‘Deutschland zurück!’ Torna Alemanya?
‘Profe’, hi haurà guerra?
REPORTATGES
JOSEP SOL, D’UN TEMPS I D’UN PAÍS (III)
JACINT TORRENTS
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, 1892 – Alcalá d’Henares, 1937) va tenir una vida ben singular. Empès per la seva militància sindical i la seva passió revolucionària, va viure exiliat a Moscou durant deu anys, del 1921 al 1930. Va formar part de la classe política dirigent soviètica, va aprendre el rus a la perfecció i hi va fundar una família. Va viure sempre a l’hotel Lux, i disposava de cotxe oficial i datxa.
Allí va ser l’introductor dels catalans que volien acostar-se a la nova Rússia. Així, el 1925 va ajudar Francesc Macià a fer contactes amb la nomenklatura, que van resultar infructuosos. I també el 1925, va tenir moltes trobades amb el jove periodista Josep Pla, enviat per La Publicitat, i que durant quaranta dies es va allotjar al mateix hotel Lux. Josep Pla li va dedicar un dels seus “homenots”, on no el fa quedar massa bé, tot i l’admiració que Nin li professava com a escriptor.1
Caigut en desgràcia, per la seva oposició a l’estalinisme, Nin va ser expulsat del Partit Comunista l’estiu de 1928 i, confinat a l’hotel, va començar a guanyar-se la vida traduint al català els grans clàssics russos. Joan Puig i Ferreter l’havia fitxat des de Catalunya per a l’Editorial Proa. I va ser el mateix Puig i Ferreter, patrocinador de Josep Sol, qui probablement els va presentar quan Nin es va instal·lar amb la família a Barcelona.
El filòleg i escriptor Jacint Torrents publica a Fòrum-Grama una sèrie de sis reportatges sobre l’escriptor colomenc Josep Sol i la política dels anys 30. Aquest n’és el tercer capítol.
Capítol 1: “Josep Sol, “company de viatge”?”
Capítol 2: André Malraux, l’escriptor aventurer
Perquè, finalment, el 1930 Andreu Nin va poder sortir de l’URSS i es va haver de guanyar la vida traduint els clàssics russos al català, i al castellà molts assaigs polítics. Alhora participava de diversos intents de crear un partit polític d’inspiració comunista no estalinista. Així va néixer el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) el setembre de 1935, com a força política que el desembre de 1936 el va dur a ser nomenat conseller de Justícia de la Generalitat.
La passió d’Andreu Nin per la literatura i la cultura el va impulsar a crear el setmanari Imant, que es va definir com a “Revista de literatura, art, música, ciència, teatre i reportatges”. Convidat per Andreu Nin a fer la revista, Josep Sol hi va acudir al costat del filòsof J. Serra Húnter; de Pere Foix, escriptor i sindicalista; de Francesc Pujols, també filòsof i escriptor; i del jove Josep Palau i Fabre, que començava a escriure, animat per Sol. Llàstima que, tot i que l’editorial proclamava que “Imant serà, a no trigar gaire, la millor revista en català del seu gènere”, només en va sortir el primer número, el del 21 de desembre de 1935, en el novè aniversari de la mort de l’intel·lectual Joan Crexells, a la memòria del qual Josep Sol va dedicar la seva col·laboració.
En un article a La Humanitat on explica la vida de Lenin, en el dotzè aniversari de la seva mort,2 Josep Sol escriu que “és imprescindible llegir el llibre del nostre amic Andreu Nin Els moviments d’emancipació nacional“,3 perquè, com diu en el mateix article, creu que el desenvolupament nacional de Catalunya és el més important: “Aquesta política que alliberi les nacions subjugades per l’imperialisme tsarista sembla ésser l’única, també, capaç d’alliberar les nacions ibèriques de l’opressió castellana”.
D’Andreu Nin el fascinaven, doncs, les traduccions del rus i les solucions que donava per a l’exercici de l’autodeterminació dels pobles. L’admiració que li tenia i l’amistat que li professava venien d’aquí. Tot i que ens sorprendrà el seu silenci quan Nin desapareix.
- Josep Pla, “Andreu Nin”, Homenots, Segona sèrie, Obra Completa, núm. 16, Barcelona, Edicions Destino, 1970. ↩︎
- “En el dotzè aniversari del dictador roig. Lenin, escriptor i home d’acció”, La Humanitat, 27-II-1936. ↩︎
- Andreu Nin, Els moviments d’emancipació nacional. Barcelona, Edicions Proa, 1935. ↩︎
Més articles de Jacint Torrents
sobre Josep Sol:
· Josep Sol i el pintor Francesc Serra
· ‘Renovació’: un butlletí colomenc on col·laborà Josep Sol
· La vida en una barraca en la Santa Coloma dels anys 30
· La Santa Coloma dels anys 30, descrita per Josep Sol
· Darreres notícies sobre Josep Sol
· Preservar el patrimoni cultural de Josep Sol
3 Comments
Precisament he llegit (per al meu tercer dietari) Anna Karènina, amb traducció de Nin. Boníssima, la traducció. Només em fa dubtar que “enrojola” tothom, sobretot les dones i no sé si és prou fidel a l’original. Li ho preguntaré a la Xènia. No sabia que va callar quan Nin va desaparèixer. Possiblement per prudència. Ja saps allò que els del POUM pintaven a les parets “Donde está Nin?” i els estalinistes afegien “En Burgos o en Berlín”. Cinisme i ignominia!
No va callar solament Sol, sinó tota la classe intel·lectual.
És interessant de saber que Josep Sol valorava les idees d’Andreu Nin sobre l’alliberament dels pobles.