La lluita per l’escola Salvatella

Sortint per la finestra de l’escola és la crònica d’un temps i d’un país a partir de la història ficcionada d’uns mestres que van treballar i van viure intensament l’etapa de la transició política a Santa Coloma de Gramenet. La ciutat lluitava pels milers de places escolars que li mancaven i es genera alhora una gran renovació a l’escola amb nous mètodes, cura de matèries artístiques i esportives, colònies, col·laboració entre centres, coneixement del medi natural i social, introducció de la llengua catalana, etc. Jordi Soler Insa, mestre aquells anys a l’escola Jaume Salvatella, va presentar el seu llibre el passat 8 de maig al Museu Torre Balldovina, amb la sala d’actes plena dels protagonistes de la seva crònica, companys, exalumnes i pares i mares de finals dels 70 i principis dels 80. A l’acte es va estrenar el documental sobre el naixement del CEIP mestre Salvatella, realitzat per Gramenet.tv, en el qual hi ha la filmació històrica de les classes a l’aire lliure com a acte reivindicatiu en el solar que actualment ocupen els edificis Cubics. 

Uns oferim un resum del text de la presentació que va fer Jordi Soler i el documental sobre la lluita per l’escola Salvatella de Gramenet TV.

“El relat d’una generació de mestres”

JORDI SOLER INSA

El títol Sortint per la finestra de l’escola evoca les virtuts de sortir de l’escola, de submergir-se en la realitat que l’envolta. És el relat d’una generació de mestres joves arribats d’arreu d’Espanya, que, en molts casos, començaven la seva trajectòria professional i que havien de fer front al baby boom escolar dels setanta. Ni el règim ni els ajuntaments franquistes havien fet les actuacions necessàries per a adequar l’oferta pública de places escolars a aquesta realitat. Ja els deuria anar bé que ho fessin escoles privades, sovint amb el nom d’acadèmies, amb unes condicions pèssimes. 

Aquest era el cas de Santa Coloma de Gramenet, on la gent dels barris, acostumada a organitzar-se i lluitar per a aconseguir des d’un semàfor a un ambulatori, també ho va fer per a aconseguir escoles. I aquesta era la situació en què van començar a desenvolupar la seva feina els mestres que apareixen en aquest llibre, amb grans dosis d’entusiasme, combinant la tasca docent amb la lluita al carrer, amb el compromís d’avançar cap a una escola pública que pogués esdevenir un instrument per a la igualtat d’oportunitats, en definitiva per a la justícia social. Sortir de l’escola era imprescindible, conèixer la realitat més propera i conèixer el país, la història, la geografia, la cultura, les tradicions, la llengua. Van ser els inicis de la implantació del català al currículum escolar, tres hores setmanals, amb la dificultat que suposava introduir una llengua que la gran majoria dels mestres, fossin o no catalans, mai havien après.

Durant aquells anys es va viure la transferència de les competències d’ensenyament a la Generalitat de Catalunya, l’aparició de les iniciatives de coordinació entre escoles i mestres, el naixement dels Casals del Mestre, la descentralització de les escoles d’estiu, la generalització de les colònies… Tot plegat es vivia al mateix temps que el país experimentava una profunda transformació amb uns grans cabals d’il·lusió i d’expectatives, també de decepcions, però un gran canvi, en definitiva. Era l’època de la transició política. Aquest llibre vol ser, també, una crònica d’aquest període:

