
Albert Fabà, l’home desdoblat

La Torre Pallaresa, en venda per 9 milions d’euros
OPINIÓ

NÚRIA VALLS MOLINS
A principis dels anys cinquanta del segle XX, no era gens habitual que una dona s’inclinés per una carrera científica. Ja en això, Lynn Margulis fou pionera. Amb 20 anys d’edat, l’any 1958 s’havia llicenciat. Des del primer moment tingué molt clar a què es volia dedicar: L’estudi de la genètica.
Lynn Margulis (1938-2011), des de ben jove, es dedicà a la recerca dels orígens de la vida i els seus descobriments suposaren una alternativa a la teoria darwinista de la “selecció natural”.
Segons Margulis, la vida no evoluciona per mecanismes de selecció sinó de simbiosi. Aquest és un gir copernicà a les teories que imperaven des del segle XIX, no només en la biologia, sinó també en la sociologia.
Margulis inicialment va buscar el consell de Lovelock per a la seva pròpia investigació. Va explicar que:
“A principis dels anys setanta, intentava classificar els bacteris segons les seves vies metabòliques. Em vaig adonar que tota mena de bacteris produïen gasos: oxigen, sulfur d’hidrogen, diòxid de carboni, nitrogen, amoníac; es desprenien més de trenta gasos diferents dels bacteris la història evolutiva dels quals jo estava interessada a reconstruir. Per què cada científic a qui preguntava creia que l’oxigen atmosfèric era un producte biològic, però els altres gasos atmosfèrics —nitrogen, metà, sofre, etc.— no ho eren també? “Ves a parlar amb Lovelock”, em van suggerir pel cap baix quatre científics: Lovelock estava convençut que els gasos de l’atmosfera eren d’origen biològic.”
Aquest fet, demostrat els anys posteriors amb el descobriment que l’ADN de mitocondris i plasts era idèntic al dels bacteris, va suposar la consolidació dels seus treballs. La demostració de la teoria de l’endosimbiosi era mereixedora d’un premi Nobel, negat per la sempre condició de científica rebel i per la defensa amb James Lovelock (1972), de la teoria de GAIA, on es proposava que la Terra és un organisme autoregulat i homoterm que ha permès el desenvolupament de la vida sobre el planeta fa més de 3.500 milions d’anys.
Aquesta dona va investigar l’ecosistema del Delta de l’Ebre amb el seu equip de la Universitat de Massachusetts, acompanyat de membres de la UAB i de la Universitat de Barcelona, que van dur a terme un estudi de les catifes microbianes de la Punta de la Banya, on s’amagava un gran tresor que la seva intuïció de científica experimentada va saber trobar.