La Santa Coloma dels anys 30, descrita per Josep Sol

JOSEP SOL

Venint per Sant Andreu, per la carretera nova que passa per damunt del pont del Besòs, n’haureu la millor visió, la part plana —antic regadiu— edificada de resultes de l’expansió barcelonina de postguerra. Edificació que s’estén als quatre vents i sense gaire continuïtat per tot el terme, pels turons i flancs de muntanya que l’envolten. Dalt de tot del nucli central —l’antic poble— es dreça, magnífica, la nova església. Venint, doncs, de Sant Andreu, se us obrirà blanca, riallera, ben situada, Santa Coloma de Gramenet. La serra immediata del Turó del Pollo —Puig Castellar— fa de bon primer terme, realçat, embellit, per la serralada blavissa de la Coscollada, que arredossa les belles valls de Canyet i de Sant Jeroni de la Murtra dels vents del Montseny i del Pirineu. Des del pont sobre el Besòs, veureu, darrere la població la nova Clínica Mental de la Generalitat, construïda en la casa pairal Torribera. Propietat adquirida per la Mancomunitat quan n’era president n’Enric Prat de la Riba i alcalde d’aquesta població el malaguanyat Llorenç Serra Badosa. Alguns bells edificis formen, de moment, aquesta clínica, que, amb el temps, serà molt més vasta. Passat del que habita el director, són encara inhabitats. El centenar de dements que actualment hi estan en cura s’allotgen en l’espaiosa casa pairal antiga, adequadament disposada a l’efecte. Darrere mateix de la Torribera, veureu la torre Pallaresa, construcció important i bellíssima dels segle xv. Més enllà, i més altes, dues ermites, una de les quals guardada per dos xiprers.  

LA SEVA HISTÒRIA
Les restes més antigues són les del poblat ibèric de Puig Castellar, vulgarment Turó del Pollo. Aquest puig té uns tres-cents metres d’alçària. A principis de segle venia a passar encara algunes temporades en aquest poble el patrici Ferran de Sagarra. Fou ell qui va descobrir el poblat i va dirigir les excavacions que posaren al descobert les muralles —més ben dir, llurs fonaments— com també els de les diverses habitacions. Sortiren també gran nombre d’objectes de ferro, espases i altres eines guerreres i molta terrissa. De la més primitiva fins a una altra de més elegant, de colors i dibuixos geomètrics. Però el que va sobtar més foren dos cranis humans, un dels quals presentava un forat com d’una peça de deu cèntims de gros, i l’altre tenia el mateix forat amb un clau gros que el traspassava. ¿Era la testa d’un soldat romà? ¿D’aquells establerts a cosa de sis quilòmetres allà baix, a Baetulo?

Devien penjar-ne, en tot cas, alguns, de romans, però no haurien de tardar gaire a desaparèixer sota el seu imperi.

Sembla, també, que en el lloc on fou edificada la torre Balldovina, propietat del senyor Sagarra, hi havia una torre romana.

---

L’estrena de Josep Sol a la premsa barcelonina

JACINT TORRENTS

Presentem un fragment del primer article publicat per Josep Sol a la premsa barcelonina, a La Rambla. Justament parla de la Santa Coloma de Gramenet dels anys 30 i en fa una breu descripció paisatgística i històrica. Sota el títol «La Rambla al Besòs» parla també del riu i  inclou sengles semblances de Badalona i de Sant Adrià de Besós.

La Rambla (esport i ciutadania) va ser un setmanari fundat i dirigit del 1930 al 1936 per Josep Sunyol i Garriga  (Barcelona, 1898), diputat d’ERC, que fou president del Barça, amb la intenció que fos una publicació que unís els conceptes d’esport i ciutadania per a millorar la societat del seu temps. Tenia la seva seu a la Rambla de Canaletes de Barcelona. Josep Sunyol morí a la serra del Guadarrama, quan creuà accidentalment el front dins d’un automòbil en el decurs del 6 d’agost de 1936. Sunyol, junt amb el periodista de La Rambla Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà, foren detinguts per les tropes franquistes i afusellats sense judici previ.

---

Va ésser l’any 1471 que, als volts d’aquesta torre, s’hi desenrotllà un combat famós. Més tard, el 18 d’octubre de 1808, Milans del Bosch hi derrotà 100 infants i 30 cavallers que intentaven entrar al poble, i el 22 del mateix mes una columna de 2.200 francesos, amb sis canons, manada pel general Lecki, fou vençuda després de llarga i aferrissada lluita en les mateixes muntanyes de Santa Coloma.

