-la; s’havia de finançar amb els donatius dels devots dels pobles propers. La col·lecta no degué ser molt exitosa, ja que la construcció es va demorar fins al 1673. La finalitat de l’obra era la d’acabar amb la persistent sequera que durant aquells anys patia la contrada, tal com ho testimonien els llibres dels monjos: “S’ha gastat d’alguns anys a esta part en cercar aigua i el poc que ens ha aprofitat, puix els remeis humans no s’aprofiten, és bé d’acudir als divins i que s’edifiqui la capella de sant Climent”. Aquest sant era a qui, en aquell temps, s’invocava perquè intercedís per obtenir el benefici de la pluja. Climent fou un dels primers Papes que nomenà sant Pere i, segons la tradició, va morir ofegat.

Amb la desaparició dels monjos de sant Jeroni el 1835, l’ermita es va anar enrunant. Abans de 1970 només quedaven dempeus les quatre parets perimetrals, i en aquesta dècada el Centre Excursionista de Badalona va fer una campanya de reconstrucció. El 1980 es va refer la capella, dotant-la d’una nova teulada i una espadanya per allotjar-hi la campana, l’altar i una imatge de sant Climent. L’any 1990 va patir un acte vandàlic en què va ser incendiada i, la imatge de sant Climent, decapitada. Va ser novament restaurada i només s’obre el dia de la festivitat del sant, quan s’hi celebra una missa commemorativa. 

L’ERMITA DE SANT ONOFRE
A 261 metres d’altitud, en un turonet proper a sant Jeroni, s’aixeca l’ermita dedicada a sant Onofre. La finalitat principal era la de permetre als monjos jerònims retirar-se una temporada a aquelles solituds, de cara a Déu, i rodejats de boscos de pins, gaudint de dilatats i amplis per entregar-se a l’oració i a la penitència…  En l’alta edat mitjana, al monestir de la Murtra es vivia un constant anar i venir de personalitats rellevants de l’època. Reis, nobles i personatges de la cort despertaven molt de bullici entre les parets conventuals. Un clima tan mundà no predisposava a l’oració. Així que, sent prior fra Agustí Galceran de Gualbes, es construeix el 1501 l’ermita de sant Onofre.

És un edifici de 45 metres quadrats, de planta quadrada, teulada a dues aigües i un absis hexagonal orientat a llevant. És d’estil gòtic tardà, dels segles XIV-XV, genuí del monestir de la Murtra: es manifesta en les voltes i les fines nervadures interiors i els finestrals. La porta d’accés és adovellada amb arc de mig punt, amb un finestral al damunt i una espadanya que completa la façana. Les cantonades estan bastides amb pedres grans i ben escairades.

Des de la marxa dels monjos jerònims el 1835, l’ermita va quedar abandonada i servia d’estable per aixoplugar ramats. El 1957 el Centre Excursionista de Badalona la va restaurar. En la festa de la inauguració es va posar una talla del sant, i s’han anat encarregant d’arranjar els desperfectes que van sorgint. Cada any, el diumenge més proper a la festivitat del sant, el 12 de juny, s’hi celebra una festa que serveix també per vincular la ciutadania amb el nostre patrimoni cultural. 

FRA MATEU: SET ANYS FENT D’ERMITÀ
Sant Onofre va ser un exemple d’anacoretes i ermitans, i va comptar amb molta devoció a Catalunya durant l’edat mitjana. Segons la tradició, va viure seixanta anys en el desert d’Egipte per assolir una vida perfecta en soledat.

A principis del segle XVII, un monjo de la Murtra de procedència gironina va voler seguir l’experiència d’aquest sant. El frare Mateu Blanch va estat vivint set anys consecutius a l’ermita de sant Onofre. Segons expliquen les cròniques, al final guardava una certa semblança amb sant Jeroni: unes barbes blanques llarguíssimes, el cap rasurat, descalç, i un hàbit tot esparracat. Deien que s’alimentava de les herbes boscanes que recollia pels voltants i que s’abeurava a la propera font d’en Gatell. Per la seva pràctica de penitència en soledat, la gent de la contrada el tenia per un sant, i quan el visitaven perquè els donés una benedicció, li solien portar menjar. Les cròniques diuen que va morir “en olor de santedat”.

TESTIMONIS DE GUERRES I REVOLTES
Les dues ermites i els seus voltants han estat escenari d’altres fets històrics, segons llegim en les Cròniques del monestir de sant Jeroni de la Murtra. Les humils parets de les ermites van acollir reis i altres personatges que, durant les seves estades al monestir, pujaven a fer penitència a resar a les ermites.  L’altura de l’indret propiciava que des d’allà es fes la benedicció del terme.

Un altre fet succeí l’any 1640 durant la guerra dels segadors. Un grup de pagesos que venien del Vallès va matar un dels frares de les ermites. Després baixaren cap al monestir per encalçar els soldats castellans del Virrei de Catalunya (comte de Santa Coloma), que els monjos havien amagat a les dependències del monestir.

En la Guerra del Francès, el 1808, també van ser escenari d’uns episodis violents. Entre les dues ermites, en un indret planer que encara es coneix com el Pla del Campament (on ara hi ha la gran antena de retransmissió), hi van acampar les tropes dels Miquelets amb més de tres mil efectius que, comandats per Milans del Bosch, atacaven els regiments dels invasors francesos que s’estaven prop del riu Besòs. Segons relaten documents de l’època, l’ermita de sant Onofre era utilitzada d’infermeria de campanya i, per la seva visibilitat, la de sant Climent com a lloc de comandament. Finalment, en l’anomenada batalla de sant Jeroni, els francesos van esclafar-los fent centenars de morts i presoners.