
‘Perfect Days’, la dolçor de la quotidianitat

Coca de tomàquet i ceba
OPINIÓ

JOSUÉ AGUEDO
Dissabte de festa major, una ciutat i un teatre. Fullejant el programa de la festa major d’aquest any vaig veure l’anunci de l’obra Entrevista con mi hija Mari, amb Antonia San Juan com a artista principal. Coneguda pel públic més jove per la seva participació en una mediàtica sèrie de televisió, la trajectòria d’aquesta actriu nascuda a Las Palmas, és força extensa.
Durant vuitanta-cinc minuts, el que dura l’obra, Antonia San Juan, acompanyada del també actor i músic Yeyo Bayeyo, posen de manifest fins a quin punt determinats formats televisius poden arribar a menysprear i enfonsar la imatge d’una persona amb l’únic objectiu de fer pujar el nombre d’espectadors: l’audiència!, sense que els importi gens la persona que tenen davant, però la posada en escena de l’espectacle va molt més allà, ja que Entrevista con mi hija Mari no deixa de ser una audaç i intel·ligent crítica al patriarcat, de mostrar la vida sense filtres —teatre, en definitiva—; una crítica als deplorables estereotips encara existents avui dia cap a homes i dones, i l’abominable ultracorrecció del llenguatge en contrast amb expressions i interpretacions que no sempre es tenen en compte i que poden arribar a ser fatídiques.
Amb tot, és un privilegi tenir un teatre a la ciutat i personalment considero que s’ha de potenciar encara més la seva programació, entre la qual ens podem trobar obres molt interessants, com és el cas de Lorca en Nova York, aquest 29 de setembre, o espectacles com el que tindrà lloc el 26 d’octubre: Javi Jareño, concert vint anys, on el músic colomenc farà un repàs dels temes dels sis discs que ha editat i alguna cançó inèdita: “La il·lusió pel meu projecte musical continua intacta i, quan miro enrere, comprovo que he aconseguit créixer des dels meus primers concerts davant de quinze persones fins a les presentacions dels meus darrers discos, on he actuat per a tres-centes persones. Un llarg camí des dels petits locals fins a aconseguir ser seleccionat per tocar en tres ocasions a l’important festival Barnasants de cançó d’autor”, afirmava el mateix Jareño fa uns dies en el seu perfil d’una coneguda xarxa social.
La raó és que què millor que els espais culturals de la ciutat obrin les portes de bat a bat per rebre els nostres artistes, com ara en Javi i que, a més, com és el cas del teatre Sagarra, s’acollin representacions d’altres artistes que també, d’una forma o una altra, donen visibilitat al potencial cultural i artístic de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.
Per cert, ara que toquem el Sagarra, permeteu-me que us recomani l’itinerari que els amics i les amigues del CEP ens ofereixen el diumenge 6 d’octubre: “La família Sagarra a Santa Coloma. Itinerari pels espais en les memòries de Josep Maria de Sagarra” de la mà de la filòloga i catedràtica Agustina Rico. La inscripció és gratuïta i els interessats es poden apuntar al CEP, de dilluns a dijous en horari de 19 a 21 hores. El punt de trobada serà el museu Torre Baldovina, a les 10 del matí.