És remarcable la portada de l’església vella, que data del segle XI. És de pedra picada. La formen dues columnes quadrades com empotrades en el mur, estriades i amb acabament que recorda el capitell corinti. Tot té un ressò clàssic en aquesta portada. Ressò que per altra part, no es veu en la resta de la construcció. És que va ésser derrocada i construïda de nou. 

L’ESPORT
Fa ja una colla d’anys de la fundació del Futbol Club Gramanet. Gràcies al mecenatge del senyor Domènec Baró, que va facilitar el terreny i pagar les despeses més peremptòries. Equip format del tot per elements locals al principi, la seva força residia sobretot en l’entusiasme i bona complexió dels components. Més tard, però, el voler ésser més del que permeten les seves possibilitats, el va perdre. Mentre hi hagué qui pagués les despeses, tot marxà bé. Es feien venir jugadors de fora que cobraven ja, aleshores, alguns duros per partit. Però arribà que els que tenen diners també es cansen de pagar. Així fou i així desaparegué el F. C. Gramanet, amb una pila de deutes a l’esquena. Alguns dels seus jugadors feren algunes temporades en equips de primera categoria a la capital.

Passaren alguns anys en què no es feien més que les tradicionals curses ciclistes de Festa Major, per tot esport. Uns quants abnegats feren reviure amb el seu esforç el F. C. Gramanet una temporada més, sense pena ni glòria. Fins alguns anys enrere va reflorir de nou l’esport. Es va fundar un club ciclista i la Unió Esportiva Colomenca, que portava a l’ensems una secció atlètica. Ben convençuts que només amb un amateurisme estricte es podia sostenir un club de la seva categoria, es feren la seva divisa, alliçonats per la trista fi del F. C. Gramanet. Durant aquest temps el club ha treballat amb braó i ha aconseguit una colla de resultats remarcables. Deutor dels seus èxits n’és, però, en bona part, el senyor Narcís Font. A les seves liberalitats deu el Club haver pogut participar en l’actual campionat. El segueix en mèrits d’ajuda  moral i material el president, senyor Bartrolí.

En aquest campionat de la Lliga amateur, divisió del Vallès, el nostre club ha conquerit el títol de campió. Cal remarcar que l’any passat també va conquerir aquest títol. I això amb l’esforç exclusiu de tots, equipiers, junta i socis. Sense pagar ni una pesseta a cap dels seus jugadors. Com és un fet evident que no passa avui en tot els altres clubs competents. D’això, la junta en té un legítim orgull. Si el club no guanya aquest campionat (per qüestions reglamentàries que ha sorgit a última hora, se li han restat dos punts, els corresponents al seu partit amb el Montcada), l’acabarà en un lloc digníssim.

D’altra banda, la secció atlètica del club aconseguirà èxits esclatants amb el seu equip de cross, i bons llocs en les competicions de pista.

També fa les seves campanyes el F. C. Gramanet. És de menys categoria que la Unió i no té camp tancat. Ambdós clubs s’han disputat alguna copa ja. El partit ha acabat sempre en batalla campal.

Finalment, sembla que desapareixerà la delegació de Palestra, la secció atlètica de la qual disposava del camp d’entrenament Baró (antic camp de joc del F. C. Gramanet). Amb ella desapareix l’única concepció una mica elevada de l’educació física que hi havia al poble.

DEMOGRAFIA
L’any 1872 hi van haver 54 naixements per 53 defuncions; l’any 1918, 64 naixements per 79 defuncions; finalment, l’any passat, 1932, hi hagueren 386 naixements i 270 defuncions.

Cal fer notar que en aquests anys les defuncions són les màximes registrades. La xifra de l’any 1872 és tan crescuda, segurament, a causa de l’epidèmia del còlera; la de l’any 1918, a causa de la grip. Per fi, de les de l’any 1932 se n’han de restar un bon nombre: les succeïdes en l’Hospital de Tuberculosos de l’Esperit Sant, que són de gent de fora.

Aquestes xifres mostren de totes maneres, l’enorme creixença de la població, puix que el nombre de naixements s’ha septuplicat en l’espai de seixanta anys. Mostren també el notable excedent dels natalicis per sobre de les defuncions.

Article publicat a La Rambla (esport i ciutadania) Any IV, núm. 162, 13 de febrer de 1933, pàgs. 12 i 13.

Llegiu també
· Darreres notícies sobre Josep Sol
· Preservar el patrimoni cultural de Josep Sol