• Les primeres eleccions democràtiques des de 1936, encara preconstitucionals, el 15 de juny de 1977.
• El Referèndum de la Constitució.
• Les primeres eleccions municipals el 1979 i la victòria de l’esquerra a les grans ciutats i al cinturó metropolità de Barcelona. En el cas de Santa Coloma, esdevenia alcalde un capellà, encapçalant la llista del PSUC, Lluís Hernàndez. El va acompanyar a la llista i al consistori un altre capellà, Jaume Sayrach, un savi, un home il·lustrat. Amb l’ajuntament democràtic, passàvem de fer les manifestacions enfrontats al consistori, a fer-les tenint-lo al costat.
• Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya i la inesperada victòria de Jordi Pujol.
• El 23 F. Va haver-hi únicament dos escenaris en els quals es van disparar trets: el Congrés dels Diputats i la plaça de la Vila de Santa Coloma, contra l’ajuntament… La casualitat va fer que s’evités una tragèdia.
• Les eternes lluites de les esquerres; la trencadissa del PSUC després del cinquè congrés.
• Les reaccions contra les primeres passes de normalització del català. El manifest dels 2300 autoanomenats intel·lectuals i la rellevància que aquest va tenir a Santa Coloma. Entre els primers signants, alguns professors que hi treballaven: Jesús Vicente, que havia estat tinent d’alcalde, Santiago Trancón, professor a l’Institut, o un altre personatge encara d’actualitat, Federico Jiménez Losantos, víctima d’un segrest i un atemptat, un tret al genoll, per part d’un escamot de Terra Lliure.
• Finalment, les eleccions d’octubre de 1982, que tanquen el cicle de la transició amb l’abassegadora victòria del PSOE de Felipe González.

Tot plegat viscut intensament a Santa Coloma, feu de les esquerres, però també, escenari de les seves reiterades bronques i lluites, desesperants per a aquells que tant esperaven dels ajuntaments democràtics i progressistes, com la periodista, Aurora, un personatge de ficció, que apareix en aquest relat i que em serveix per a fer una mena d’homenatge a la revista Grama, que des de 1969 fins a 1983 va ser l’altaveu en paper dels anhels de la gent d’aquesta ciutat i, per a aquest autor, font documental imprescindible per a construir aquest relat.

A la segona part, el llibre ens condueix a un escenari ben diferent: l’escola rural de Saldes, al peu del Pedraforca. Molts deveu tenir la imatge de la muntanya imponent, amb les dues banyes, i el poble al seu peu. És un paisatge que exerceix una gran fascinació als visitants, als excursionistes, als escaladors. Però allò que veiem és la pell del paisatge. Al seu interior hi ha un altre paisatge, ocult, el de les mines de carbó, que, fins a finals del segle passat i inicis de l’actual, van permetre extreure lignit de les muntanyes de l’Alt Berguedà.

A Saldes hi havia, també, prou estímuls per a sortir de l’aula i trepitjar l’entorn, incorporant un patrimoni natural i cultural excepcional i un altre de molt important en aquelles muntanyes: les llegendes, i, com no podia ser d’altra manera, la mineria, present en la vida quotidiana de molts alumnes i que deixava una empremta al paisatge i a la història de Saldes i de l’Alt Berguedà.

Ambdues parts inclouen sengles capítols de recuperació de la memòria, que volen retre homenatge als lluitadors per les utopies, per les revolucions sempre pendents. En el cas de Santa Coloma, la breu història de la Unió de Joventuts Antifeixistes i el cas, especialment commovedor, de Júlia Romera. En el cas de l’Alt Berguedà, la també breu comuna llibertària proclamada pels miners de Fígols el gener de 1932. Dues històries que crec mereixen ser més conegudes del que probablement ja ho són.

De tot això i moltes altres coses va aquest llibre, tot plegat lligat amb la maonesa de la ficció, un recurs que haig de dir que m’ha permès prendre distància i poder construir el relat amb major llibertat. No vull acabar, però, sense afegir, en aquest museu que recull la història de la ciutat, com n’és per mi d’especial fer aquí aquesta presentació, és, si m’ho permeteu, un acte de gratitud, una expressió pendent de reconeixement i d’agraïment de qui, com el protagonista d’aquest llibre, va arribar aquí a fer de mestre i ben aviat va esdevenir, també, alumne, alumne de la gran escola que van ser aquesta ciutat, les seves noies i nois, les mares i els pares, els companys i la gent de Santa Coloma.